Polinyà

Polinyà

Polinyà (en castellà Poliñá de Júcar), és un municipi valencià que es troba en la comarca de la Ribera Baixa.

Geografia

Escut de Polinyà

Situat en la planura aluvial formada pel riu Xúquer, el seu terme és eminentment pla. La pràctica totalitat del seu territori està dedicat a l'agricultura de regadiu.

Des de Valéncia, s'accedix ad esta localitat a través de la N-332 per enllaçar en la CV-505.

Història

En el terme municipal de Benicull (antic terme de Polinyà) han aparegut vestigis d'época neolítica (Sima de la Pedrera), época romana (Altet de Cocasanta i partida de Gual), i restes d'alqueries migevals. Pero la seua història com tal està unida a l'existència de la Baronia de Corbera, ya que era un dels quatre pobles que la conformaven fins a la seua desmembració el 23 de setembre de l'any 1836, moment en que escomença l'història de Polinyà com a municipi independent.

El document més antic conegut, fins ara, du data del 7 d'abril de l'any 1254: és una escritura de donació de terres que fa Bernardo de Vilar, canonge de la catedral de Valéncia, a Raymundo Dolivella. La propietat és una mesquita en un hort.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Luís Escrivá Ventura	[PSPV-PSOE]]
1983 - 1987	José Luís Escrivá Ventura	PSPV-PSOE
1987 - 1991	José Luís Escrivá Ventura	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Vicente Navarro Torres	EUPV
1995 - 1999	Vicente Navarro Torres	EUPV
1999 - 2003	José Daniel Martí Artal	PSPV-PSOE
2003 - 2007	José Daniel Martí Artal	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Vicente Navarro Torres	EUPV
2011 - 2015	Óscar Navarro Torres	EUPV
2015 - 2019	Óscar Navarro Torres	EUPV
2019 - 2023	Óscar Navarro Torres	EUPV
2023	Óscar Navarro Torres	EUPV

Demografia

Polinyà conta en una població de 2.493 habitants, segons el cens del INE de l'any 2022.

La segregació de la localitat de Benicull en l'any 2003 ha incidit en el descens demogràfic produït a partir d'eixe any.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2008	2011	2018	2022
3.104	3.089	3.127	3.048	3.031	3.031	3.016	2.231	2.244	2.479	2.504	2.459	2.493

Economia

L'economia de la localitat està centrada en la taronja i un chicotet sector de la fusta. Una chicoteta part de la població treballa en l'indústria de la comarca i en el sector servicis.

Encara en l'existència d'una certa diversitat econòmica, realment mínima, l'economia depén de l'evolució del mercat de la taronja. Les poques industries localisades en el terme tenen, la majoria, un orige familiar i artesanal.

Monuments

Campanar de la parròquia Sagrat Sopar del Senyor

• Ermita de San Sebastià. Del sigle XV. Reconstruïda fa poc.

• Iglésia Parroquial. Del sigle XVIII.

• La Casota. Antiga casa de camp que ha quedat dins la població. Actualment és el local de l'Associació Musical Polinyanense.

• La Granja. Edificació del sigle XIV, que va pertànyer al Monasteri de Santa Maria de la Valldigna fins a la desamortisació.

• Molí de Monsalvà. Antic molí de la baronia de Corbera, en funcionament fins als anys 60 del sigle passat.

Gastronomia

Té l'arròs com element culinari primordial en totes les seus variacions, conserva dolços tradicionals pareguts als d'atres localitats de la comarca. Destaquen l'arròs al forn o en caldo, l'arròs en panses, cigrons i tallades de moniato: una combinació de dolç i salat al mateix plat sense recórrer a la cuina oriental. La paella, en tota la seua riquea i variació, és el plat festiu per excelència per les possibilitats que oferix. Un dels plats més característics és la "fenollà": ou, bacallar i fenoll, bledes o espinacs; se solia menjar en Semana Santa.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Polinyà
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Polinyà
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Polinyà.