Normes de Castelló

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Portada del llibre La catalanitat de les Normes de Castelló de la Plana de 1932, de Emili Miedes

Les Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana de l'any 1932, conegudes com a Normes Ortogràfiques de Castelló, Normes de Castelló o Normes del 32, són unes bases elementals per a unes normes ortogràfiques unificadores del català i el valencià, al contrari que les Normes d'El Puig.

Estes bases foren creades de manera provisional, en l'any 1932 pel català Pompeu Fabra i l'adaptació d'estes per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). A conseqüència del caràcter provisional de les bases de Castelló de 1932 no tenen llegitimitat normativa i no es poden denominar Normes.

Història

Sanchis Guarner i l'intenció de les bases

Citarem unes paraules textuals del professor En Manuel Sanchis Guarner. Este passage guarnerià està pres del seu llibre intitulat La Llengua dels Valencians pàgina num. 60 tant en l'edició de l'any 1967 com en la de 1972. En la primera edició d'este llibre supraindicat, res diu de Les Normes de Castelló de 1932, i fon ya publicat en l'any 1933.

Sanchis Guarner: "En un aplec tengut a Castelló de la Plana el 21 de decembre de 1932, animades per un plausible esperit de concòrdia, totes les entitats i publicacions valencianes acceptaren unes Normes Ortogràfiques unificades, el primer signant de les quals accedí a ser el Pare Fullana, i que són una adaptació de les de l'Institut d'Estudis Catalans". (1911-1913)

Pare Fullana

Firma del Pare Fullana a on especifica que eren unes normes provisionals

Si que es cert que el Pare Lluís Fullana accedí a firmar les "Normes del 32" com diuen...

El Pare Fullana, pressionat, firmà quan estava en Madrit, l'únic representant de la llengua valenciana, des de l'any 1928, en que pren possessió del seu sitial en la Real Acadèmia Espanyola.

Pero mirem detingudament lo que vol dir el verp accedir, que ve del llatí i significa ad cedere, o siga, acostar-se, segons molts escritors. També vol dir consentir en lo que un atre solicita o desija, o vol.

Acceptar les Normes de Castelló de 1932 no era lo que el Pare Fullana volia, era lo que Sanchis Guarner li demanava per a poder contar en el consens de tots els allí presents (¿?). N´hi havien dos més que tampoc volien firmar , pero per atres raons, i també firmaren.... I aixina diria Sanchis Guarner en un atre lloc: "Gràcies a la transigència el Pare Lluis Fullana..."

Mes això no vol dir que el Pare Fullana renunciara al seu paréixer filològic i acceptara de cor i anima lo que firmava.

El Pare Fullana havia publicat recentment, en este mateix any de 1932, una "Ortografia Valenciana", en l'Imprenta Gràfica, de Valéncia ciutat. Esta edició s´havia venut tota en poc de temps, lo que vol dir que fon molt ben acceptada i no quedava atre remei que reimprimir-la una atra vegada de nou.

Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: "L´onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa "Ortografia Valenciana", que eixiria a llum publica, en Valéncia, igualment, en 1933, com aixina va ser.

La firma

Resulta indignant que alguns catalanistes hagen intentat fer creure que el pare Fullana considerava al Valencià i Català una mateixa llengua, negant que el valencià siga la llengua pròpia i autòctona valenciana, diferent i diferencià del català.

El pare Fullana es va desvincular totalment de les catalanisants normes del 32 que havia firmat de mala gana "atés lo caràcter provisional"[1] de les normes (bases), tal i com va anotar damunt de la seua firma. La més evident prova de la seua desvinculació d'estes normes de Pompeu Fabra per a catalanisar la llengua valenciana està en el fet de que el pare Fullana reeditara la seua "Ortografia Valenciana" en l'any 1933 reafirmant-se en el seu criteri que "no es atre que la raó, deduïda de la ciència filològica d'esta llengua" tal i com escriu el propi pare Fullana en l'Advertiment de dita publicació. I per si no queda prou clareta la desvinculació total de les normes fabrianes en este fet, l'encarregat de prologar esta segon edició de la seua "Ortografia Valenciana" va ser un dels seus millors discípuls, bon valencianiste i incansable estudis de la llengua valenciana, el pare franciscà Andreu Ivars.

¿Per qué no s´aprofità Ortografia Valenciana del P. Fullana per a la Reunió de Castelló de 1932? Perque no els interessava als sequaços i seguidors del fabrisme català.

Lo que nos vol dir que el Pare Fullana no canvià de paréixer despuix de la tramposa farsa de l'Aplec de Castelló de La Plana de 1932. Lo que nos vol dir que el Pare Fullana no estava ni estigué mai conforme en les falses "Normes d'Ortografia Valenciana de 1932", rebatejades despuix en el nom de "Normes de Castelló de La Plana de 1932". I ara dites "Bases d'Unificació"

Una estratègia catalanista

Placa commemorativa
  • Hui, els catalanistes valencians ya no li diuen a la llengua valenciana autòctona, tot lo més, i per un erro, vernàcula. En l'any 1932, encara li aplicaven este adjectiu...

"Ara com sabeu tots, li diuen la llengua vernacla, la nostra llengua, la llengua dels valencians o senzillament la llengua o el valencià, la llengua del País Valencià, etc. Mai diran la llengua valenciana o L´idioma valencià com li diu l’Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana ficant-lo a la mateixa altura o ranc que a l'Idioma Castellà. Si que li diran la llengua del País Valencià, ya supraindicat, pero unificant-la rabiosament en el barceloní de Barcelona, o siga, en eixa variant de la Koine catalana. Alguna volta li diran dialecte català o variant. Perque dir-li autòctona a la llengua valenciana es tirar-se terra als ulls i separar-la de la catalana. Seria donar-li vida pròpia -que ya la te centenàriament- cosa que ells no volen per cap de les maneres. I per defendre eixa posició catalanista, molts han cobrat bones pinyores, ne coneixem personalment, pero per amistat, callem; tenim també els noms. Ells defenen i ensenyen que la llengua valenciana ve i vingué del Comtat de Barcelona..."

  • En l'any 1982, en un acte celebrat en la ciutat de Castelló i en motiu de celebrar el 50 aniversari de les Bases ortogràfiques del 32, Joan Fuster digué lo següent:
Venim a Castelló, on el 1932 van acordar-se les Normes, per fer una afirmació enèrgica, ferma, convençuda, de la nostra fidelitat a la llengua que parlem i a la nostra voluntat de restaurar-la en la seua plena normalitat cívica a tots els nivells. Venim a Castelló, el 1982, a ratificar el sentit unitari d’irreductible catalanitat que inspirà les normes. Venim a Castelló a proclamar en veu ben alta que, contra les maniobres hostils al nostre idioma que hi ha en marxa, el poble valencià conscient alçarà la resistència més decidida i més clara.

Firmants

Dels 52 firmants de les Normes de Castelló de 1932 cap d'ells era filòlec, excepte el Pare Fullana que les va firmar en una anotació al costat, ficant que les firmava perque eren de caràcter provisional i mostrant el seu desacort en eixes normes. Es dir l'únic filòlec que les va firmar ho va fer mostrant el seu desacort en estes normes i perque eren provisionals i els demés firmants ni tan se vol eren filòlecs. [2] Sanchis Guarner, que més tart sería també filòlec, en aquell temps tenia 21 anys.

Declaració BIC

A finals de l'any 2010, l'Ajuntament de Castelló, en majoria del PPCV, a proposta del partit polític pancatalaniste Bloc, decidí demanar a la Conselleria de Cultura la declaració com a Be d'Interés Cultural (BIC) per a les ‘Bases per a la unificació de l'Ortografia valenciana’, conegudes com a ‘Normes del 32 o de Castelló’.

Per a la referida declaració es demanà paréixer a tres institucions valencianes, d'acort en la Llei 4/1998, de Patrimoni Cultural Valencià: a l'Academia Valenciana de la Llengua (AVL), a l'Universitat Jaume I de Castelló (UJI) i al Consell Valencià de Cultura (CVC). Els informes d'estes entitats foren favorables.

En decembre de l'any 2016 el Consell de la Generalitat Valenciana aprovà un decret en el qual es declaraven Be d'Interés Cultural Immaterial les ‘Normes del 32 o de Castelló’.

Cites

En una reunión celebrada en Castellón de la Plana el 21 de diciembre de 1932, los representantes de las entidades y publicaciones valencianistas, animados por un plausible espíritu de concordia, aceptaron unes Normes Ortografiques que són una adaptación de las del Institut d'Estudis Catalans
L'any 1932 era la gran ocasió per a l'estudi de l'ortografia valenciana, per a que no fora ni castellana ni catalana, sino una ortografia verdaderament valenciana, i aquella ocasió llastimosament es va perdre.
Hi ha qui vocifera en defensa de les "Normes de Castelló" i estem segurs de que no les conéixen. Uns atres si que les conéixen i diuen escriure seguint-les, pero no és veritat, perque si be les seguixen en tot lo que tenen de catalanes, no les guarden en lo poc que en elles se conté de concessió al valencià. Ademés la casi totalitat dels defensors de les "Normes del 32" han adoptat la normativa catalana en gramàtica i vocabulari, neguen l'existència del valencià com a llengua i proclamen "l'unitat de la llengua", fent desaparéixer el valencià, reemplaçat per la llengua catalana.
L'ortografia valenciana llegitima es l'ortografia valenciana, aço es, la de la nostra Academia de Cultura, i no la de l'Institut d'Estudis Catalans, disfrassada baix de l'eufemisme de "les normes de Castello" o "del 32"
Les normes 'del 32' i l'unitat de la llengua, per Josep Mª Guinot. Conferència en lo Rat Penat, Valéncia, 1983
Les normes de Castello establixen que per a modificar-les se necessitarà "amples acords i maximes adhesions". I això es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana. En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello
Les normes de Castello de 1932, per Josep Mª Guinot
El Dr. G. Colón achaca a los grupos bla veros que desde el año 1975 intenten sabotear las 'Normes del 32' y señala que las 'Normes de Castelló' son, guste o no guste, còpia de las 'Normes de l'Institut d'Estudis Catalans' (IEC) y es lo más sensato que se podía hacer.
Es vol conseguir "l'unitat" per reduccio pura i simple al catala, i borrar del mapa inclus el nom i el recòrt del valencià. Esta extorsio i desnaturalisacio de la llengua viva, acompanyada del despull del nostre patrimoni historic i cultural, que es l'arrel de la nostra personalitat, es lo que els valencians no podem admetre, no admetrem mai.
De la "Normalitzacio" ortografia a la "Codificacio", per Joan Costa i Català
Cadascu dels conferenciants ha tractat esta normativa des dels diversos aspectes deixant assentats els origens i el perque d'ella; aixi com l'intencionalitat de la mateixa. Normativa ortografica que els conferenciants han considerat sense validea actual per no adaptar-se a la realitat llingüistica valenciana en argumentacions filologiques, historiques i sociologiques.
Cicle de conferències celebrades en la sèu de Lo Rat Penat, del 10 al 15 de giner de 1983, sobre le Normes de Castelló o del 32 citat per Federico Martínez Roda en l'artícul "Joan Gil Barberà: El Centenari dels Jocs Florals" (Las Provincias, 16.8.2007)
  • Juli Moreno Moreno, historiador i professor de llengua valenciana, sobre el document original i la seua finalitat:
Si atenem a les informacions, aixina com al document, que daten cronologicament la presa de l'acort ortografic de les Bases del 32, conegudes com Normes de Castello, el passat 21 de decembre es complien 90 anys d'aquella “firma”. El document en que se presenten les bases ortografiques del 32, a pesar de la seua brevetat i falta de consistencia, ha fet correr rius de tinta. Recordar que consta de huit fulls, el primer i part del segon contenen el preambul, del 2 al 5 plasmen les 32 “normes” (en l'original) redactades de manera concisa i sense cap argumentacio, i els tres ultims arrepleguen la relacio de firmes d'entitats i personalitats del moment que s'adheriren.[...]No es necessari repetir que l'elaboracio d’esta “normativa” fon la manera de, paulatinament, anar catalanisant l'idioma valencià, un proyecte que havia pres cos temps arrere en les ments de destacats pancatalanistes, com eren els seus promotors i posteriors difusors.[...]Hui les Bases del 32 (o Normes de Castelló) estan declarades BIC, sent l'element que ha aprofitat per a fingir una patina de “valencianitat” a tota la llegislacio generada a partir del “Dictamen sobre la llengua” (13 de juliol de 1998) del Consell Valencià de Cultura –una nova estafa al poble valencià– i posterior creacio de la AVL (Llei de creació de 16 de setembre de 1998, entitat constituïda el 21 de juliol de 2001), un instrument per a fer convergir la llengua valenciana en la catalana, que en els seus “treballs”, a banda d'impondre l'ortografia i la morfosintaxis del catala, infravalora sistematicament el lexic genuï del nostre idioma priorisant el catala.
Extracte de l'artícul 90 aniversari de les bases del 32 per Juli Moreno (Revista Rogle, nº 196, giner 2023)

Vore també

Bibliografia

  • GUINOT I GALAN, Josep Maria. Les Normes de Castello de 1932 (1992). (S. Filologica nº 13)
  • MIEDES I BISBAL, Emili. La catalanitat de les normes de Castelló de la Plana de 1932 (1995)
  • GUINOT I GALAN, Josep Maria. Les bases ortografiques del 32 (o les de Castello) i les d'El Puig (o les de la RACV) comparades (1997). Editada per Lo Rat Penat.

Referències

  1. ↑ Firma de Fullana
  2. ↑ Firmants de les Bases de Castelló

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Normes_de_Castelló&oldid=288938»