Sarajevo
Sarajevo (en cirílic: Сарајево; pronunciat sǎra(j)iʋo) és la capital i ciutat més poblada de Bòsnia i Herzegovina, en una població de 275 000 habitants en les quatre municipalitats que formen la ciutat, i en un àrea metropolitana de 405 930 habitants en el cantó de Sarajevo.[1][2] És també la capital de la Federació de Bòsnia i Herzegovina, aixina com el centre del cantó de Sarajevo. Contigua a ella (i agrupant barris que abans de la guerra també formaven part de Sarajevo) es troba Sarajevo Oriental que és la ciutat capital de jure de la República Sérbia de Bosnia.
Sarajevo està emplaçada en una vall en la regió de Bòsnia, rodejada dels Alps Dinárics i entorn al riu Miljacka. El centre de la ciutat es troba a 511 m sobre el nivell de la mar mentres que alguns barris alcancen els 700 m, lo que fa de Sarajevo una de les ciutats a més altura en Europa. Els picos montanyosos que rodegen Sarajevo alcancen i sobrepassen els 2000 m.
La ciutat és coneguda per la seua tradicional diversitat religiosa, en fidels musulmans, ortodoxos, catòlics i judeus, que duen convivint des de fa sigles. Per esta llarga i rica història de diversitat religiosa i coexistència, Sarajevo és coneguda com la «Jerusalem d'Europa».[3]
Encara que els primers assentaments en la zona daten dels temps prehistòrics, la moderna ciutat de Sarajevo fon edificada com a fortalea per a l'Imperi otomà en el sigle XV.[4] Sarajevo ha atret l'atenció internacional en vàries ocasions a lo llarc de la seua història: en 1914 va tindre lloc l'assessinat de l'archiduc Francisco Fernando d'Àustria, que acabà sent el detonant definitiu per a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Setanta anys despuix, la ciutat organisà els Jocs Olímpics d'hivern de 1984. Al començament de la década de 1990, Sarajevo sofrí el major sege en l'història de la guerra moderna durant la Guerra de Bòsnia. Hui en dia, la ciutat s'està recuperant i adaptant a la realitat de la posguerra, i és el centre cultural i econòmic del país.[5] Sarajevo es va convertir en una de les primeres ciutats europees en contar en una ret de tramvia elèctric en servici ininterromput en la ciutat.[6]
Referències
- ↑ . Consultat el 5 de novembre de 2016.
- ↑ Federal Office of Statistics, Federation of Bòsnia and Hercegovina. . Annually statistical information. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 6 de setembre de 2017.
- ↑ . Consultat el 5 d'agost de 2006.
- ↑ Valerijan, Žujo; Imamović, Mustafa; Ćurovac, Muhamed. Sarajevo.
- ↑ Kelley. . The Seattle Claves. Consultat el 19 d'agost de 2006.
- ↑ [1] Lonely Planet: Best Cities in the World
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sarajevo.
| Capitals d'Europa |
|---|
| Andorra la Vella • Amsterdam • Atenes • Belgrat • Berlin • Berna • Bratislava • Brusseles • Bucarest • Budapest • Cardiff • Ciutat de Luxemburc • Ciutat del Vaticà • Copenhague • Chisinàu • Dublin • Edimburc • Erevan • Estocolm • Helsinki • Kíev • Lisboa • Liubliana • Londres • Madrit • Minsk • Mónaco-Ville • Moscou • Nicòsia • Oslo • París • Podgorica • Praga • Pristina • Reikiavik • Roma • Riga • San Marino • Sarajevo • Skopje • Sofia • Tallin • Tbilissi • Tirana • Vaduz • La Valleta • Varsòvia • Viena • Vilna • Zagrep |