Armela
L'armela,[1] amela[2] o, dialectalment, almela[3] o almel-la,[4][5] és el fruit de l'armeler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «armela», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per eixemple, l'«armela» del préssec. Posseeix una película de color canyella que l'envolta, ademés d'una closca exterior que no és comestible i que representa un pes important del fruit, de forma que la part comestible es reduix a un 40%.[6]
El terme armela procedix d'una arabisació de màndorla i esta de la paraula llatina amyndăla, que per la seua part és una variació d'amygdăla.
Varietats
- La Marcona és la varietat més coneguda. Es tracta d'una armela redona i grossa, dolça i en poc de percentage d'amargor. És una de les més utilisades, la més cara i la més demandada per l'indústria rebostera i torronera. Una volta extreta la closca, es torra fins que adquirix el to desijat per a l'elaboració de torrons durs o tous. Servix de base per a les Indicacions Geogràfiques Protegides Torró de Xixona i Torró d'Alacant. Aixina, en tindre en la seua composició menys oli, s'acostuma a utilisar-se per a la producció d'armeles fregides.
També reben atres denominacions:
- L'armela mollar, a la qual posseeix una pela tova fàcil de trencar.
- L'armela amarga, que és verinosa perqué conté amigdalina, un glucòsit cianogenètic qué, en mastegar-la, entra en contacte en la saliva i es llibera l'àcit cianhídric. L'amigdalina es troba en una proporció d'1 mg per armela, i una cantitat de 100 g d'armeles amargues resulta letal per a un adult. L'amigdalina es troba en menor proporció en els armelons d'armela i en les llavors de totes les espècies del gènero prunus.
Ús alimentari
Cada 100 g d'armela comuna aporten un valor energètic de 2.408 kJ o 575 kcal, ademés de les respectives dosis de vitamines B1 o tiamina (0,211 mg), B2 o riboflavina (1,014 mg), B3 o niacina (3,385 mg), B5 o àcit pantotènic (0,469 mg), B6 (0,143 mg), B9 o folat (50 mg) i una important cantitat de vitamina E (26,22 mg).[6] També és important l'aportació de minerals essencials com el zinc, ferro, calci, magnesi, fòsfor i potassi.
En la cuina valenciana l'armela, aixina com atres fruits secs mediterranis, és molt utilisada com a ingredient en l'elaboració de postres tradicionals: com els torrons de Xixona, els massapans, els pastissos, etc. Ademés també se'n fan gelats i dolços. De manera líquida pot ser consumida en forma d'orchata d'armela. Naturalment, també es mengen simplement soles com a aperitiu sec.
Atres usos
L'oli d'este fruit és utilisat com emolient, i l'essència d'armeles amargues, en perfumeria, pel seu aroma. També té atres usos l'armelló, que és el fruit tendre i immadur.
Sifres de producció
En l'any 2011, la producció d'armeles fon d'1.942.242 tonellades, situant a Espanya com a la segona productora mundial, darrere dels Estats Units, que controla la mitat de la producció del planeta. Els deu primers productors d'armela de l'any 2011 foren:[7] La producció en Espanya es concentra en les comunitats del litoral jmediterràneu: Comunitat Valenciana, Balears (Mallorca), Regió de Múrcia, Catalunya, Andalusia i Aragó. La producció total de l'any 2009 fon de 282.100 tonellades.[7]
País Producció (Ohms) Percentage del total 
Estats Units731,236 37,64% 
Espanya211,717 10,94% 
Iran167,609 8,62% 
Síria130,296 6,71% 
Itàlia104,790 5,39% 
Marroc96,231 4,95% 
Turquia69,838 3,59% 
Tunísia61,000 3,14% 
Afganistan60,611||3,12%
China42,000 2,16%
.png){kind=small}
.svg){kind=small}
Vore també
Referències i referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Armela.