Chufa de Valéncia
Chufa de Valéncia és una Denominació d’Orige protegida creada el 25 de setembre de 1995 que protegix i identifica el cultiu de la chufa en setze pobles de la Comunitat Valenciana.
Història[editar | editar còdic]
El cultiu de la chufa fon introduït en l'actual Comunitat Valenciana durant la dominació musulmana en el sigle VII encara que no fon fins al sigle XIII quan el seu cultiu es generalisà apareixent en eixe moment les primeres referències a una beguda elaborada en este tubèrcul, la llet de chufes, antecessora de l’actual orchata.
El gran botànic valencià Antonio José de Cavanilles testifica en l'any 1795 el cultiu de chufa en la localitat d'Alboraya
Recentment s’ha descobert en Valéncia un document del II Comte de Soto Amé, qui fora en el seu moment el primer Alcalde Constitucional de la ciutat d’Alacant en l'any 1812, lo que podria datar-se com el primer manuscrit a on es prescriu l'Orchata de Chufa en fins curatius i allaugerar la malaltia del Comte a la seua arribada a la ciutat de Valéncia en l'any 1824, aixina ho indica el tractament que li realisa el Doctor Alcazar a base de "llet de chufes".
Zona geogràfica[editar | editar còdic]
La chufa de Valéncia es cultiva en setze municipis de la província de Valéncia tots ells situats en l'Horta de Valéncia:
Albalat dels Sorells, Alboraya, Albuixech, Alfara del Patriarca, Almàssera, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Foyos, Godella, Meliana, Moncada, Paterna, Rocafort, Tavernes Blanques, Valéncia i Vinalesa
Varietats[editar | editar còdic]
Segons la forma del fruit es distinguixen dos tipos de chufes la llargueta (allargada) i l'armela (arredonida).
Gastronomia[editar | editar còdic]
La pràctica totalitat de la chufa de Valéncia és empleada en l’elaboració d'orchata valenciana.