Otos

Otos
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	Vall d'Albaida
• Partit judicial:	Ontinyent
Ubicació:	38º 51' N 00º 26' O
• Altitut:	326 m.
Superfície:	11'24 km2
Població:	428 hab. (2021)
• Densitat:	39,67 hab./km²
Gentilici:	otosí, otosina
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46844
Festes majors:	Del 6 al 8 d'agost
Alcalde:	Emilio José Mira Quilis
Pàgina web:	Web Oficial de l'ajuntament

Otos és un municipi de la província de província de Valéncia en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Història

En el Llibre del Repartiment trobem la primera referència escrita d'Otos. La baronia d'Otos fon jurisdicció territorial adquirida per Cristòfol de Milà i d'Aragó, segon comte d'Albaida en el 1533. El 1574, es desmembrà de la parròquia de Bèlgida, a la qual pertanyia, i se li afegiren les de Carrícola, Torralba i Micena. L'arquebisbe de Valéncia sant Joan de Ribera va erigir en 1574 la parròquia d'Otos dedicada a santa Bàrbara, en l'espai de l'antiga mesquita (el temple actual és de 1748). En 1585, en el padró fet per sant Joan de Ribera, es senyalava que hi havia en Otos 50 cases de moriscs i 24 de cristians vells (uns 333 habitants). En 1609, en l'expulsió morisca, el poble quedà deshabitat i fon repoblat per escritura otorgada el 17 d'octubre de 1611. El senyoriu d'Otos el tingué el marqués de Sant Josep. L'edifici més singular del poble és el palau, començat a construir pel marqués.

Durant la invasió francesa, va tenir un paper destacat el franciscà otosí Francesc Quilis, que va participar en la Batalla del Raboser (27 d'abril de 1812) a Atzeneta, on va ser fet presoner pels francesos i posteriorment afusellat.

El 1815, comença la celebració de les festes patronals en honor de la Puríssima Concepció, als sants de la Pedra i al Crist de la fe (que va fer el seu primer miracle durant la Guerra del Francés el 1812).

Durant les guerres carlines hi van haver uns aldarulls produïts per Leopoldo i Valeriano Martí d'Alfarrasí, però l'alcalde Francisco Vicente Oliveres Cortell els va expulsar amb l'ajuda dels veïns, que els van fer front amb les armes.

Al

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, comença una època d'esplendor econòmica, fruit de la comercialització del raïm i del repartiment de la propietat de la terra, i s'origina una burgesia agrària local. La crisi de la fil·loxera de l'any 1910 va marcar l'inici de l'emigració cap a l'Argentina, Barcelona i altres territoris europeus. Els anys següents a la Guerra Civil estigueren marcats per la penúria econòmica, migracions que es van veure frenades amb la introducció artesanal de la sarga (folrar garrafes de vidre amb vímet) i amb la proliferació d'indústries tèxtils als municipis veïns de la comarca, especialment Albaida.

Demografia

Segon el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 428 habitants.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2014	2021
562	556	555	534	524	526	520	504	526	520	462	428

Monuments

Iglésia parroquial d'Otos

• Poble dels rellonges de sol ruta turístic-cultural (escultures, ceràmica i pintura) un treball de Joan Olivares.
• Caixco urbà vertebrat pel carrer principal i atres més chicotets, com els carrers del Crist i de Sant Josep.
• Palau del Marques d'Otos edifici del sigle XVIII.
• Iglésia Parroquial de la Puríssima Concepció.
• Ermita de la Mare de Deu dels Dolors finals del sigle XVIII.

Festes locals

Sant Antoni Abat el 17 de giner. El Dia de les Caçoletes (d'orella i morro) se celebra dijous del dimecres de Cendra. Per Sant Josep se celebra una paella per a tot el poble. Festes patronals del 6 al 8 d'agost en honor del Crist de la Fe, els Sants de la Pedra i l'Immaculada Concepció.

Rellonges de sol

El proyecte bàsic consta de l'eixecució de 8 rellonges solars a càrrec de reconeguts artistes plàstics valencians.

Llistat dels artistes plàstics i gnomonistes, tots ells en reconeiximents internacionals, que han participat en el proyecte i una breu descripció de la seua obra:

1. Títul: La norma no és un dogma. Autor: Andreu Alfaro. Ubicació. Plaça del Llaurador. Rellonge escultura en acer inoxidable: hora solar i canvis estacionals.

2. Títul: Rellonge de fanc. Autor: Arcadi Blasco Ubicació: Plaça del Llaurador. Rellonge mural de fanc. Marca l'hora solar

3. Títul: Unió. Autor: Elisa Martí Rellonge mural de fanc. Marca l'hora solar i també funciona en la llum de la lluna. És un homenage a Mariano Seguí, “El Gatet d'Otos” , bandoler del sigle XIX, en el centenari de la seua mort.

4. Títul: Rellonge dels pimentons Autor: Rafael Armengol. Rellonge mural de pedra i bronze.

5. Títul: Bici-rellonge Autor: Antoni Miró Escultura rellonge que representa una antiga bicicleta, en un doble rellonge en la roda de davant.

6. Títul: Venim del Nort, Venim del Sur Autors: Rafael Amorós i Joan Olivares Rellonge mural de ceràmica esmaltada.

7. Títul: Polifem Autor: Manuel Boix. Rellonge mural de marbre. Fa referència al relat de l'Odissea a on Ulisses mata al jagant Polifem.

8. Títul: Meló-soleil. Autor: Artur Heras. Rellonge mural d'acer pintat al foc que representa un meló d'Alger i un gavinet. La base del rellonge forma un àngul en la paret i la seua ombra crea un efecte tridimensional

A banda d'estos 8 rellonges en podem vore uns 11 més pel restant del poble.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Otos.
• Ajuntament d'Otos