Montichelvo
| Montichelvo | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | 38º 53' Nort 00º 20' Oest | |||
| • Altitut: | 267 msnm | |||
| Superfície: | {{{superfície}}} | |||
| Població: | 611 hab. | |||
| • Densitat: | 80,49 hab./km² | |||
| Gentilici: | montichelvà, montichelvana | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià i Castellà | |||
| Còdic postal: | 46842 | |||
| Festes majors: | 1a semana de Maig | |||
| Alcalde: | Josep Miquel Climent i Orts | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Montichelvo és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
Situat en l'extrem sur de la província de Valéncia i en lo llímit ya en la d'Alacant.
El terreny és accidentat, sobre tot en l'extrem meridional, a on se donen les majors altures en "Penyes Albes" (656 msnm), i que formen part del gran anticlinal pre-bètic format per les serres de Benicadell i Ador. A l'oest de la població s'alça la encerrellada de la Creueta (409 msnm). En lo barranc d'"El Molí" es troba la font del mateix nom.
Des de Valéncia, s'accedix ad esta localitat per la A-7, per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-60.
Localitat fitades
El terme municipal de Montichelvo fita en las següents localitats: Ayelo de Rugat, Benicolet i Terrateig, totes elles de la província de Valéncia i Lorcha de la província d'Alacant.
Història
En 1343, Pere el Cerimoniós donà la vila a Vidal de Vilanova, en mero i mixt imperi i jurisdicció alta i baixa. Temps després, el senyoriu passà a la família Mercader.
Les senyes més antigues conegudes sobre demografia es remonten al sigle XVI: en 1527 contava en 40 cases habitades per uns 200 pobladors moriscs, que en 1609 contaven ya en 75 cases, pero lo decret d'expulsió las deixà deshabitades en casi la seu totalitat. En 1646, només havien segut repoblades 32 cases. Durant lo sigle XVIII el número d'habitants aumentà considerablement fins a arribar al mig centenar en 1794. Un sigle després, en 1900 tenia 819 habitants .
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | ||
| 1987 - 1991 | ||
| 1991 - 1995 | Antonio Vicedo Escrivà | PP-Partit Popular |
| 1995 - 1999 | Eugenio Canet Climent | PP-Partit Popular |
| 1999 - 2003 | Jose Lorente Femenía | PP-Partit Popular |
| 2003 - 2007 | Josep Miguel Climent Orts | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Josep Miguel Climent Orts | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 663 | 622 | 615 | 610 | 601 | 597 | 649 | 673 | 660 |
Economia
Monuments
- Arcada del Planet. Es tracta d'un aqüeducte del qui la fàbrica original pareix del sigle XV i que fon reconstruït a finals del sigle XVII o principis del sigle XVIII. Ha segut recentment restaurat i consolidat.
- Iglésia Parroquial. Té per titular a Santa Ana, i fon reformat en lo sigle XVIII.
- Molí de Micairent. Possiblement construït en lo sigle XVIII prop d'un despoblat morisc.
- Ermita del Salvador. Chicoteta ermita devocional construïda a finals de lo sigle XIX.
- Bassa del Sastre. Magnífica obra d'ingenieria hidràulica construïda possiblement a finals de lo sigle XVII i reconstruïda en numeroses ocasions.
- Riurau de Martínez. Es tracta d'un dels riuraus o secador de raïms millor conservat de la comarca de la Vall d'Albaida. Construït en lo s. XIX.
- Alcavó de Remigio. Es tracta d'una mina d'aigua. Lo que més destaca d'esta construcció és una volta triangular construïda en lloses planes que cobrix la galeria de la que mana l'aigua. És una mostra d'ingenieria hidràulica molt interessant. Este element ha segut restaurat durant l'any 2007.
Festes locals
- Festes Patronals. Celebra estes festes en la primera semana de maig a la Verge del Rosari, Cristo del Perdó i Divina Aurora.
Gastronomia
En el poble existixen en l'actualitat dos punts en servici de bar-restaurant "Ca Colau" y "La Casa de la Cultura". La Casa de la Cultura és un puesto a on els majors i els jóvens poden acodir .