Massamagrell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:52 7 maig 2009 per Joan85 (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Massamagrell''' és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la [[Horta N...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

Massamagrell és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Horta Nort.

Geografia

Situat en la part septentrional de la Horta de Valéncia. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. D'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al holocé. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de marjal.

S'accedix a esta localitat des de Valéncia, per carretera, prenent la V-21 per a enllaçar en la CV-300.

També es pot accedir a través de la llínea 3 de Metro Valéncia.

Localitats llimítrofes

El terme municipal de Massamagrell llimita en les localitats següents: Massalfassar, Museros, la Pobla de Farnals, Rafelbunyol i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.

Història

Fon una alqueria àrap que, després de la conquiste, fon concedida pel rei Jaume I a Sancha Pérez d'Aguilar en 1238, pero després se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez.

En 1271 es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la Orde de Calatrava. En 1392, el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys després, en 1426, també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El marqués de Dosaigües fon el seu últim senyor territorial.

Tenia 105 cases (500 habitants) en 1646, quasi mig sigle després que els moriscs foren expulsats. En 1794, contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en 1897, la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de 1900 tirava la sifra de 2613 habitants.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José María Izquierdo Sorus PCE
1983 - 1987 José Maria Izquierdo Sorus PCE
1987 - 1991 Vicent Campos Oltra PSPV-PSOE
1991 - 1995 Vicent Campos Oltra PSPV-PSOE
1995 - 1999 J.M. Trujillo - Dominique François EU - PP
1999 - 2003 E. Boria - M. Gude - M. Bailach PSPV-PSOE - IEM - PP
2003 - 2007 Miguel Bailach Llarc PP
2007 - 2011 Miguel Bailach Llarc PP
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
12.274 12.260 12.505 12.283 12.499 12.766 13.221 13.826 14.002 14.568

Economia

La indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'agricultura com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La ramaderia conseguia certa importància en el sector porcí i avícola. A pesar de tindre costa (300 metros aprox.), no es practica la peixca.

Monuments

  • Església Parroquial. Està dedicada a Sant Joan apòstol. És espayosa, claustral, en bella frontera neoclàssica a qué s'accedix per uns quants escalons i campanar quadrat.

Festes locals

  • Festes Majors. Tradicionalment el dumenge últim de setembre se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el dilluns següent se celebra la festivitat en honor a la Mare de Deu del Rosario, patrona de la localitat, cridat tradicionalment el dia dels chics. El dimarts es venera a la Immaculada Concepció, conegut com el dia de les chiques. El dimecres se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a Sant Joan Evangeliste, patró de Massamagrell, se li reserva el dijous. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la Eucaristia en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, Josué, Noé, els barons justs del Apocalipsis, el ball de la Moma i les virtuts, etc.
  • Festes a San Francisco d'Asís. Se celebren el cap de semana més pròxim al 4 d'octubre, després d'acabar les Festes Patronals.
  • Mare de Deu d'agost. Se celebren el 15 d'agost, en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de alfàbega.
  • Festes de la Raval. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, 24 de juny, i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa misa en el carrer i bous al carrer.

Personages rellevants

Enllaços externs