Organisació

Les organisacions són estructures administratives creades per a conseguir metes o objectius per mig dels organismes humans o de la gestió del talent humà i d'un atre tipo. Estan compostes per sistemes d'interrelacions que complixen funcions especialisades. També és un conveni sistemàtic entre persones per a conseguir algun propòsit específic.

Les organisacions són l'objecte d'estudi de la Ciència de la Administració, a la seua volta d'atres disciplines tals com la Comunicació, la Sociologia, la Economia i la Psicologia.

Definició

Una organisació, és un grup social compost per persones, tasques i administració que formen una estructura sistemàtica de relacions d'interacció, *tendientes a produir bens o servicis o normatives per a satisfer les necessitats d'una comunitat dins d'un entorn, i aixina poder conseguir el propòsit distintiu que és la seua missió. És un sistema d'activitats conscientment coordinades format per dos o més persones; la cooperació entre elles és essencial per a l'existència de l'organisació. Una organisació només existix quan hi ha persones capaces de comunicar-se i que estan dispostes a actuar conjuntament per a conseguir un objectiu comú. És un conjunt de càrrecs en regles i normes de comportament que han de respectar tots els seus membres, i aixina generar el mig que permet l'acció d'una empresa. L'organisació és l'acte de dispondre i coordinar els recursos disponibles (materials, humans i financers). Funciona per mig de normes i bases de senyes que han segut dispostes per a estos propòsits.

Existixen vàries escoles filosòfiques que han estudiat l'organisació com sistema social i com a estructura d'acció, tals com el estructuralisme i el empirisme. Per a desenrollar una teoria de l'organisació cal primer establir les seues lleis o a lo manco principis teòrics per a aixina continuar elaborant una teoria sobre ells. Un camí seria classificar i mostrar les diferents formes d'organisacions que han segut més , tals com la burocràcia com a administració o elements que componen l'organisació i que igualment han segut ya molt tractats, tals com el liderage formal i informal. Com a metodologia, açò es diu investigació operativa i en l'àmbit de les ciències socials és el camp d'estudi de la sociologia de l'organisació. Un nou us està emergint en les organisacions: la gestió del coneiximent. Típicament, l'organisació està en tots els llocs, #lo que dificulta la seua definició independent o sense involucrar-se en una aplicació particular.

Característiques

Els elements principals de tota organisació són els següents:

Un objectiu.
Elements personals.
La direcció.
La divisió del treball, que és l'especialisació i cooperació de les forces laborals en diferents tasques i rols, en l'objectiu de millorar la eficiència.

Estructures organisacionals

Plantilla:*ap

Classificació

Finalitat

En fins de lucre (empreses).
Sense fins de lucre (ONG).
En fins administratius, representatius, de resolució o servicis (organismes governamentals).

Estructura

Formal: Estructura planejada que intenta de manera delliberada establir un patró de relacions entre els seus components, el que conduirà al guany eficaç de l'objectiu en comú dels individus.
Informal: Comprén aquells aspectes del sistema formal pero que sorgixen espontàneament en les activitats i interaccions dels participants.

Tamany

Dins de les diferents maneres de classificació es troben les de tamany, ya siga per la producció, capital, volum de vendes i principalment personal ocupat. La més comuna és la que es basa en el número d'empleats:

Micro: 0-10 empleats (Industrial), 0-10 empleats (comercial), 0-10 empleats (servicis).
Menuda: 11-50 empleats (Industrial), 11-30 empleats (comercial), 11-50 empleats (servicis).
Mijana: 51-250 empleats (Industrial), 31-100 empleats (comercial), 51-100 empleats (servicis).
Gran: 251 empleats en avant (Industrial), 101 empleats en avant (comercial), 101 empleats en avant (servicis).

Estes poden ser: nacionals, estrangeres, *multinaciones o @globalizado, aixina com controladores, *franquicitarias o familiars.

Propietat

Esta classificació depén del propòsit per el que varen ser creades ademés de l'orige de les aportacions a la seua capital:

Privades: Estes empreses igualment poden ser:

Nacionals: Inversionistes nacionals.
Estrangeres i transnacionals: Els inversionistes són originaris d'algun atre país i les utilitats que es generen retornen als paisos d'orige.
Globalisada: Empreses que tenen presència en tot lo món, o siga caràcter mundial.
Controladores: El grup d'inversionistes controla diferents empreses de diversos girs encara que tenen relació entre elles.
Franquícies: Empreses que venen la seua marca o manera d'organisació a atres inversionistes.
Maquiladoras: Creen bens per a diferents organisacions de diversos propietaris que *bridan la marca a un cert producte.
Familiars: Els principals socis o directius de la societat pertanyen a una família.

Públiques: El capital li pertany al Estat i, principalment el seu objectiu és satisfer necessitats de la societat o proporcionar servicis a una comunitat. Dins d'estes estan les centralisades o descentralisades, aixina com les mixtes.

Activitat econòmica

Depenent de la seua influència econòmica:

Industrials:

Produïx bens per mig de l'extracció o la transformació de matèries primeres. D'estes es pot fer una atra classificació en:

Extractives: Explotació de recursos naturals, sense importar si siguen renovables o no renovables, per eixemple les indústries petroleres, mineres, agropecuàries, etc.
*Manufactureras o de transformació: Es dediquen a transformar les matèries primeres ya siga per a crear bens de consum (aliments, calcer, etc) o de producció (materials, ferramentes, productes químics, etc).

Comercials:

Són les empreses que actuen com a intermediàries entre el productor i el consumidor. El seu objectiu és la compra-venda de productes ya fabricats i la seua distribució. Estes es classifiquen en:

Autoservici: Empreses grans que venen al consumidor productes per al consum. Per eixemple els supermercats, almagasens o tendes departamentals.
Comercialisaoras: Es dediquen a la venda i distribució de productes de diferents productors, ya siguen nacionals o internacionals.
Minoristes: Es dediquen a la venda del producte al sovintege.
Majoristes: Fan grans vendes a empreses @minorista.
Comisionistes: Venen productes que els fabricants els donen, i per això reben alguna comissió.

Servicis:

La finalitat de les empreses de servicis és brindar un servici en o sense fins de lucre. Per eixemple: salut, transport, educació, etc.

Filosofia o valors

Tant els valors com la filosofia estan relacionats en la cultura de l'organisació, ya que depenent d'açò poden ser lucratives o no lucratives, per lo tant es classifiquen en:

Tradicionals: Característiques:

Regles, sistemes i procediments estrictes.
Jerarquisació.
Relacions de autoritat.
Major importància al individu.
Divisió de treball.
Supervisió.
Liderage autocràtic.
Castic.
Motivació per incentius.
Centralisació.

Orgàniques:

Flexibilitat dins de l'organisació.
Confiança.
Colaboració.
*Intedependencia.
*Autodirección.
Responsabilitat compartida.
Autocontrol.
Liderage innovador.
Solució de problemes per mig de la conciliació.
Motivació.
*Autorealización.
Treball en equip.
Descentralisació.

Tecnologia

Esta classificació depén del nivell de tecnificació en el que conte cada empresa.

Alta: Existixen processos @automatizado (robotitsats) i sistemes integrats de manufactura, ademés de que no únicament s'enfoca en la producció, sino també al nivell d'instalacions i arquitectura.
Mijana: Només alguns dels seus processos són automatisats i es dividix per parts.
Tradicional: Organisació en baixa inversió en tecnologia, encara que sí utilisen algun tipo de maquinària o equip bàsic.
Artesanal: Producció manual.

Règim jurídic

Societat: Dins d'estes estan les de patronat, cooperativa, anònima, civil i de responsabilitat llimitada.
Associació:
Patronat:
Fundació:

Jerarquia

Actitut front als canvis

Rígit.
Flexible.

Grau d'integració

Totalment integrada.
Parcialment integrada.
Formal.

Recursos de les organisacions

Són els necessaris per a desenrollar les seues activitats en portar a terme el seu fi, diferixen segons les seues activitats.

Recursos:

Diners per a adquirir els recursos.
Matèries primeres o *insumos que es transformen en un procés i es convertix en productes denominats bens o servicis.
Immobles, instalacions i rodats necessaris per a portar a terme el procés productiu i les activitats.
Maquinària i ferramentes utilisades en el procés productiu.
Recursos humans: l'element actiu (amos, accionistes, socis, treballadors).
Recursos naturals: terra, aigua, aire, gas, i energia en totes les seues formes (elèctrica, solar, hídrica, combustible).
Recursos tecnològics: mijos per a conseguir un objectiu. Són els modos d'obrar, fer o produir (métodos, tècniques i procediments utilisats en l'organisació).
Recursos cognitius: idees, coneiximents i informació originades en l'intelecte humà i en l'alvanç tecnològic i científic.
Recursos intangibles: marques, noms i prestigi per a accedir i posicionar-se en el mercat.

Ambients organisacionals

Ambient extern. Són institucions o forces fòra de l'organisació, rellevants per a les seues operacions, afectant el seu rendiment. Prenen insums (matèries primeres, diners, mà d'obra i energia), els transformen, despuix els retornen en forma de productes o servicis per a la societat a la que atenen. Són de dos tipos:

Elements d'acció indirecta (macroentorno). Afecten al clima en el que es desenrolla l'activitat *organizacional. No tenen una influència directa pero sí potencial per a convertir-se en elements d'acció directa.
Elements d'acció directa (microentorn), (grups d'interés extern). Eixercixen influència directa en les activitats de l'organisació. Són afectats, directa o indirectament, per la forma en que l'organisació busca conseguir els seus objectius.

Ambient intern, cridat clima organisacional. Grups o elements d'interés intern, que eixercixen influència directa en les activitats de l'organisació i cauen dins de l'àmbit, creant responsabilitat d'un director o els seus gerents. Ademés açò fa més amena l'influència de l'orde i organisació.

Vore també

Enllaços externs

Plantilla:Wikiquote

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Organización de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.