Conquista de Valéncia per Jaume I

Pintura mural del castell d'Alcanyís que representa l'entrada de Jaime I en Valéncia.

Detall de la pintura històrica Entrada triumfal del rei Jaime I en la ciutat de Valéncia, de Fernando Richart Montesinos, 1884.

Cronologia de la Conquista del Regne de Valéncia, incloent les agregacions fetes a lo llarc del sigle XIX.

La conquista de Valéncia (o بلنسية en àrap: Balansiya) va ser el conjunt de maniobres militars que varen portar a l'anexió de la major part de l'actual territori de la Comunitat Valenciana a la Corona d'Aragó. En tan sol setze anys, entre 1229 i 1245, la Corona d'Aragó va conseguir la conquista de gran part de lo que posteriorment seria conegut com el Regne de Valéncia.

Conquista

Despuix de l'èxit conseguit per unes campanyes militars mampreses a nivell particular per nobles aragonesos, entre les que destaca la presa de Morella per Blasco de Alagón (1231), qui la cedix despuix de dures negociacions al rei Jaime I; va ser este mateix rei qui va acometre la conquista de les taifas de Balansiya i Mursiyya, que havien sorgit despuix de la fragmentació del imperi almohade en 1228.

S'han diferenciat tres fases:

• Una primera fase, que va comportar la conquista de les comarques septentrionals fins a Borriana (1233). En algun fet d'armes d'eixe moment se situaria la llegendària anècdota que vincula la cimera del rei conquistador en un #rat penat.

• La segona fase, que va supondre l'ocupació de la ciutat de Valéncia (9 d'octubre de 1238 -el sege havia començat el 21 d'abril i la capitulació es va firmar el 29 de setembre-).

• En la tercera fase, la frontera meridional va aplegar fins a Biar (1245).

"Jaime I es va presentar davant les portes de la vila el 5 de setembre de 1244 i va començar el seu sege que va durar fins al més de febrer de 1245. El qa’aneu de Biar, Muça Almoravit, va rendir el castell baix la promesa de que pogueren permanéixer en la vila i que se'ls respectara la seua *çuna i xara. En la sublevació de Alazraq de 1256 Dò Jaime va aplicar severes mesures que possiblement varen comportar l'expulsió dels habitants d'este lloc, sent repoblada en gents de Catalunya i Aragó. Una volta assegurada la vila va ser la base forta de l'ajuda aragonesa a la corona castellana, en el moment de la sublevació mudéixar de 1264. Durant la sublevació dels sarrains paliers ocorreguda al final de la vida de Jaime I, este castell va ser presó del Maestre del Temple Don Pedro de Moncada, capturat en la batalla d'@Luchente pels sublevats, i en 1287, Biar va passar a ser vila real en vot en les Corts Aragoneses".

El regne de Múrcia, que va terminar formant part de la Corona de Castella, va ser incorporat a l'àrea d'influència dels regnes cristians de forma inicialment pacífica, per mig de pactes entre Jaime I d'Aragó, Fernando III de Castella, el príncip Alfonso (fill de Fernando i gendre de Jaime) i el propi rei moro de Múrcia Ibn Hud-al Dawla (tractat d'Alcaraz, 1243, tractat de Almizra, 1244); encara que la repressió de la tumult mudéixar de 1264 va implicar una imposició militar del domini cristià. La llínea de demarcació entre els territoris aragonesos i castellans no es va establir definitivament fins a la sentència arbitral de Torrellas (1304, en el regnat de Jaime II d'Aragó i Fernando IV de Castella), per la que els territoris de Alacant i Oriola varen ser anexionats al regne de Valéncia.

Repoblament

El Llibre del Repartiment proporciona informació sobre molts aspectes de la repoblament (el poblament i la distribució del territori conquistat entre els conquistadors). Els repobladors procedien de Aragó, Castella, Navarra i d'atres paisos europeus. Les teories pancatalanistes afirmen que la major part dels repobladors eren catalans, pero l'història i atres documents afirmen que açò no va anar aixina. Segons el professor Antonio Ubieto Arteta,Plantilla:Cr haurien segut dos o tres mil persones, en la seua majoria castellans i aragonesos, si be, en ser una creuada, podrien haver figurat entre els repobladors gents de tota Europa. Es calcula que en la taifa de Valéncia residien 200.000 habitants i les fonts més ambicioses calculen que uns 40.000 varen marchar de les seues terres; el pacte o capitulació entre Jaime I i Zayyan estipulava que els residents (la població musulmana -mudéixar-, cristiana -mossàraps- i judeua) podrien seguir vivint i treballant en els seus llocs habituals, si ben somesos a les noves jerarquies, sense que ningú els molestara en el seguiment de les seues respectives religions.Plantilla:Cr

La població musulmana que no va fugir va ser establida en les terres montanyoses de l'interior, on va continuar sent majoritària a lo llarc de tota la Edat Mija.

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Conquista de Valencia por Jaime I de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.