Castell d'Alcanyís
El castell d'Alcanyís o dels Calatrava és un castell situat en Alcanyís (Terol, Aragó) que va pertànyer a l'Orde de Calatrava. Esta orde militar tingué un important paper en la reconquista de la vila en l'any 1157; les dependències més antigues daten dels sigles XII i XIII, descollant la capella, el claustre i la torre de l'homenage en importants pintures murals d'estil gòtic llineal, de principis del sigle XIV, en temes juglaresos i cavallerescs. La frontera és del sigle XVIII.
Durant els sigles XIV i XV se li varen agregar elements d'ornamentació mudéixar tant en el propi castell com en les muralles que ho rodejaven. En l'actualitat alberga un Parador de Turisme.
Història[editar | editar còdic]
Situat en la part alta d'un tossal, el Castell d'Alcanyís es va constituir com a punt estratègic des dels seus inicis, possiblement en época romana i posteriorment durant l'ocupació musulmana. A lo llarc de l'història ha segut utilisat per a diversos menesters, des de castell, palau, presó, quarter, fins a cementeri i residència, sent utilisat actualment com a ubicació del Parador de Turisme "La Concòrdia" d'Alcanyís. És per això per lo que no deu estranyar que l'edifici original sofrira gran número d'intervencions i reformes a lo llarc del temps, donant lloc a una construcció eclèctica d'estil i planta.
La zona més antiga del castell és la zona nordest, en ella s'ubica la Torre de l'Homenage i la Capella, datades a finals del sigle XII i inicis del sigle XIII.
El castell viu una història totalment unida en el devindre del núcleu poblacional d'Alcanyís, d'esta manera, despuix de passar a mitan sigle XII Alcanyís a territori aragonés, la ciutat passa a ser propietat dels senyors Sancho Aznárez, don Palacín Beltrán de Santa Cruz i don Artal de Aragón. És esta época en la que la vila rep Fur Real en 1157 per Ramón Berenguer IV i va portar a terme una ampliació territorial. Finalment, en l'any 1179, Alfons II d'Aragó concedix el castell, aixina com un gran grup de llogarets i llocs vinculats a la vila, a l'Orde Militar de Calatrava. D'esta manera, la Sèu de l'Encomana s'ubica en el castell.
La progressiva independència del Consell d'Alcanyís, en el respal dels monarques aragonesos, i el seu important juderia, choquen constantment en els senyors calatraves del castell. En l'any 1283 es produïx en la vila d'Alcanyís una de les moltes sublevacions contra el poder senyorial que eixercia l'Orde de Calatrava (a la que finalment va véncer). L'Encomana Major de Calatrava no respectava les llibertats que Ramón Berenguer IV havia concedit a la vila en otorgar-li la Carta de població en 1157. En el sigle XIV s'inicia la construcció del claustre, aixina com d'una série de dependències ordenades entorn ad este, i també es realisa la decoració mural de la Torre de l'Homenage.
En morir el monarca Martí I d'Aragó sense descendència, la vila d'Alcanyís es va convertir en residència del parlament aragonés (que es va estajar en el Castell dels Calatrava entre setembre de 1411 i juliol de 1412), i d'ací varen eixir els nou juges o compromissaris que devien elegir un nou rei per a Aragó en lo que vingué a cridar-se la “Concòrdia” d'Alcanyís.
Més tart, durant el sigle XVIII es procedix a realisar una gran reforma que transformarà l'antic castell migeval en un típic palau aragonés (conegut com a Palau dels Comanadors) del tart-renaiximent, caracterisat per presentar una frontera de grans dimensions (datada en 1738), arrematada per dos grans torres quadrades, a la que s'accedix per un camí de ronda i una rampa datats en el sigle XIX i frut d'una de les últimes reformes que el complex va sofrir. Destaquen pel seu gran interés les belles pintures murals d'estil gòtic-llineal de principis del sigle XIV, que estan considerades com un dels conjunts més importants d'Aragó i, en l'interior de la capella, el sepulcre llaurat en alabastre de Juan de Lanuza, obra contractada per Damián Forment en l'any 1537. Durant la Guerra de l'Independència, el castell va ser pres pels francesos, pero les tropes espanyoles ho varen recuperar en 1809. Durant les Guerres Carlistes, el castell d'Alcanyís fon convertit en quarter per Ramón Cabrera.
Passà a ser sèu d'un parador nacional en els anys 60 del sigle XX. En un primer moment el parador es localisa en l'edifici conegut com a “Palau dels Comanadors”, datat en el sigle XVIII, i va passar a denominar-se “Parador Nacional de la Concòrdia”. Des de l'any 1992 fins a l'any 1997 el Govern d'Aragó va promoure diversos treballs d'acondicionament i restauració en l'immoble que es varen destacar per l'instalació d'un saló d'actes i la restauració del sepulcre de Don Juan de Lanuza, aixina com de la torre de l'Homenage.
Novament, entre els anys 2000 i 2001 es va restaurar la decoració mural interior del castell per mig d'un Conveni de Colaboració entre el Ministeri d'Educació i Cultura, el Govern d'Aragó i Caixa d'Aforros de l'Inmaculada conseguint en això la posada en valor d'este gran conjunt pictòric. El Bolletí Oficial d'Aragó de 30 d'abril de 2004 publica l'Orde de 2 d'abril de 2004 del Departament d'Educació, Cultura i Deport, per la que es completa la declaració originària de Be d'Interés Cultural del denominat Castell dels Calatrava, conforme a la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/1999, de 10 de març, de Patrimoni Cultural Aragonés, que inclou la seua delimitació, els bens mobles integrants del be i l'entorn afectat per la declaració.
Descripció[editar | editar còdic]
El castell d'Alcanyís és un dels castells més complexos d'Aragó, fonamentalment per l'organisació mixta de ser al temps castell i palau. Per un costat destaquen les seues grans dimensions i la mescla d'estils que es troben en ell.
La fortalea presenta planta trapezoidal que comprén el complex conjunt d'edificacions, que podem vore dividides en dos grans zones:
- Zona nort, a on es localisen les construccions migevals: la torre de l'homenage (construïda en estil gòtic, de planta quadrada i quatre altures, en sales decorades, una d'elles en pintures alegòriques a la conquista de Valéncia, datades en el sigle XIV), el claustre ogival (adossat al mur sur de la capella, en dos arcs apuntats per cloixir, presenta restants de pintures murals de caràcter funerari datades entre els sigles XIV i XV; d'un sol pis en sostre de voltons i el seu accés es fa per una chicoteta porta romànica) i l'iglésia, tot construït seguint les pautes de l'estil gòtic, pese a que es pot vore una portada romànica. També destaca en estes construccions la coneguda com a Torre de Lanuza i la capella del castell (datada en el sigle XIII, d'estil romànic i que va constituir la primera parròquia d'Alcanyís. Dedicada a Maria Magdalena, presenta una sola nau en coberta en volta de canó apuntada, en una portada romànica, que presenta decoració en taquejat jaqués, i que constituïx una excepció en la comarca del Baix Aragó. En el seu interior es conserva el sepulcre de don Juan de Lanuza).
- Zona sur, d'estil barroc, a on es localisen el restant de les edificacions que pertanyen en la seua majoria al sigle XVIII, i en les que destaca el conegut com a Palau dels Comanadors (ocupat en l'actualitat pel Parador Nacional). Destaca la seua frontera principal.
El castell d'Alcanyís destaca per conservar una bona colecció de pintures murals gòtiques datades a lo llarc del sigle XIV. Estes pintures murals són un important conjunt de decoració de caràcter narratiu històric-cavalleresc, en composicions alegòriques de caràcter religiós i profà. Les més antigues, daten de l'any 1200 i són les que es troben en l'atri de l'iglésia romànica del castell, o capella, en escenes religioses del Nou Testament i una escena de combat entre soldats calatraves i defensors de l'Islam, destacant la figura del monarca.
Enllaços externs[editar | editar còdic]