El zun o yi, utilisat fins a la dinastia Song del Nort (960-1126) és un tipo de vaixell de vi de ceràmica o bronze ritual chinenc en una forma redona o quadrada en forma de gerro, a voltes en forma d'animal,[1] que va aparéixer per primera volta en la dinastia Shang. Usat en cerimònies religioses per a contindre vi, el zun té una vora ampla per a facilitar l'abocada. S'han trobat vasijas en forma de dragó, bou, oca i uns atres.[2] Un zun notable és el He zun del Zhou Occidental.

Un zun en taotie que data de la dinastia Shang.
Un rar Xi zun en forma de bou
Zun de bronze en forma d'oca de Zhou Occidental, Museu Nacional de China.

Funció i us

El zun és un recipient que s'utilisa com a recipient ritual per a contindre vi en l'antiga China. És una copa de vi alta, sense torres ni pates. La boca del got normalment es veu més ampla que el restant del cos. Com a recipient ritual, la seua funció és brindar l'ofrena de vi al difunt per mig de pràctiques ceremoniales. Depenent del tipo de recipient zun, per eixemple, el Xi zun, no solament s'usava per a almagasenar vi, sino que també s'usava per a mantindre vi calent. Esta és l'única peça de bronze descoberta que se sap que combina les dos funcions.[3]

Simbolisme

El zun ve en vàries formes, especialment en forma de vaixell redona o quadrada. A través d'estes formes, apareixen en formes úniques que varien de diferents animals. A sovint, estos recipients es troben en una decoració distintiva i definida en un simbolisme únic. El símbol més notable a través de la decoració és el taotie, conegut com la cara de dimoni o la cara d'un animal sacrificat en l'art chinenc primerenc.[4] Este tipo de rostre és un motiu comú que es troba en els bronzes rituals chinencs durant la dinastia Shang. També s'ha definit com una caraça, que es mostra vívidament com dos cossos simètrics que s'unixen. La característica més visible de la caraça en la vaixell són els ulls d'animals que descollen que es proyecten des de la superfície de bronze en la que es mira a l'espectador. Estos ulls saltones també s'han definit com els ulls d'un depredador.[5] Estos dissenys d'animals també són iconográficament significatius com les imàgens dels diversos animals que varen servir com a ajudants dels chamans (que es creïa que tenien poders mítics) en les tasques del Cel-Terra, i en la comunicació entre morts i vius.[6]

Referències històriques i culturals

 
Un zun en forma de rinoceront, que data de la dinastia Han Occidental. Va ser excavat en 1963 en la província de Shaanxi. Este recipient té la forma d'un poderós rinoceront de peu en el cap alçat, orelles aguzadas i claus esmolats. Els seus ulls són perles de vidre negre lluent, lo que li dona una expressió elegant. La tapa en la seua part atrassera té frontices en la part davantera que permet obrir-la. Les decoració de núvols cobrixen tot el cos en espirals en el mig, totes en incrustacions d'or i argent, lo que sugerix els fins pèls del rinoceront.[7]

Algunes característiques dels primers zun del periodo Shang consistien en una boca eixamplada, coll alt i cos gran. Els zun de Shang també tenien muscles amples i un anell per als peus. Durant el periodo Zhou Occidental primerenc, hi havia un zun modelat despuix d'un gu, pero era més gros, més gran i la part del cos estava més unflada que la d'un gu. Apareixen bridas en el cos i el coll dels gots mentres s'utilisa la mateixa decoració. Els muscles estan formats per chicotets caps d'animals. Els zun de finals del periodo Shang a inicis del Zhou són prims. Les bridas comencen des de la boca del got i baixen pel cos i terminen abans de l'anell del peu. Les bridas són idèntiques, mostrant simetria.[8] Els zun d'inicis de Zhou Occidental són més curts, redons i suaus. El relleu de la vaixell emfatisa la forma llevant les bridas. El motiu de les aus és més prominent que en els gots anteriors.

Referències

  1. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 25 de maig de 2012. Consultat el 28 de novembre de 2020.
  2. ↑ «Wine Vessel (Zun) in the Form of a Goose». www.brooklynmuseum.org. Brooklyn Museum.
  3. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 24 de maig de 2012. Consultat el 28 de novembre de 2020.
  4. ↑ Erdberg (1993), p. 21
  5. ↑ Chang (1976), p. 175
  6. ↑ Kesner (1991), p. 30
  7. ↑ «Rhinoceros Zun». National Museum of China. El seu Qiang. Archivat des de l'original, el 3 de setembre de 2012. Consultat el 28 de novembre de 2020.
  8. ↑ Rawson (1987)

Bibliografia

  • Chang, K.C. (1976). «Changing Relationship of Man and Animal in Shang and Chou Myths and Art», Early Chinese Civilization: Anthropological Perspectives, Cambridge: Harvard University Press, p. 175.
  • Ma, Chengyuan (1986). Ancient Chinese Bronzes, Hong Kong: Oxford University Press.
  • Erdberg, Eleanor Von (1993). Ancient Chinese Bronzes: Terminology and Iconology.
  • Leohr, Max (1968). Ritual Vessels of Bronze Age China, New York: Àsia Society.
  • Rawson, Jessica (1987). Chinese Bronzes: Art and Ritual, London: Museu Britànic.
  • Kesner, Ladislav(1991).«The Taotie Reconsidered: Meanings and Functions of the Shang Theriomorphic Imagery».Artibus Asiae.51(1/2): 30.doi:10.2307/3249675.


Referències