Anar al contingut

Gu (vasija)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gu (vasija)
Un gu de la dinastia Shang mija, Museu de Shanghái, China

Un gu és un tipo de vaixell de bronze ritual chinenc antic de les dinasties Shang i Zhou (és dir, 1600-256 aC). S'usava per a beure vi o per a oferir libacions rituals.

Un gu és alt i prim, en una base llaugerament acampanada que s'estretix cap a una secció central prima abans d'eixamplar-se novament en una boca pareguda a una trompeta, més ampla que la base. La seua superfície sol estar decorada en taotie.

Descripció

El recipient gu era conegut pel seu us com a recipient per a beure vi. Es diu que es va desenrollar a partir d'atres copes elaborades que també tenien brots alts i es varen trobar en cultures neolíticas.[1] S'han trobat inscripcions en vasijas antigues que indiquen que era comuna beure vi en les cultures chinenques. La creació d'un recipient com el gu té sentit en els temps moderns per la seua forma. El brot llarc va fer que fora fàcil de sostindre i beure, al mateix temps que li permetia adquirir característiques úniques i elegants.

Inspiració

Un gu de la dinastia Shang, Arthur M. Sackler Gallery, Washington D. C.

A lo llarc dels centenars de llocs del Neolític als primers llocs dinàstics descoberts en China, a sovint es troben vasijas rituals que van des de l'argila fins al bronze en les tombes d'estos llocs. La forma, les formes i la decoració brinden pistes sobre la funció de cada recipient, aixina com les primeres creències que els varen inspirar. La religió chinenca primitiva ha segut difícil d'entendre per als erudits per la falta d'evidència arqueològica extensa sobre les filosofia religioses i pràctiques rituals del Neolític.[2] No obstant, la primerenca dinastia Shang tenia una religió molt més concreta pel que fa a creències i pràctiques que anaven des del cult als antepassats fins als rituals funeraris, i un sistema desenrollat per a realisar sacrificis. Com estes creències podrien haver-se estés a periodos anteriors en China, un centre comú de cult incloïa elements tals com a antepassats, preocupacions per la fertilitat i atres esperits o deus dels elements naturals.

Les vasijas rituals de la Chinenca primitiva són una extensió del món espiritual o religiós, en el que els poders que semblaven existir en la naturalea poden haver tingut una gran influència en l'inspiració de les vasijas. Els poders de la naturalea incloïen aquells que podrien haver residit en animals, plantes, aigua, malaltia, mort i, finalment, la vida despuix de la mort, tots els quals coexistien en les persones i tenien una gran influència en la vida d'un.[2] En alguns casos, les vasijas rituals proporcionaven una forma de mantindre el harmonia entre el món espiritual i el regne terrenal per mig de vasijas que contenien sacrificis, o vasijas com el gu que els humans bevien en cerimònies rituals.

Referències

  1. ↑ Rawson, J. and Búnquer, E. Ancient Chinese and Ordos Bronzes 1990 pg. 80
  2. ↑ 2,0 2,1 Smith, Howard. Chinese Religion in the Shang Dynasty. Numen. Vol. 8. Brill, 1961., 143

Bibliografia

Llibres

  • Beijing Tushuguan 北京圖書館, ed. Beijing Tushuguan Cang Qingtong Qi Quanxing Tapian Ji 北京圖書館藏青銅器全形拓片集. Beijing: Beijing Tushuguan Chubanshe, 1997. ISBN 7501312850
  • Chang, Kwang-Chih. Shang Civilization. New Heaven and London: Yale University Press, 1980.
  • Fong, Wen, ed. The Great Bronze Age of China: An Exhibition from the People’s Republic of China. New York: Metropolitan Museum of Art, 1980.
  • Guo li gu gong bo wu yuan 國立故宮博物院. Catalogue of the Special Exhibition of Shang and Chou Dynasty Bronze Wine Vessels 商周青銅酒器特展圖錄. Taipei: Zhonghua min guo Taibei Shi Shilin qu Weishuangxi & Guo li gu gong bo wu yuan, 1989.
  • Guoli Gugong Bowuyuan. Guan Ware of the Southern Song Dynasty. Hong Kong: Cafa, 1962.
  • Loewe, Michael and Edward L. Shaughnessy, eds. The Cambridge History of Ancient China: From the Origins of Civilization to 221 B.C. Cambridge: Cambridge University Press, 1986.
  • Lv呂, Qichang琪昌. Qingtong Jue & Jia de Mimi: Cong Shiqian Taigui dao Xiashang Wenhua Qiyuan bing Duandai Wenti Yanjiu 青銅爵,斝的秘密:從史前陶鬶到夏商文化起源並斷代問題研究. Hangzhou: Zhejiang University Press, 2007. ISBN 9787308056113
  • Rawson, Jessica. Western Zhou Ritual Bronzes from the Arthur M. Sackler Collections. Washington, D.C.: Sackler Foundation/Cambridge: Sackler Museum, 1990.
  • Rawson, Jessica. Chinese Bronzes: Art and Rituals. London : British Museum Publications, 1987.
  • Thorp, Robert L. Spirit and Ritual: The Morse Collection of Ancient Chinese Art. New York: Metropolitan Museum of Art, 1982.
  • Wu, Hung. Monumentality in Early Chinese Art and Architecture. Stanford: Stanford University Press, 1995.
  • Yang, Xiaoneng, ed. The Golden Age of Chinese Archaeology: Celebrated Discoveries from the People's Republic of China. Washington, D. C.: National Gallery of Art, 1999.
  • Zhongguo Qingtong Qi Quanji Bianji Weiyuanhui 中國青銅器全集編輯委員會, ed. Zhouguo Qingtong Qi Quanji 中國青銅器全集, Vol. 2. Beijing : Wen wu chu ban she, 1997.
  • Rawson, J. and Búnquer, E. Ancient Chinese and Ordos Bronzes 1990
  • New Haven and London Yale University Press Shang Civilization 1980

Artículs

  • Wang王, Shouzhi 壽芝. "Shanxi Chenggu Chutu de Shangdai Qingtong Qi 陝西城固出土的商代青銅器", Wenbo文博 6 (1988): 3–9.
  • Bagley, Robert. "Shang Archaeology." In The Cambridge History of Ancient China: From the Origins of Civilization to 221 B.C., edited by Michael Loewe and Edward L. Shaughnessy, 124–291. Cambridge: Cambridge University Press, 1986.
  • Zhao趙, Ye 曄. "Tanmi Bianjiashan 探秘卞家山." Dongfang Bowu 東方博物, 24 (2006): 38–45.
  • Smith, Howard. "Chinese Religion in the Shang Dynasty". Numen. Vol. 8. Brill, 1961. 142–150.
  • Alt, Wayne. "Ritual and the Social Construction of Sacred Artifacts: An Analysis of 'Analects' 6.25". Philosophy East and West, Vol. 55, No. 3. University of Hawaii Press, 2005. 461–469.
  • Fong, Mary H. The Origin of Chinese Representation of the Human Figure. Artibus Asiae. Vol. 49, No. ½ (1988-1989), 5-38.
  • Harrist, Robert E. The Artist as Antiquarian: Li Gonglin and His Study of Early Chinese Art. Artibus Asiae. Vol. 55, No. ¾ (1995), 237–280.


Referències