Vir spectabilis

Vir spectabilis (plural, viri spectabiles) o simplement spectabilis va ser un títul honorífic i ranc senatorial del Imperi romà tardà, reservat a determinats alts funcionaris civils i militars. Documentat per primera volta en el Codex Theodosianus en l'any 365 i consolidat durant la segona mitat del sigle IV, va constituir una categoria intermija entre el vir clarissimus i el vir illustris dins de la jerarquia del orde senatorial romà. El títul no designava un càrrec específic, sino una dignitat honorífica associada a l'eixercite de determinades magistratura i funcions administratives.

Història

L'aparició del títul s'emmarca en les profundes reformes administratives i senatorials iniciades durant el regnat de Constantino I i desenrollades pels seus successors. La seua primera menció coneguda figura en el Codex Theodosianus en l'any 365, pocs anys despuix de la creació del ranc de vir illustris, instituït baix l'emperador Constancio II per a distinguir als més alts dignataris imperials dels numerosos viri clarissimi.

En els seus orígens, el significat del títul no estava plenament definit i alguns funcionaris ampraven simultàneament els tractaments de vir clarissimus i vir spectabilis.

Cap a finals del sigle IV i començos del V, el ranc va quedar definitivament integrat en la jerarquia senatorial, tal com reflectix la Notitia Dignitatum. L'organisació definitiva d'esta jerarquia va quedar fixada durant els regnats de Valentiniano I i Valente, especialment despuix de les reformes de 372, establint-se tres grans categories: vir clarissimus, vir spectabilis i vir illustris. Els viri illustres, titulars de les més altes magistratura de l'Estat, gojaven de precedència sobre els spectabiles i varen terminar monopolisant la participació efectiva en el Senat romà durant l'Antiguetat tardana.

El ranc de vir spectabilis era conferit a els qui eixercitaven determinats càrrecs superiors de l'administració imperial, sense que tinguera caràcter hereditari. Entre els funcionaris que habitualment rebien este tractament figuraven els vicaris de les diòcesis, numerosos menges, inclosos els menges rei militaris, diversos duces provincials, procònsuls i atres alts magistrats civils i militars.

Durant el sigle IV, els viri spectabiles conservaven el dret de pertànyer al Senat romà. No obstant, a partir del sigle V este privilegi va quedar pràcticament reservat als viri illustres, que varen passar a constituir l'estrat superior de l'aristocràcia administrativa.

Pervivencia

El títul va continuar utilisant-se despuix de la desaparició del Imperi romà d'Occident. En els regnes bàrbars, especialment en el Regne visigodo, va seguir designant a importants funcionaris de l'administració regio. Aixina, el refrendario Aniano d'Alarico II i Leo de Narbona, conseller d'Eurico, són mencionats en el ranc de spectabilis.

En l'Imperi bizantí el títul va permanéixer en us durant els primers sigles, figurant encara en el Codex Iustinianus i en atres documents oficials. En el temps va ser perdent importància a mida que l'administració imperial va desenrollar un nou sistema de dignidades cortesanas, fins a quedar substituït per nous títuls honorífics.

Vore també

• Vir clarissimus
• Vir illustris
• Menges rei militaris
• Dux

• Notitia Dignitatum
• Codex Theodosianus
• Codex Iustinianus

Bibliografia

• Alföldy, Géza (1991). Història social de Roma, Picard.
• (2006).«Spectabilis».Brill's New Pauly.
• (1966).«La noblesse byzantine. Remarques».Revue dones études byzantines.24

40-57.

• Jones (1964). The Later Roman Empire, 284–602: A Social, Economic and Administrative Survey, Blackwell.
• Seeck, Otto (1876). Notitia Dignitatum, Weidmann.