Tots els hòmens són creats iguals
La cita «tots els hòmens són creats iguals» és part de la sentència que figura en la declaració d'independència dels Estats Units, que en 1776, en la que Thomas Jefferson va escriure que:
Sostenim com a evidents estes veritats, que tots els hòmens són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que entre estos estan la vida, la llibertat i la busca de la felicitat.
La frase estava present en el proyecte original de la declaració. Posteriorment va ser citat i incorporat en discursos per una àmplia gama de sifres substancials en la vida política i social nortamericà en els Estats Units. La forma final de la frase va ser estilisada per Benjamin Franklin. Se li ha cridat una "declaració immortal", i "potser [la] frase única" del periodo revolucionari nortamericà en la major "importància contínua".
Orige de l'us de les frases per Thomas Jefferson
Thomas Jefferson, a través de la seua amistat en el marqués de Lafayette, va anar fortament influenciat per filòsofs francesos del Sigle de les Llums, com Voltaire, Rousseau i Montesquieu. En els seus escrits a sovint censurats, eixos filòsofs defenien que els hòmens naixien lliures i iguals. Açò va conduir posteriorment a la revolució francesa de 1789 i al concepte de drets humans (en francés). A l'edat de 33 anys, pot haver pres també l'expressió d'un amic italià naixcut en Prato i barri, Philip Mazzei, com se senyala en la resolució conjunta 175 del 103o Congrés, aixina com per John F. Kennedy, en Una nació d'immigrants. En l'història anglesa existixen usos anteriors de casi la mateixa frase. Primer pel sacerdot migeval John Ball, qui en esclatar la Regirada dels Llauradors de 1381 en el seu famós sermón va plantejar la pregunta "Quan Adán llaurava i Eva hilaba, ¿quí era llavors el noble?" i va proclamar "Des del principi tots els hòmens per naturalea varen ser creats iguals".[10] En la seua obra de 1690 Second Treatise of Government, el filòsof John Locke argumenta que en el "estat de naturalea" que existia abans de la formació de governs, tots els hòmens varen ser creats iguals. Una menció anterior de casi la mateixa frase exacta figura en el llibre John Milton establit en 1649 titulat " la tinença de reis i magistrats " , escrit despuix de la primera guerra civil anglesa per a defendre les accions i els drets de la causa parlamentària, despuix de l'eixecució de Charles I. el poeta anglés diu: " cap home que sàpia deuria, pot vore's tan afectat per negar que tots els hòmens varen ser privats naturalment de llibertat, ya que és l'image i l'uniforme de Deu mateix. En 1776, el Segon Congrés Continental va demanar a Benjamin Franklin, Thomas Jefferson, John Adams, Robert Livingston i Roger Sherman que escrigueren la Declaració d'Independència. Esta Comissió, integrada per cinc membres, va sometre a votació el text del document. En acabant de que Jefferson va terminar, li va donar el document a Franklin per a que ho provara. Franklin va sugerir canvis menors, un dels quals es destaca molt més que els demés: "Sostenim que estes veritats són sagrades i innegables ..." es va convertir en "Sostenim que estes veritats són evidents per sí mateixes".
El segon paràgraf de la declaració d'independència dels Estats Units comença de la següent manera: " considerem que eixes veritats són evidents, que tots els hòmens són iguals, que són dotats pel seu creador de certs drets no llegítims, que entre ells figuren la vida, la llibertat i la busca de la felicitat, que per a garantisar eixos drets, els governs són creats entre els hòmens, lo que deriva la seua justa facultat del consentiment dels governats. La declaració de drets de Virginia, fonamentalment firmada per George Mason i aprovada per la Convenció de Virginia el 12 de juny de 1776, conté el text següent: " tots els hòmens són per naturalea igualment lliures i independents i tenen certs drets inherents. . . no poden privar ni despullar a la seua posteritat; és dir, el fruïment de la vida i la llibertat, en els mijos d'adquirir i posseir propietats, i de perseguir i obtindre la felicitat i la seguritat " George Mason era un plantador vell que originalment havia plantejat la teoria dels drets naturals de John Locke: "Tots els hòmens naixen igualment lliures i independents i tenen certs drets naturals inherents dels quals no poden, per cap pacte, privar o despullar a la seua posteritat; entre els quals són el fruïment de la vida i la llibertat, en els mijos d'adquirir i posseir propietats, i de perseguir i obtindre la felicitat i la seguritat ". El borrador de Mason va ser acceptat per un chicotet comité i després rebujat per la Convenció de Virginia. Thomas Jefferson, un advocat competent de Virginia, va vore açò com un problema en la redacció llegal i va elegir paraules que eren més acceptables per al Segon Congrés Continental.
La Constitució de Massachusetts, redactada principalment per John Adams en 1780, conté en la seua Declaració de Drets el següent text: "Tots els hòmens naixen lliures i iguals, i tenen certs drets naturals, essencials i inalienables; entre els quals es pot contar el dret a gojar i la defensa de les seues vides i llibertats; la d'adquirir, posseir i protegir la propietat; en fi, la de buscar i obtindre la seua seguritat i felicitat ". Els demandants en els casos Brom i Bett v. John Ashley i Commonwealth V. Nathaniel Jennison va argumentar que esta disposició va abolir l'esclavitut en Massachusetts. Este últim cas va donar lloc a una " declaració parcial " . . . que l'institució de l'esclavitut era incompatible en els principis de llibertat i igualtat jurídica articulats en la nova Constitució de Massachusetts ". Des de llavors, la frase ha segut considerada com una declaració distintiva en les constitucions democràtiques i instruments similars de drets humans, molts dels quals han adoptat la frase o variants de la mateixa.
Esclavitut i frase
La contradicció entre l'afirmació de que " tots els hòmens són creats en peu d'igualtat i l'existència d'esclavitut nortamericana, inclosa la possessió per la seua banda d'esclaus, va suscitar comentaris quan es va publicar per primera volta la declaració d'independència. Abans de l'aprovació final, el Congrés, despuix d'haver introduït algunes modificacions en part del text, va suprimir també casi una Quarta part del proyecte, inclós un pas que criticava la tracta d'esclaus. En eixe moment molts atres membres del Congrés també eren propietaris d'esclaus, lo que tenia clarament en conte en la seua decisió de suprimir el debat titulat " pas contra l'esclavitut " . Considera que afegir eixe pas dissoldria el Moviment per l'independència. Jefferson, décades abans de la Declaració d'Independència, va defendre davant el tribunal l'abolició d'un esclau. El Tribunal va desestimar definitivament el cas. En escriure la declaració, Jefferson creïa que la frase "tots els hòmens són creats iguals" era evident per sí mateixa i, en última instància, resoldria l'esclavitut. En 1776, l'abolicioniste Thomas Day va escriure: "Si hi ha un objecte verdaderament ridícul per naturalea, és un patriota nortamericà, firmant resolucions d'independència en una mà, i en l'atra blandiendo una tralla sobre els seus atemorisats esclaus".
Esta frase s'utilisa ademés en el discurs de Martin Luther King I have a dream en un lema de somi per moltes d'estes mateixes raons.
Crítiques
La frase "tots els hòmens són creats iguals" ha rebut crítiques d'elitistes i conservadors tradicionals. Per eixemple, Richard M. Weaver va escriure per escrit, en una de les obres fonamentals del multillingüisme tradicional, Idees que tenen conseqüències (1948), un escritor del sigle XIX en el sentit de que " mai es va crear cap home lliure ni dos hòmens jamai creats en peu d'igualtat. Continua: "La convivència dels pobles en grups grans o chicotets no es basa en esta noció quimérica d'igualtat, sino en la fraternitat, un concepte que ho antecedix en l'història perque és inmensamente més profunt en el sentiment humà. L'antic sentiment de fraternitat entranya obligacions l'igualtat de les quals no coneix res. Exigix el respecte i la protecció, la fraternitat és la condició familiar i, per naturalea, la família és jeràrquica. El terme " tots els hòmens " es crea en peu d'igualtat, és part de la frase que diu en la seua totalitat: " considerem que eixes veritats són evidents, que tots els hòmens són iguals, que són dotats pel seu creador de certs drets inalienables, entre ells la vida, la llibertat i la busca de la felicitat.
Howard Zinn ha escrit que l'us de la paraula 'hòmens', con exclusión de les dònes, indicava que les dònes estaven "més allà de la consideració com a dignes d'inclusió" i "simplement li les passava per alt en qualsevol consideració de drets polítics, qualsevol noció d'igualtat cívica ".
Llegat
La proclamació vietnamita d'independència, escrita en 1945, utilisa la frase " tots els hòmens són creats en peu d'igualtat i menciona també la declaració d'independència dels Estats Units.
La declaració d'independència de Rhodèsia, ratificada en novembre de 1965, es basa en la nortamericana, no obstant, omet la frase "tots els hòmens són creats iguals", junt en "el consentiment dels governats".
Més llectura
Maier, Pauline (1999-06-01). " La trista història de " tots els hòmens són creats en peu d'igualtat. Washington & Lee Law Review. 56 3): 873.
Vore també
Declaració francesa sobre els drets de l'home i del ciutadà (1789), artícul 1: " els hòmens naixen i seguixen sent lliures i iguals en drets. Les distincions socials només poden basar-se en el ben General.
John Ball (1381), " ¿quan Adán alvançava i Eva s'expandia, ¿quí era llavors el noble?
Declaració universal de drets humans (1948), artícul 1: " tots els sers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets... " .
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Todos los hombres son creados iguales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.