Tesselat regular
Un tesselat regular o tesselat en polígons regulars és un tesselat del pla que ampra un sol tipo de polígons regulars.[1] Estos patrons geomètrics han segut àmpliament utilisats en fins decoratius des de l'antiguetat. Solament són possibles tesselats regulars amprant triànguls equiláteros, quadrats i hexàgons regulars. El primer tractament matemàtic sistemàtic del tema va ser el de Kepler.
Tesselats Perfectes
Segons Branko Grünbaum i Shephard (secció 1.2), es diu que un tesselat està fet a la perfecció si el grup de simetria del tesselat opera transitivamente sobre els elements del tesselat, a on un element consistix d'un vèrtiç mútuament incident, una aresta i una tesela. Açò significa que per cada parell d'elements hi ha una operació de simetria que els associa entre sí.
Açò és equivalent a un tesselat aresta en aresta de polígons regulars congruents. Deu haver sis triànguls, quatre quadrats o tres hexàgons regulars en cada vèrtiç, produint les tres teselaciones regulars.
| 36 Tesselat triangular |
44 Tesselat quadrat |
63 Tesselat hexagonal |
Tesselats de Arquímedes, uniformes o semirregulares
- Artícul principal → Tesselat de Arquímedes.
La transitividad de vèrtiç significa que per cada parell de vèrtiços existix una operació de simetria que associa el primer vèrtiç en el segon.
Si el requisit de la transitividad d'element es relaixa a transitividad de vèrtiç, mentres que es manté la condició de la teselació aresta en aresta, apareixen huit teselaciones adicionals possibles, conegudes com tesselats de Arquímedes, uniformes o tesselats semirregulares. Tinga's en conte que hi ha dos formes especulares (enantiomorfas o quirales) del tesselat 34.6 (hexagonal romo), les quals es mostren en la següent taula. Tots els atres tesselats regulars i semirregulares són aquirales.
Grünbaum i Shephard distinguixen la descripció d'estos tesselats com de Arquímedes referint-se únicament a la propietat local de que la disposició de les teselas al voltant de cada vèrtiç és la mateixa, i el terme uniforme es referix a la propietat global de la transitividad de vèrtiç. Encara que estos produïxen el mateix conjunt de tesselats en el pla, en atres espais existixen tesselats de Arquímedes que no són uniformes.
Vore també
Referències
- ↑ 9.3 Teselaciones regulars i semiregulares. En: Mat. Volum II. E- silve hoooo Heineken book.uir malparidps eieie MAD-Eduforma. ISBN 8466512632. Pág. 361
- Grünbaum, Branko; Shephard, G. C. (1987). Tilings and Patterns, W. H. Freeman and Company. ISBN 0-7167-1193-1.
- D. Chavey(1989).«Tilings by Regular Polygons—II: A Catalog of Tilings».Computers & Mathematics with Applications.17: 147–165.doi:10.1016/0898-1221(89)90156-9.
- D. M. Y. Sommerville, An Introduction to the Geometry of n Dimensions. New York, E. P. Dutton, 1930. 196 pp. (Dover Publications edition, 1958) Chapter X: The Regular Polytopes
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teselado regular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.