Soma (botànica)

El soma és el narcòtic diví de l'antiga Índia. Diferent a la majoria dels alucinogens, considerats mediadors en lo diví, el soma va ser reconegut com un deu per sí mateixa. La seua naturalea es va mantindre com un misteri a lo llarc de varis mils d'anys.

Este alucinogen va guanyar un privilegiat lloc en les cerimònies màgic-religioses dels aris que, fa 3500 anys, varen baixar del nort cap al Valle del Indo, a on varen propagar el seu cult. Els oficiantes bráhmanas la bevien durant els sacrificis en honor a Agní (deu del fòc) i Chandra (deu de la lluna).

Era una important beguda ritual entre els antics indoiranios, les cultures de la civilisació védica (abans del hinduisme) i les grans cultures perses. En el text Avesta, el soma o haoma té un yasht (capítul) sancer dedicat a ell. En la tradició irania, Haoma (que és el mateix deu védico Soma) conte a Zaratustra que va ser Viuanjant (el deu del sol) el primer que ho va filtrar.

Es menciona freqüentment en el text sagrat Rig-veda (el text més antic de les escritures de l'Índia, de mitan del II mileni a. C.), el qual conté molts himnes alabant les seues qualitats energizantes i embriagantes.

Identificació desconeguda

Esta beguda podria ser alguna de les següents espècies de plantes o substància:

• Asclepia àcida
• Cànem (Cánnabis)
• Efedra
• Granada
• Mel
• loto blau (erowid.org).
• Peganum harmala, l'alcaloide del qual —l'harmalina— té activitat IMAO (inhibidora de la monoaminooxidasa) i coincidix en el principi actiu de l'ayahuasca (planta que els natius suramericans usen junt en una font de dimetiltriptamina per a produir alucinacions).
• ruibarp salvage
• Opi
• Vi
• algun fongo psicodèlic, com Psilocybe cubensis o la Amanita muscaria (segons R. Gordon Wasson, 1967; i Hoffman i Schultes, 1968)

Els texts descriuen que es preparava extraent la llacor dels brots de certa planta montanyosa.

D'acort als texts Vedas, el seu us devia ser moderat ya que tenia propietats enajenantes.

Tant en la tradició zoroástrica com en la tradició védica, la beguda s'identifica en la planta que la produïx, i també en abdós es personifica com una divinitat; els tres formarien una unitat religiosa. Alguns consideren que seria la representació simbòlica d'un Deu.

Etimologia

En lletra devanagarí s'escriu सोम (soma). En idioma avéstico es dia haoma. Prové del protoindoiranio *sauma.

El nom de la tribu escita hauma-varga es relaciona en esta paraula i provablement està relacionat en el ritual. La paraula deriva d'una raïl indoirania *sav- (en sánscrito sav-): ‘pressionar’. Aixina saw-ma seria la beguda preparada per mig del pressionat d'una planta.

Vore també

• Drogues enteogénicas i registre arqueològic

• Un món feliç

Bibliografia

• Bakels, C. C.: “The contents of ceramic vessels in the Bactria-Margiana Archaeological Complex (Turkmenistan)” en Electronic Journal of Vedic Studies, volum 9, punt 1c, 5 de maig de 2003.
• Bhishagratna, Kunjalal (traductor): Susruta samhita. Varanasí: Chowkhama Sanksrit Séries, 1981.
• Frawley, David: The «Rig Veda» and the history of Índia. Aditya Prakashan, 2001. ISBN 81-7742-039-9.
• Jay, Mike: Blue tide: the search for soma. Autonomedia, 1999.
• Lamborn Wilson, Peter: Ploughing the clouds: the search for irish soma. City Lights, 1999.
• McDonald, A.: «A botanical perspective on the identity of soma (Nelumbo nucifera Gaertn.) based on scriptural and iconographic records» in Economic Botany (58), 2004.