Soborn
El soborn[1] o també conegut com soborn, coima o mossegada, en l'àmbit del dret, és un delicte que consistix en l'oferiment d'una dádiva a una autoritat o funcionari públic a canvi de realisar o ometre un acte inherent al seu càrrec. És oferir alguna cosa a canvi d'establir un domini corrupte fora de l'orde, en la finalitat d'establir propis interessos sense importar danys.[2]

Etimologia
La paraula soborne procedix per derivació regresiva del verp sobornar i est ve del llatí subornare (proveir o equipar per davall, és dir a amagades).
En el dret romà la paraula soborn pròpiament dita no existix, és locució espanyola (cofecho) basada en elements llatins. Engloba com associats alguns térmens com prevaricació, corrupció, venalidad, colusó, concussió i atres conceptes.[3]
Soborn en l'àmbit públic
El soborn és simple si el funcionari públic accepta una remuneració per a complir en un acte degut per la seua funció o calificat si rep una dádiva per a obstaculisar el compliment d'un acte o no portar-ho a terme, ya siga dit acte constitutiu o no de delicte.
Per eixemple, un automoviliste pot sobornar a un oficial de la policia per a no estendre-li un part per excés de velocitat, un ciutadà que realisa tràmits pot sobornar a un empleat públic per un servici més ràpit, una companyia constructora pot sobornar a un funcionari per a concedir un contracte, etc.
La persona que oferix la dádiva o que accepta el demanat d'ella comet el delicte de soborn passiu. En Chile, es distinguix el Soborn, com el delicte que comet un particular que li oferix o consentix donar a un empleat públic un benefici econòmic indegut, i com a Soborn, el delicte que comet el servidor o funcionari públic que ho accepta.[4]
En este delicte es considera que el ben tutelat és l'administració pública.
La corrupció política és un fenomen universal que es presenta en major freqüència en els països en desenroll. S'ha definit com l'abús de càrrecs públics en el propòsit d'obtindre guanys privats illegítims. Adopta moltes formes, com el frau electoral, el soborn, la malversació de fondos, entre unes atres. La naturalea sigilosa de la corrupció la torna difícil de combatre, ya que sol existir molt poca informació sobre l'identitat dels corruptes. Ademés, en molts països, les institucions que monitorean la corrupció són elles mateixes corruptes, i els mijos de comunicació són ineficaces en denunciar dits actes.
Escasses evaluacions s'han realisat en els països en desenroll, rebent especial atenció dos tipos d'intervenció anticorrupció: la divulgació pública d'informació sobre corrupció i les campanyes de movilisació electoral contra el frau electoral. Abdós han tingut més èxit en controlar la corrupció quan hi ha vots en joc. Per la seua banda, es deu prendre en conte la dinàmica del poder local i les percepcions de la població, les quals influïxen en cuan activament els ciutadans participen en tals iniciatives. Aixina mateix, és clau el respal governamental a les intervencions, ya que d'açò pot dependre l'èxit dels programes.[5]
Soborn entre particulars
En un llenguage menys tècnic se sol utilisar la paraula soborn en un sentit més ampli ya que ademés del soborn comprén l'acció de demanar o oferir dádivas entre particulars per a obtindre que el sobornat realise un acte o omissió illegítim. Un eixemple és el de l'empleat d'una empresa privada que accepte la dádiva d'un tercer per a inclinar a favor seu una decisió de el seu empleador com pot ser la concreció d'un contracte.
Les llegislacions poden o no considerar esta conducta com a delicte penal, i si ho fan el ben protegit seria el dret de propietat. Des del punt de vista laboral l'acceptació o exigència d'un soborn constituïx una falta laboral greu.
S'ha aprovat el 13 de novembre de 2009 una modificació en el Còdic penal d'Espanya que tipifica com a delicte el soborn entre particulars.[6]
Antiga Roma
Entre les vàries lleis assimilades, per considerar-se en els àmbits de lo fals i lo públic, estaven:
Intrigues:[7]
- Petelia prohibia els tractes i juntes que es feren per a conseguir els llocs.
- Cornelia Fulvia va ordenar que els vots no es compraren en dádivas i regals.
- Bebia Emilia a aquells que per a alcançar llocs es valgueren de llarguea.
- Acilia Calpurnia estatuyó que els censurats per ambició o compra de vots no pogueren obtindre cap magistratura en la ciutat.
- Aufidia va declarar perturbadores ad aquells que tenien parcialitat o que dividien a les famílies.
- Licinia refrenaba a els qui buscaven respals per a foment de les seues pretensions.
- Julia Ambitu va ser molt célebre contra els manejos o intrigues amprats per a obtindre les magistratura en qualsevol lloc de l'imperi, privava per cinc anys dels càrrecs als que en dádivas pretenien els llocs.
Contemplaven la concussió:
- Servilia, Cecilia, Cornelia i Acilia.
Lleis Julia de peculado, concussió i soborn promulgades per César:
- Peculado enunciava dos delictes: el robo de diners públics comesos pels administradors i el sacrilegi o robo de cosa sagrada en lloc sagrat.
- Pecunis residuis per als que indegudament retenien les rendes públiques o hagueren distret els fondos públics confiats.
- Repetendarum publicada contra tot juge o funcionari que rebera diners o una atra cosa per no complir en el deure natural al seu càrrec.
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
- Baratería
- Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció
- Transparència Internacional
Referències
- ↑
- ↑ (2018) Glosario de Términos de Integridad Corporativa, p. 13.
- ↑ Enciclopedia española de derecho y administración. Lorenzo Arrazola, 1856, T9.
- ↑ Fiscalia de Chile - Delitos de Corrupción
- ↑ International Initiative for Impact Evaluation (3ie) (2011). «¿Cómo cambiar el curso de la corrupción? (report)». Caracas: Corporación Andina de Fomento. Consultat el 22 de enero de 2020.
- ↑ El nuevo delito de corrupción entre particulares: un paso significativo contra el soborno de directivos de empresas
- ↑ El emperador político y Política de emperadores. Francisco Solanes, 1706, T3.