Un sicari[1][2][3] és una persona que mata a algú per encàrrec d'un atre, per lo que rep un pagament, generalment en diners o atres bens. Alguns térmens sinònims són, per eixemple, assessí a sòu,[4] pistoler, matón, ejecutor, gatillero, torpedo (usat per la màfia italiana) i rompepiernas.

Sig P226 PM Equinox
Sig P226 PM Equinox
Sig 556 Classic
Sig 556 Classic


Etimologia

Sicarii és plural llatí de sicarius. La daga o espasa curta, que en llatí és sica, era usada pels assessins perque podia ocultar-se ben baix els plecs del corfoll. Alguns cognados inclouen sicario (italià) i sicário (portugués).[5]


Història del sicariato

Testimonis durant l'Antiguetat

Era una figura coneguda pel Dret romà, que va regular especialment el seu condena penal, per la particular crueltat en que es conduïen estos assessins, per mig de la Lex Cornelia de Sicariis et Veneficis (Llei Cornelia sobre Apuñaladores i Envenenadores) de l'any 81 a. C.[6]


Rebelió en Judea

Artícul principal → Sicarios (Judea).
 
Masada.

En el I alguns insurrectos es varen propondre lluitar contra els invasores i ocupants romans i contra els seus partidaris de Judea. Estos varen rebre el nom de sicarii per amprar una espasa curta amagada en els seus corfolls. Solien atacar en dies festius, quan la multitut que es congregava en Jerusalem els permetia actuar en més impunitat.[7][8]

La seua activitat va estar vinculada en principi a la política, actuant en les assamblees populars, particularment durant el pelegrinage al temple, quan apunyalaven als seus enemics (contraris polítics dels seus amos, els seus simpatisants o clients), llamentant-se ostensiblement despuix del fet per a escapar de la detenció.

Les víctimes d'estos sicarios varen incloure a Jonatán, el suprem sacerdot, encara que és possible que el seu assessinat haja segut orquestat pel governador romà Félix. Alguns assessinats eren portats a terme com a venjança contra els romans per part de la població judeua sancera del país. En algunes ocasions, podien ser sobornats per a que no mataren a les seues víctimes previstes. Es comprova en el passage de la lliberació de Barrabás que inclús es lliberava en ocasions a sicarios condenats si prometien no matar als seus opositors, encara que no hi ha evidència d'esta pràctica fòra dels evangelios, que concorden en gran part en este punt. Una volta, conte Flavio Josefo, despuix de seqüestrar al secretari d'Eleazar, governador dels recints del temple, els sicarios varen aplegar a un acort per a lliberar-ho a canvi de dèu dels seus camarades capturats.

L'historiador judeorromano Flavio Josefo fa referència als sicarios en els seus texts:

Quan Albino (procuraduría: 62–64 d.C.) va alcançar la ciutat de Jerusalem, va doblar cada esforç i va prendre la determinació d'assegurar pau en la terra exterminant la major part del Sicarii.
Flavio Josefo, Antiguetats judeues (xx.208).

El grup dels sicarii era conegut per ser el m ás violent d'entre els judeus, puix a sovint cometien assessinats i atacs contra les autoritats romanes. Algunod autors asseguren que formaven part a la seua volta del grup dels zelotes, una facció del judaisme de l'época romana que practicava els seus cults de forma molt celosa (d'ahí prové el seu nom) i que en freqüència criticaven durament a atres faccions judeues com els saduceos o els fariseus.

Al principi de la rebelió judeua (66), sicarios, en l'ajuda d'uns atres zelotes, varen entrar en Jerusalem i varen cometre una série d'atrocitats, per a forçar a la població a lluitar. Segons un relat del Talmud varen impedir el suministrament d'aliments de la ciutat per a forçar a la gent a lluitar contra el lloc romà en lloc de negociar la pau. Els seus líders, incloent Menahem ben Jair, Eleazar ben Jair i Bar Giora, eren figures importants en la guerra, i Eleazar ben Jair finalment va conseguir escapar a l'atac romà. Junt a un menut grup de seguidors, es va obrir camí fins a la fortalea abandonada de Masada, a on va seguir en la resistència contra els romans fins a l'any 73, quan els romans varen prendre la fortalea i varen descobrir que la majoria dels seus defensors havien preferit suïcidar-se abans que rendir-se.

En el llibre La Guerra Judeua (VII), de Flavio Josefo, despuix de la caiguda del temple en el 70, a mans dels sicarios julfines es varen convertir en el partit judeu revolucionari dominant, dispers en l'exterior. Flavio els associa particularment en el suïcidi en massa en Masada en el 73 i el subsegüent rebuig "a sometre's al cens d'imposts quan Cirenio va ser enviat a Judea a alçar un" (José) com a part de la seua estratègia religiosa i política com a lluitadors de la resistència:

Algunes de les faccions dels sicarion, no contents en haver-se salvat, varen tornar a embarcar-se en una nova intriga revolucionària, persuadint ad aquells que els rebien allí a reafirmar la seua llibertat, a no valorar als romans com a millors que ells mateixos i a considerar a Deu el seu únic Amo i Senyor"
(citat per Robert Eisenman, p. 180).


Judas Iscariote

En el nom de Judas Iscariote, l'apòstol que hauria traïcionat a Jesús, l'epítet "Iscariote" era interpretat per alguns erudits com una transformació helènica de sicario. El sufix "-ote" denota membresia o pertinença a alguna cosa, en este cas als sicarios.

La major part dels erudits moderns objecten dita declaració. Apunten que principal problema d'ubicar a Judas com a membre dels Sicarii és que para llavors (principis de la década dels 30) no existia dit moviment. El grup dels Sicarii es formaria en la década dels 50 o 60, en els periodos de Félix i Albinus, tal i com indica Josefo.

El provable orige de l'etimologia ve de l'hebreu איש־קריות, Κ-Qrîyôth, "home de Kerioth" que és el nom d'un poble de Judea (Josué 15:25) i compartix el nom en un atre poble de Moab (Jeremías 48:41).


Assessí per encàrrec

L'assessinat per encàrrec és una forma d'assessinat en el que una part contracta a una atra part per a matar a una persona o persones com a objectiu. Implica un acort ilegal que inclou alguna forma de pagament, monetària o d'un atre tipo. Qualsevol de les parts pot ser una persona, grup o organisació. L'assessinat per encàrrec s'ha associat en el crim organisat, les conspiracions governamentals, les dictadures i les vendettas. Per eixemple, en els Estats Units, la banda de crim organisat judeu-nortamericà Murder, Inc. va cometre centenars d'assessinats en nom del Sindicat Nacional del Crim durant els anys 1930 i 1940.

L'assessinat per encàrrec proporciona a la part contratante la ventaja de no tindre que portar a terme l'assessinat real, lo que dificulta que la policia conecte a l'arrendatari en l'assessinat. La probabilitat de que les autoritats establixquen la culpabilitat d'eixa part pel delicte comés, especialment per la falta de proves forenses vinculades a la part contratante, fa que el cas siga més difícil d'atribuir a la part contratante. Els assessins a sòu poden exhibir traces d'assessí en série, pero generalment no es classifiquen com a tals pels objectius d'assessinat de tercers i els incentius financers i emocionals separats. No obstant, ocasionalment hi ha individus que són etiquetats com a assessins a sòu i assessins en série.


Situació actual

El sicariato és un delicte greu, en el qual es realisen assessinats per encàrrecs, per gusts, interessos o conveniència, en la majoria realisats en molts casos per jóvens.

Actualment està en auge per la facilitat de reclutament per mig de convenciment, pressió o amenaces als seus familiars si no ho fan i és un problema social important que es troba en major part en el narcotràfic, en la venjança per distintes causes i en ser part de les seues operacions essencials. Els narcotraficants es proveïxen utilisant delinqüents comuns i en el cas més greu, menors d'edat. Segons investigacions, es troba que l'homicidi seguix sent la manera de mort violenta més freqüent en països com Mèxic, Colòmbia, Veneçuela, Equador, Perú. Lo més preocupant és un gran percentage d'estos homicidis són comesos per adolescents d'esta edat han i alcançat nivells execrables, edats més assequibles al sicariato compreses entre els 14 i 23 anys. Els encarregats d'este delicte busquen menors d'edat per la seua condició jurídica que, despuix d'un convenciment econòmic, ho realisen.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Sobre la etimología de "sicario", en etimologias.dechile.net (Consultado martes, 14 de octubre del 2025.)
  3. ↑ Etimología de "sicario" en el Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española (Consultado martes, 14 de octubre del 2025.)
  4. ↑ «Sicarios, el negocio de matar». Caso Abierto. Archivat des de l'[{{{url}}} original], el 13 de enero de 2010. Consultat el 4 de noviembre de 2009.
  5. ↑ Sobre la etimología de "sicario" (etimologias.dechile.net, consultado martes, 14 de octubre del 2025)
  6. ↑ Mommsen y Krueger (1954). «Digesta, XLVIII. Lex Cornelia de Sicariis et Veneficis».
  7. ↑ Fernando Cohnen(2015).«Complots asesinos».Muy Historia.(65): 23.
  8. ↑ «News on hire a hitman | Wetwork on onion». hire-a-hitman.pw. Consultat el 2024-01-03.

Enllaços externs