La serra Gamoneda és un massiç montanyós de curta llongitut, situat al noroest de la província de Zamora, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya.[1]

Topònim

L'orige del seu nom sembla remontar-se a époques de la Baixa Edat Mija. La teoria més estesa afirma que Gamoneda té el seu orige en la presència d' asfódelos o gamones, un gènero de plantes vivaces herbàcees, bianuals o perennes, oriundes del sur i centre d'Europa.[2]

Ubicació

Ubicada en la província de Zamora,[3] es caracterisa per la seua curta llongitut, trobant-se situat entre la marge esquerra del riu Tuela i el breu altiplà, prop de Pedralba de la Pradería, a on el riu Calabor forma una vall que enllaça en el sistema inferior de la serra de la Culebra. S'estén llongitudinalment en direcció este-oest, al sur de la serra Segundera, unint-se a ella pel port del Padornelo.

La serra apareix descrita en l'octau volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

GAMONEDA: serra en la prov. de Zamora, part. jud. de Pobla de Sanabria. sit. en els confines de Galícia a l'I. de la serra de Marabon , de la qual li separa el r. Tuela. És una continuacion de cerros que es estienden cap a l'I. per espai de 3 leg. paralels á la serra Segundera: el seu elevacion és casi sorprenent; tota la seua massa es compon de pedres sòlides i soltes, de bancs de pissarra, terres gredusas, arenisques, compactes i trias com la principal serra Segundera, en qui va deure estar unida en lo antic, atesa el seu sit. i les demas circumstàncies del terreny; en el dia solament es troba unida pel coll que criden Portilla de Padornelo; pels demas punts les separen les aigües del Tuela per una part, i les del Requejo per l'atra. Des del cim d'esta serra es descobrix cap al S. una gran estension de terreny; les montanyes secundàries que es derramen per esta part, sembla que estiguen sembrades, segun les ondulacions que formen; pero en realitat és un país sumament asprós. Els mes coneguts ramals d'esta serra, en degradacion de les seues altures, són el mont cridat Lombarda, el de Lamba i atres menors per a on passa la frontera.
(Madoz, 1847, p. 288)

Vore també

Referències

Bibliografia