La planta coa de borrego (Sedum allantoides) és una espècie de la família de les crasulàcees, comunament cridades, siemprevivas, conchitas o flor de pedra (Crassulaceae), dins de l'orde Saxifragales en lo que comunament cridem plantes dicotiledóneas, encara que hui en dia s'agrupen dins de Magnoliopsida. El nom del gènero significa “sedentari” o “estar assentat”, açò provablement pels seus hàbits de creiximent; l'espècie fa referència a la similitut en un embotit o salchicha.

coa de borrego (Sedum allantoides)

Classificació i descripció

Planta de la família Crassulaceae. Planta perenne, glauca, brots ramificats, llenyosos en la base, branques fins a 30 cm d'alt; fulls cilíndrics, romas, sésiles, de 2-3 cm de llarc, 5-8 mm de diàmetro, molt glaucas. Inflorescència paniculada, en branques cimosas, flors en pedicels de 6-10 mm de llarc, sépals lanceolados, aguts de 6 mm de llarc; pétals blanc verdosos, en mucrón subapical. Cromosomes n= 29, 58.[1]

Distribució

Endèmica de Mèxic, en l'estat de Pobla, Texcala, Sant Luis Atolotitlán, llímit entre Oaxaca i Pobla, en Oaxaca Miltepec.

Localitat tipo: Pobla: Sant Luis Atolotitlán.[1]

Ambientes

Llocs secs i llunt del sol pero molt ventilats i be hidratados.

Estat de conservació

No es troba catalogada baix algun estatus o categoria de conservació, ya siga nacional o internacional. Molt utilisada com a espècie ornamental.

Enllaços externs

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Meyrán-García, J. i L. López-Chávez. 2003. Les Crasulàcees de Mèxic. Societat Mexicana de Cactología, A.C. Mèxic.