Rubén Martínez Dalmau
| Rubén Martínez Dalmau | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Juriste, escritor i polític. | ||
| Naiximent: | 17 de novembre de 1970 | ||
| Lloc de naiximent: | Teulada, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Rubén Martínez Dalmau (Teulada, 17 de novembre de 1970) és un professor, juriste, politòlec, historiador de l'art, escritor i polític valencià d'ideologia comunista.
Ocupà el càrrec de Vicepresident segon i conseller de Vivenda i Arquitectura Bioclimàtica de la Generalitat Valenciana, lloc al que va accedir en juny de l'any 2019 despuix de tancar-se l'acort de coalició entre PSPV, Compromís i Unides-Podem, que donà lloc al denominat Govern del Botànic II o del Botànic d'Alacant (lloc a on es firmà dit acort).
BiografiaEditar
Rubén Martínez Dalmau naixqué en Teulada, en la comarca de la Marina Alta, en l'any 1970, encara que de molt jove es va traslladar en la família a l'entorn del Cap de la Nao, en Xàbia, a on va realisar els estudis d'educació secundària. En 1988 es va mudar a la ciutat de Valéncia per a ingressar com a estudiant en la Facultat de Dret de l'Universitat de Valéncia a on inicià els seus estudis de Dret. En 1989 va ingressar en l'Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) per a donar començ als estudis de Ciències polítiques. Estudià simultàneament les dos carreres.
Als 17 anys va ingressar voluntàriament com a activiste pels drets humans en Amnistia Internacional, a on va coordinar la ret Andina. Fon membre del Comité Eixecutiu Estatal i coordinador del grup local de Valéncia d'Amnistia Internacional. Es va implicar en particular en la Campanya per la Transparéncia en el Comerç d'Armes que varen desenrollar conjuntament Amnistia Internacional, Greenpeace i Meges del Món (1997).
En l'any 1992 es va iniciar en la política universitària i fon elegit claustral en el Claustre de l'Universitat de Valéncia com a representant d'estudiants. En 1993 fon un dels fundadors del Centre d'Estudis Polítics i Socials (CEPS), posteriorment Fundació Centre d'Estudis Polítics i Socials, que va treballar intensament en Amèrica Llatina durant la década del 92. Eixercí d'assessor dels processos constituents de Veneçola (1999), aixina com dels de Bolívia (2006-2007) i Equador (2008), a on va formar part dels equips tècnics de redacció de les Constitucions. Assessorà vàries campanyes electorals i eixercí d'observador electoral internacional en diferents processos electorals en la delegació de l'Organisació dels Estats Americans (OEA) (Haití, 2001). Ya com a professor eixercí el càrrec de vicesecretari de la Facultat de Dret des de 2001 fins a 2004.
Des de 1999 residix en el barri del Cabanyal de Valéncia, a on ha participat activament en les lluites veïnals per a preservar el barri de l'ampliació de l'avinguda Blasco Ibáñez que es va propondre en els mandats de Rita Barberá (Partit Popular) i que finalment fon declarada illegal pels tribunals.
ObraEditar
- Aspectos constitucionales del Ministerio Fiscal (1999)
- Cambio político y proceso constituyente en Venezuela (2000, con Roberto Viciano Pastor)
- La independencia del Banco Central Europeo (2005)
- Constitución, legitimidad democrática y autonomía de los bancos centrales. Tirant, Valencia (2005)
- Europa y el Mediterráneo. Perspectivas del diálogo intercultural (editor). Publicacions de l'Universitat de Valéncia-Instituto Mediterráneo de Estudios Europeos, Valéncia (2006)
- Democracia, participación y voto electrónico (2007)
- Desafíos constitucionales. La Constitución ecuatoriana del 2008 en perspectiva. Junt a Ramiro Ávila Santamaría i Agustín Grijalva. Ministerio de Justicia y Derechos Humanos y Tribunal Constitucional del Ecuador. Quito (2008).
- El proceso constituyente boliviano (2006-2008) en el marco del nuevo constitucionalismo latinoamericano. Enlace, La Paz (2008).
- Teoría y práctica del poder constituyente (editor). Tirant, Valencia (2014)