Una retícula regular (també denominada coloquialmente cuadrícula regular) és un teselado del espai euclídeo n-dimensional per congruència de paralelotopos (com per eixemple, la disposició d'un bloc de rajolas).[1] Les retículas d'este tipo apareixen en el paper milimetrado i es poden usar en el método dels elements finitos, el método de volum finit, el método de les diferències finitas i, en general, per a la discretisació d'espais parametrisables. Ya que les derivades de les variables de camp es poden expressar convenientment com a diferències finitas, les cuadrículas estructurades[2] apareixen principalment en els métodos de diferències finitas. Les retículas no estructurades oferixen més flexibilitat que les cuadrículas estructurades i, per lo tant, són molt útils en els métodos d'elements finitos i volums finitos.

Eixemple d'una retícula regular

Cada cela de la cuadrícula es pot direccionar pels índexs (i, j) en dos dimensió o (i, j, k) en tres dimensions, i cada vèrtiç té unes coordenades (i⋅dx,j⋅dy) en 2D o (i⋅dx,j⋅dy,k⋅dz) en 3D per a alguns número real dx, dy i dz que representen l'espayat de la cuadrícula.

Retículas relacionades

Una cuadrícula cartesiana és un cas especial a on els elements són quadrats unitaris o gavetes unitàries i els vèrtiços són punts en la retícula sancera.

Una cuadrícula rectilínea és un teselado de rectànguls o de cuboides rectangulars (també coneguts com paralelepípedes rectangulars) que no són, en general, tots congruents entre sí. Les celes encara poden estar indexades per número entero com es va indicar anteriorment, pero la correspondència dels índexs en les coordenades dels vèrtiços és menys uniforme que en una cuadrícula regular. Un eixemple d'una cuadrícula rectilínea que no és regular apareix en el paper logarítmic.

Una cuadrícula biaixada és una teselació de paralelogramos o paralelepípedes. Si les llongituts unitàries són totes iguals, és una teselació de rombos.

Una cuadrícula curvilínea o cuadrícula estructurada és una cuadrícula en la mateixa estructura combinatòria que una cuadrícula regular, en la que les celes són quadrilàters o en general cuboides, en lloc de rectànguls o cuboides rectangulars.


Vore també

Referències

  1. ↑ Uznanski, Donen.. «Grid.». From MathWorld--A Wolfram Web Resource, created by Eric W. Weisstein.. Consultat el 2012-03-25.
  2. ↑ J.F. Thompson, B. K . Soni & N.P. Weatherill (1998). Handbook of Grid Generation, CRC-Press. ISBN 978-0-8493-2687-5.


Referències