La quebra[1] o bancarrota és una situació jurídica en la que una persona (persona física), empresa o institució (persones jurídiques) no pot fer front als pagaments que deu realisar (passiu exigible), perque estos són superiors als seus recursos econòmics disponibles (actius). A la persona física o jurídica que es troba en estat de fallida se li denomina fallanc. Quan el fallanc o deutor es troba declarat judicialment en estat de fallida, es procedix a un juí de fallida o procediment concursal, en el qual s'examina si el deutor pot atendre en el seu patrimoni a les obligacions de pagament pendents.

L'avís de la clausura pegat en la porta d'una tenda de computació el dia despuix que la seua casa matriu, Granville Technology Group Ltd, fòra declarada «en bancarrota» en el Regne Unit.
El fracàs de la Companyia del Mississipi de John Law va dur a la bancarrota nacional francesa en 1720.

La paraula bancarrota ve de l'italià del XVI banca rotta, lliteralment «banca trencada», per l'antiga costum de la República de Gènova de trencar les cadires dels prestamistes que caïen en insolvència financera.


Característiques

  • És una situació d'insolvència generalisada, lo que ho diferencia de la mera cesacó de pagaments.
  • És una situació d'insolvència permanent en el temps.
  • És una situació d'insolvència susceptible de ser apreciada objectivament a través de fets indiciados de fallida.
  • És una situació d'insolvència de tal magnitut que es torna insalvable per al deutor.

El procés de bancarrota en EE. UU. permet reestructurar els seus passius sense que dega canviar el seu equip de gerència; la transparència del procés permet aforrar tràmits en la cort, puix es pot negociar en acreedors i proveïdors els térmens de reestructuració. Els efectes adversos són que els venedors exigixen efectiu per avant, que els empleats busquen atres empreses o que les companyies rivals els lleven els seus clients.[2]

En atres països, en tant, la fallida pot tindre un efecte més advers per al fallanc, depenent si en la llegislació respectiva implica o no una cancelació de personalitat jurídica o inclús una sanció penal o civil diferent d'algun delicte de frau.


Efectes de la declaratoria de fallida

En general;

  • El fallanc queda inhabilitat d'administrar els seus bens, dita administració passa a un tercer cridat síndico o interventor judicial, fins a la seua realisació, per a en el produït satisfer als acreedors;
  • S'anota la fallida i es dispon l'inhibició de bens del fallanc dels respectius registres;
  • Les acreencias a determini pendent es tornen vençudes i immediatament exigibles;
  • Es fixen els drets dels acreedors, és dir, estos no poden millorar la seua situació en posterioritat a la declaratoria de fallida;
  • S'acumulen tots els juïns pendents contra el deutor fallanc para davant el juge que està coneixent de la fallida;
  • Els acreedors perden el dret d'eixecutar individualment al deutor fallanc;
  • Se li conferix al deutor fallanc el dret de demanar fiat a la massa d'acreedors.


Etimologia de «bancarrota»

El terme bancarrota conta en un orige prou lliteral i curiós: En la Sala de Contratactacions de la Llotja de la Mar de Barcelona, un espai construït en el XIV per a gestionar les mercaderies del port, s'instalava la Taula de Canvi, considerada com el primer banc públic d'Europa.

Quan un dels banquers portava a terme pràctiques irregulars un vigilant trencava a martillazos el mostrador. Esta humiliació pública va donar orige a la paraula «bancarrota», que despuix els italians varen popularisar.[3]

En la República de Gènova, durant el XVI els prestamistes i cambistas se situaven en llocs públics, normalment en les places i mercats més concorreguts. Allí colocaven una taula, s'assentaven en un banc i procedien a canviar monedes d'atres països o a realisar atres manejos econòmics.

Quan estos banquers perdien liquidea suficient com per a seguir treballant, les autoritats li obligaven a trencar el banc i la taula a on treballava, per a que tots els ciutadans conegueren la situació de banca rotta (en italià).[4]


Regulació per països (Espanya i Hispanoamèrica)

Encara que la declaració de bancarrota en una empresa és comuna en significat en molts països, la seua regulació està especificada segons les lleis de la nació en que va ser constituïda. En Espanya està la dalt denominada Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal.


Argentina

En Argentina, esta institució es troba regulada en la Llei 24.522 de Concursos i Fallida, sancionada el 20 de juliol de 1995, promulgada el 7 d'agost del mateix any i publicada en el Bolletí Oficial dos dies despuix. Dita llei va ser parcialment modificada per les següents normes:

  1. Art. 7 de la llei 24760 (BO,13/01/1997; Reconeix privilegi general al crèdit instrumentat en Factura de crèdit);
  2. Art. 8 de la llei 25.113 (BO, 21/07/1999; Inclou al contracte de Maquila en el règim del art. 138 de la llei 24.522);
  3. Llei 25.563 (BO, 15/02/2002; Emergència productiva i creditícia);
  4. Llei 25.589 (BO, 16/05/2002; Modifica les lleis 24.522 i 25.563);
  5. Llei 25.640 (BO,11/09/2002; Pròrroga per 90 dies el determini del art. 12 de la llei 25.589)
  6. Llei 26.086 (BO, 11/04/2006; Modifica els arts. 14, 16, 21, 56, 72, 132 i 133 relatius a efectes del concurs preventiu i la fallida sobre crèdits laborals).
  7. Llei 26.684 (BO,30/06/2011; Modifica els arts. 11, 14, 16, 19, 20, 29, 34, 42, 45, 48 -agrega 48 bis-, 129, 187, 189, 190, 191 -agrega 191 bis-, 192, 195, 196, 197, 199, 201, 203 -agrega 203 bis-, 205, 213, 217, 260 i 262. La reforma està orientada a donar major protecció al crèdit laboral i major protagonisme als treballadors i acreedors laborals en la recuperació de l'empresa, facilitant-los la continuació de l'explotació i la seua posterior adquisició baixe la forma d'una cooperativa de treball)
Ademés, incidixen en els alcanç i aplicació de les normes de la llei 24.522, les següents normes:
  1. Art. 9 de la llei 24.587 (BO, 22/11/1995; Representació de l'Estat en els juïns concursales);
  2. Art. 3.º del decret 367/1996 (BO, 11/04/1996; Registre de Concursos);
  3. Resolució General nº4241/1996 de l'Administració Federal d'Ingressos Públics -AFIP- (BO,13/11/1996; Règim de Facilitats de Pagament de deutes Impositius i Previsionales);
  4. Art. 8 de la llei 24764 (BO, 02/01/1997, Efectes del concurs o fallida en contractes celebrats en la Secretària de Facenda);
  5. Resolució General n.º 1975/2005 de l'Administració Federal d'Ingressos Públics -AFIP- (BO, 12/12/2005; Obligacions dels síndico davant la AFIP);
  6. Llei 25.284 (BO, 2/08/2000, Règim concursal per a Entitats Deportives);
  7. Llei 26.723 (BO, 21/12/2011, modifica el art. 22 de la llei 25.284, estenent fins a 12 anys la possibilitat de vigència del fideicomiso);
  8. Resolució General n.º 970/

2001 de l'Administració Federal d'Ingressos Públics -AFIP- (BO,14/02/2001; Règim de Facilitats de Pagament de deutes Impositius i Previsionales);

  1. Art. 1.º de la llei 25.374 (BO, 2/01/2001;Inclou a les mutuales com a subjecte de concurs);
  2. Art. 18 del decret 1384/2001 (BO, 2/11/2001; Emergència econòmica);
  3. Art. 33 de la llei del decret 1387/2001 (BO, 2/11/2001; Emergència econòmica);
  4. Art. 5.º de la Llei 25.750 (BO, 7/07/2003; Exclou a certes empreses del procediment del art. 48 de la llei 24.522);
  5. Resolució General 17/2004 de l'Inspecció General de Justícia (BO, 7(09/2004; Registre d'Inhabilitats per Fallida);
  6. Art. 1.º de la Llei 25.972 (BO, 17/12/2004; Establix un règim especial i facilitats de pagament de la taxa de justícia en processos concursales tramitats durant l'emergència econòmica).


Chile

En Chile, esta institució es troba derogada i ha segut reemplaçada per la Llei 20.720 de Reorganisació i Liquidació d'empreses i Persones, separada per 10 capítuls que desglossen esta matèria, en els quals introduïx el concepte de procediment concursal de liquidació. Anteriorment, la fallida estava inclosa en el Llibre IV del Còdic de Comerç, i més tart en la llei 18.175.


Colòmbia

En Colòmbia, era la llei 550 de 1999 la que establia un procediment inicial pel qual les empreses s'acollien a la mateixa per a buscar solucions a la seua situació, si no s'aplegava a una eixida viable o es buscava un soci estratègic, l'empresa iniciava un procés de liquidació en el qual se li donava prelació als acreedors, sent els accionistes els últims en rebre alguna part de la liquidació.

En l'actualitat, la llei 550 de 1999 va ser derogada i el règim actual d'insolvència està descrit per la llei 1116 de 2006. Esta, no obstant, no és una llei de fallida; pel contrari, és una llei que otorga al deutor ferramentes per a la seua recuperació i la conservació de l'empresa com a unitat d'explotació econòmica, de generació d'ocupació i cèlula de prosperitat per a l'Estat. La citada norma dictamina els paràmetros i les regles de joc per mig de les quals una empresa pot entrar en règim d'insolvència i procurar un acort de pagament en els seus acreedors.

De la mateixa forma com existix el règim d'insolvència empresarial, és dir per a la persona jurídica, tenim en el Règim d'Insolvència de Persona Natural No Comerciant que es trobava regulat en la Llei 1380 de 2010, pero dita norma va ser declarada inexequible per la Cort Constitucional fet que va deixar sense existència dita norma i per tal motiu va ser objecte d'una nova expedició incloent-la en el Còdic General del Procés (llei 1564 de 2012) i encara que este escomença a regir a partir de l'any 2014, tot lo relacionat en el Règim d'Insolvència de Persona Natural No Comerciant va entrar en vigència l'1 d'octubre de 2012. La normatividad de dit règim ho trobem en els Artículs 17,19, 24, 28, 41 i 531 a 576 del Còdic General del Procés. Nou és la possibilitat de realisar els acorts entre acreedors i deutors en els Centres de Conciliació o en les Notaries.


Espanya

Artícul principal → Concurs d'acreedors (Espanya).

En Espanya, la Llei Concursal vigent permet a les persones físiques negociar en els acreedors i detindre l'eixecució dels seus bens per deutes impagas. Els crèdits hipotecaris i de consum, aixina com els deutes d'imposts, entre uns atres, són obligacions que poden revisar-se davant la llei per a pagar de bona fe sense caure en la bancarrota. Com a solució d'urgència, la Llei Concursal, vigent des de 2004, adquirix en estos moments un major protagonisme davant la pujada dels tipos d'interés i, per tant, dels crèdits hipotecaris, i l'endeutament de les famílies espanyoles, que segons un informe de l'Unió Europea podria aplegar en 2008 al 95% del producte interior brut (PIB). Aixina, en esta llei, el deutor pot obrir un procés judicial que, de manera immediata, paralisa les demandes interpostes per la falta de pagament i l'eixecució dels bens que s'estiguen tramitant, al mateix temps que interromp l'acumulació d'interessos en els crèdits impagats. No obstant, convé aclarir que la Llei Concursal no perdona el deute sino que preveu mecanismes per a favorir als seus titulars el pagament d'acort a les seues possibilitats, per mig de reduccions o una prorrogació de cinc anys.


Mèxic

En Mèxic, la matèria és regulada per la Llei de Concursos Mercantils, la qual en el seu artícul 2 senyala que el concurs mercantil consta de dos etapes: Conciliació i Fallida. La finalitat de la conciliació és conseguir la conservació de l'empresa del Comerciant per mig del conveni que subscriga en els seus Acreedors Reconeguts. La finalitat de la fallida és la venda de l'empresa del Comerciant, de les seues unitats productives o dels bens que l'integren per al pagament als Acreedors Reconeguts.


Puerto Rico

En Puerto Rico, un deutor pot beneficiar-se de la protecció que brinda la Llei de Fallida acollint-se al Capítul 7 o Capítul 13. La elegibilidad per a cada u dels Capítuls dependrà principalment del nivell d'ingressos del deutor i de la diferència que existixca entre el valor en el mercat de la propietat del deutor i el balanç de l'hipoteca. El capítul 13 de la llei de fallida en Puerto Rico pot ser radicat per individus assalariats, comerciants, retirats, pensionados, i tot individu que genere una font d'ingrés regular que li permeta formular un pla de pagament per un periodo de 3 a 5 anys. El terme del pla dependrà dels ingressos i despeses familiars. Basat en els seus ingressos i despeses, el pla de pagament serà dissenyat de tal manera en la que vosté puga cobrir les seues necessitats (aigua, llum, teléfon, celular, compra d'aliments, cable, entreteniment, roba, etc) i pagar els pagaments requerits pel pla. Baixe el Capítul 7 el deutor és rellevat del pagament de tots els deutes no assegurades (targetes i préstams personals). Hi ha certs deutes, com l'hipoteca, préstams estudiatiles i préstams de retir, entre unes atres que no són descargables. En el Capítul 7 els acreedors assegurats, com per eixemple: bancs hipotecaris (hipoteca de la seua propietat), préstams d'auto o vendes de mobles a través de venda condicional, no es veuen afectats per la radicació del Capítul 7 i el deutor tindrà que decidir si seguix pagant estos deutes mensualment, directament als acreedors, o si pel contrari, decidix entregar els bens als acreedors per entendre que se li fa impossible pagar-los.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Jeffrey McCracken (29 de marzo de 2 009). «Las empresas de EE. UU., más abiertas a reconocer cuando están en apuros». The Wall Street Journal. Consultat el 9 de abril de 2 009.
  3. ↑ «Feed MRSS-S Noticias». feeds.elpais.com. Consultat el 2022-09-29.
  4. ↑ «El curioso origen del término bancarrota - SiempreConectado.es», 24 de agosto de 2015. Consultat el 9 de febrero de 2018.

Enllaços externs