Prestige
El petroler Prestige va ser un buc monocasco liberiano, operat baix bandera de les Bahames, que el 13 de novembre de 2002 va realisar una cridada de recobre front a les costes de Galícia, i es va partir en dos el 19 de novembre, ocasionant una abocada de cru que va provocar un dels majors desastres ecològics de l'història d'Espanya (desastre del Prestige). L'abocada va provocar la creació de Mai Máis, un moviment popular que va organisar l'ona de solidaritat per a netejar la costa afectada i va reclamar responsabilitats migambientals, judicials i polítiques.
El Prestige era un petroler monocasco de 243 m d'eslora, 34,4 m de mànega, 18,7 m de llongitut de caixco, i 14 m de calat.[1] El seu tonellage brut (GT) eren 42 820 i la seua capacitat total de càrrega de 81 589 t. Els bucs d'este tamany són classificats com a petrolers de gran tamany.
Havia segut construït per Hitachi Shipbuilding & Engineering en Maizuru, Kyoto (Japó), encarregat per la Monarch Tanker Corporation de Llibèria. Va ser botat com Gladys. En 1988 va ser venut a la Lancer Corporation en El Pireo, i renomenat Prestige. En la década de 1990, Mare Shipping Incorporated va adquirir el barco en Llibèria sense canviar el seu nom. En 1994, el Prestige va passar a navegar baix bandera de les Bahames operat per Llorer Siga Transport; més vesprada Mare Shipping va operar el Prestige a través de la companyia naviera grega Universe Maritime Limited.
La societat de classificació va sometre al buc a la seua quinta "verificació especial" en Guangzhou en maig de 2001 i el 25 de maig de 2002 en Dubái a la seua verificació anual. Cada una d'elles va ser trobat apte per a la navegació. El 19 de juliol de 2001, la societat de classificació Bureau Veritas va expedir al buc un certificat d'operació segura baix el còdic ISM vàlit fins al 20 de juny de 2006. Ya que el Prestige no era un buc de doble caixco, deuria haver segut a més tardar l'11 de març de 2005, de conformitat en les normes MARPOL més estrictes (específicament la Regla 13G) adoptades en abril de 2001.
El desastrós final
editar- Artícul principal → Desastre del Prestige.
El 13 de novembre de 2002 el barco es trobava transitant, en 77 000 t de cru petròleu a 28 milles (52 km) del cap Finisterre, Galícia, quan es va vore immers en un temporal i va sofrir una via d'aigua. El 19 de novembre, despuix d'intentar alluntar-ho de la costa de forma improcedent,[2] es va partir en dos a les 8 de l'amanecer, afonant-se a una profunditat de 3850 m. El petroler, que estava en eixe moment a uns 250 km de la costa espanyola, va provocar les primeres taques negres.[3]
La part afectada de la costa no solament tenia gran importància ecològica (com és el cas de les Rigues Baixes), sino també una notable indústria peixquera. El 2 de giner de 2003, les taques de combustible estaven a 50 km de la costa. Posteriorment, varen alcançar les costes gallegues, originant un desastre ecològic de grans proporcions.[4]
La pressió del moviment Mai Máis i els efectes devastadors del desastre del Prestige conseguixen la rectificació del govern de el PP sobre llegislació de la navegació de petrolers monocasco en les costes espanyoles, equiparant la llegislació a les d'atres països, (per eixemple França), que ya prohibien la navegació d'estos bucs per les seues costes.[5]
Controvèrsia per la gestió
editarDes del principi va existir un conflicte polític per la gestió de l'emergència. El ministre Álvarez Caixcos junt a l'ex director de la Marina Mercant, José Luís López-Sors, varen prendre la decisió d'alluntar el barco de la costa. No obstant, experts independents al govern es varen posicionar en contra de la mida en considerar més beneficiós contaminar solament una plaja que deixar el cru lliure per el mar.[2][6]
De haver resolt l'emergència com demanaven els experts navals, la contaminació en la plaja hauria segut major en la mateixa. Pero al seu favor, es podrien haver instalat els sistemes de contenció despuix del barco per a arreplegar el cru flotant. Açò hauria evitat la seua dispersió per tota la costa gallega, aplegant el fuel fins a França.[7]
Entre les protestes, el grup Mägo de Oz va escriure la cançó La Costa del silenci.
Vore també
editar- Anex:Naufragis en Espanya
- Anex:Derrames de petròleu
- Contaminació marina
- Urquiola, petroler que es va afonar front a les costes gallegues en 1976.
- Andros Pàtria, petroler que va abocar 50.000 tonellades de petròleu front a les costes gallegues en 1979.
- Aegean Siga, petroler que es va afonar front a les costes gallegues en 1992.
Referències
editar- ↑ «Case Study: Prestige» (en anglés). Ship Structure Committee. Archivat des d'el original, el 29 de decembre de 2009. Consultat el 22 de juny de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 «[1]».
- ↑ «El desastre del Prestige». Marenostrum. Consultat el 23 de juny de 2010.
- ↑ En el Seminari Científic Internacional celebrat en Santiago de Compostela (7-8 de març de 2003, Consello dona Cultura Galega) s'havien estimat uns danys entre 2.282 i 3.460 millons d'euros, vore pàgina 305 del llibre "Efectes econòmics sociais i ambientais dona marea negra do Prestige" [2]
- ↑ Álvarez, Iria & Chao, Alba. «conéixer/galerias-historicas/mane-humà-castigue-patrimoni-natural-96809293.html », Prensa Ibèrica. Consultat el 14 de giner de 2024.
- ↑ «[3]».
- ↑ «[4]».
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prestige» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.