Aegean Siga (petroler)

El Aegean Siga ("Mar Egeo" en espanyol) va ser un petroler de bandera grega que va naufragar en la costa de La Corunya, Espanya en 1992.

Característiques del barco i del port de La Corunya

El Aegean Siga era un buc OBO (un transport d'hidrocarburs o sòlits a granel) de doble caixco, construït en Japó en 1973, tenia 261,02 metros d'eslora per 40,67 de mànega, 15,93 metros de calat màxim 26.100 BHP i 114.000 tonellades de pes mort. En una tripulació de 28 persones, procedent de Sullom Voe (is. Shetland, Regne Unit, mar del Nort), transportava 79 081 tonellades de petròleu Brent Blend (cru llauger) a la refineria de Repsol en La Corunya, de les que es varen perdre unes 67 000. Les investigacions posteriors varen comprovar que l'navío va passar satisfactòriament totes les inspeccions i revisions a les que havia segut somés. El capità era el grec Constantinos Stavridis.

La característica més reseñable del port de La Corunya és que la boca està orientada al nort i en mig hi ha un bancal de roques, "Les Yacentes" que dividixen en dos l'entrada a la riga. Açò obliga a esquivar-les per dos rutes diferents, el canal nort (enfilación de Punta Fiateira) i el canal oest o de Punta Herminia (enfilación de Punta Mera). El canal nort és el més habitual; pero està expressament prohibit per a bucs de gran calat des de l'accident del petroler Urquiola en 1976. Un buc de les característiques del Aegean Siga deu, puix, prendre obligatòriament el canal de Punta Herminia deixant a babor Les Yacentes i a estribor Punta Herminia i la Torre d'Hércules. En bon temps l'entrada en La Corunya en un buc gran no és considerada molt complicada.

L'accident

El Aegean Siga ardint darrere de la Torre d'Hércules.

La matinada del 3 de decembre de 1992 el Aegean Siga estava fondejat en la riga de Llaures en espera de tanda per a atracar en La Corunya. Les condicions meteorològiques eren males (partix meteorològic del dia 2: Temporal de el SW en tota la costa gallega, vents de força 7/8 en raches de 9, rolando a la vesprada al W i amainando a força 5/6 en aiguada i mar de fondo del W de fins a 6 metros), La matinada del dia 3 en el fondeadero el vent era WSW força 4/5 en raches de 6 i ones de 3 m al Aegean Siga va iniciar la maniobra de virar l'ancora sobre las dos y media de la matinada. Va tardar una hora en arreplegar els 200 m de cadena que hi havia largado dos dies abans. El pla era el següent: eixir de la riga de Llaures a mar oberta deixant les yacentes per babor i en algun punt a l'oest de la Torre d'Hércules virar 180° per a interceptar el canal de Punta Herminia. La maniobra es realisava en vents de 20 - 25 nucs i ones de 4 m. Sobre las cuatro y media de la matinada quan el buc estava a uns dos mil metros de la costa i iniciava l'últim virage per a incorporar-se al canal de Punta Herminia, una ramassada de gran violència va impedir la visió (des del pont no es vea ni la proa del petroler) i va deixar momentàneament inoperativos els radars (pel soroll que genera la pluja) en la nau travessada al canal i proa a terra. A les 4:50 el Aegean Siga embarrancó entre la punta del Orzán i punta Herminia. Les versions de les parts implicades difierenen eixe punt; el capità del barco sostenia que un colp de mar li va deixar sense govern en la pijor de les situacions i la Direcció general de la Marina Mercant li acusava de realisar una maniobra incorrecta. Finalment el buc no va seguir la trayectòria esperada i va terminar encallant als peus de la torre d'Hércules.

Torre d'Hércules a la llum de les flames del petroler Mar Egeo

A les cinc del matí va embarcar el pràctic. La màquina estava intacta, pero la proa s'havia incrustat en les roques. Com estaven en bajamar existia la possibilitat de traure el barco donant arrere i, si era possible, en ajuda dels remolcadors. Això si el temporal permetia donar remolc i si l'estructura del barco aguantava fins a la pleamar. Durant la següent hora es varen concentrar tots els mijos de salvament dels que es va poder dispondre: els remolcadors de port Sertosa 22 i Sertosa 25, el remolcador d'altura Plantilla:Barco, tres helicòpters de rescat (Helimer Galícia, Peixca I i Peixca II) i el barco de salvament de la Creu Roja Blanca Quiroga. A les 9:30 era evident que el buc s'havia partit en dos. El capità autorisa l'evacuació dels 28 tripulants i els tècnics de salvament que havien embarcat. A les 10 es produïx una violenta explosió i el barco comença a ardir, el personal que quedava a bordo bota a l'aigua. En eixe moment el vent era de el SW força 8-9 en ones de 5 m Durant les següents 24 hores un feroç incendi avivat pel vent va consumir els restants del buc i unes 50 000 tonellades de petròleu.

No va haver víctimes humanes. Va caldre evacuar als veïns del barri de Adormideras, el més pròxim, i unes 300 famílies varen passar la nit fòra de les seues llars. Un núvol de fum procedent del buc va cobrir durant unes hores el cel de la ciutat, si ben per la vesprada es va desplaçar en el vent cap a Ferrol.

Mareja negra despuix de l'accident.

A pesar de que es va conseguir extraure unes 6000 tonellades de cru, la major part va ser abocada a la mar o va ardir; una atra part de la càrrega, unes 11 000 tonellades, es varen evaporar gràcies a la volatibilidad d'eixe tipo de petròleu. En total es calcula que es varen abocar unes 15 000 tonellades de cru. L'escassea de barreres contra la contaminació i la ruptura d'algunes d'elles varen ser els primers problemes per a frenar una marea negra que va aplegar a veta Prior i va afectar a les rigues de La Corunya, de Llaures, de Betanzos i de Ferrol. En total varen resultar afectats uns 300 km de costa, llimitant l'activitat de més de 4000 peixcadors, mariscadores i treballadors de depuradores de moluscs i atres indústries relacionades en l'acuicultura. Les reclamacions presentades en concepte d'indemnisació varen aplegar als 300 millons d'euros, dels quals 63 varen ser aportats pel Fondo Internacional d'Indemnisació de Danys Deguts a la Contaminació per Hidrocarburs.

Les sifres d'animals morts varien entre els 500 de la Marina Mercant, i els 26 000 segons els grups ecologistes. La popa chamuscada del Aegean Siga junt a la torre d'Hércules va ser durant anys un atractiu turístic. Finalment va ser subastada com a ferralla en l'any 2017. L'ancora es conserva en l'Aquarium Finisterrae de La Corunya.

En el juí posterior a l'accident es va acusar al capità del barco de negligent per realisar una série de maniobres poc ortodoxes i arriscades i al pràctic del port de La Corunya de no assistir-li degudament tal com era la seua obligació. En el seu dia va haver una viva polèmica sobre les condicions laborals del pràctic que devia complir en un reglament impossible soportant les pressions dels armadors i la direcció de la refineria i del capità que en sis anys solament havia tingut quatre mesos de vacacions i que, en el moment de l'accident, duya 30 mesos treballant sense descansar. Ademés, era la primera volta que entrava en La Corunya.

Durant l'investigació varen eixir a la llum varis factors que varen poder en conjunt causar l'accident. Per una part el pràctic no va embarcar en la zona designada formalment per a fer-ho, pero donades les condicions meteorólogicas era poc menys que impossible fer-ho. L'alternativa era cancelar la maniobra d'atraque i esperar a que millorara el temps; pero la refineria va comunicar al pràctic que "el barco tenia que atracar" (segons la declaració del pràctic en el juí). Qui ha navegat com a oficial en la marina mercant sap ben lo que implica incomplir una sugerència d'este tipoPlantilla:Clarificar. Es pot argumentar que el capità del barco podia haver exigit que el pràctic li assistira segons el reglament, pero la carta de navegació de que disponia el Agean Siga (que es va poder salvar) marcava com a punt d'embarque del pràctic un lloc a unes dos milles a l'est de la Torre d'Hércules, aixina que difícilment podia exigir el compliment d'un reglament que desconeixia.

Ancora del Aegean Siga, exposta en l'Aquarium Finisterrae (La Corunya).

Per la part de l'eixecució de la maniobra, la responsabilitat del capità Stavridis va quedar prou clara. El barco, una volta reglotades Les Yacentes tenia que girar 180° per a incorporar-se al canal de Punta Herminia, i el capità va iniciar la maniobra a uns 2000 metros de la costa (una miqueta més d'una milla nàutica). Si tenim en conte les característiques evolutives del buc en qüestió la maniobra va ser prou imprudent, tenint en conte, ademés, que res li impedia alvançar una o dos milles més cap a l'oest i realisar la maniobra en un marge extra de seguritat que, provablement, haguera evitat l'accident.

La falta d'un pràctic experimentat a bordo, una maniobra imprudent, unes males condicions meteorològiques, la nocturnitat de l'atraque i una feroç ramassada repentina que va impedir la visió del petroler va ser la combinació de factors tràgics per al encallamiento del buc.

En 1996 un Jujat de La Corunya va declarar al capità Stavridis i al Pràctic del port culpables de sengles delictes d'imprudència temerària imponent-los una multa de 300 000 pessetes a cada u; en 1997 l'Audiència Provincial va declarar a abdós directa i solidàriament responsables del sinistre i, subsidiàriament, al propietari del buc i a l'Estat espanyol. Les indemnisacions als afectats varen començar a pagar-se en l'any 2002 despuix d'un llarc procés judicial en el Tribunal Superior de Justícia de Galícia.