Planetari Humboldt
</noinclude>
El Planetari Humboldt és una de les institucions veneçolanes dedicada a l'estudi i ensenyança de l'astronomia, astronáutica i ciències afins; es localisa dins del Parc Generalísimo Francisco de Miranda - Parc de l'Est en Caracas, Veneçola i està adscrit al Servici de Hidrografia i Navegació de Veneçola[1] de l'Armada Bolivariana de Veneçola.[2][3][4] El disseny és obra de l'arquitecte veneçolà Carlos Guinand Sandoz.[5]
Adicionalment, el planetari presta servici en l'àrea de l'ensenyança de la Física, Matemàtica, Química, Geografia i Ciències de la Terra, contant en personal calificat per al desenroll de les seues activitats, per mig de tallers i cursos.
Etimologia del nom
El nom del planetari és en honor a l'ilustre Baró Alejandro de Humboldt[6] (Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander Freiherr von Humboldt Berlín, Alemània, 14 de setembre de 1769 – 6 de maig de 1859), qui va visitar el país entre els anys de 1799 – 1801.[7] En eixe periodo realisa colectes zoològiques, botàniques, geològiques, aixina en gran cantitat de medicions i observacions meteorològiques i astronòmiques, que seran publicades anys més vesprada en el seu llibre “Viage a les Regions Equinoccials del Nou Continent”.[8]
Breu resenya històrica
Els seus orígens es remonten a mitan dels anys 1950, quan el llavors director del Observatori Naval Cagigal el Dr. Eduardo Röhl és comissionat pel govern per a adquirir equips òptics per a l'observatori en Alemània, ademés d'un proyector planetari en la casa Zeiss, per al futur planetari Humboldt. Posteriorment, els equips adquirits apleguen al país i el proyector és instalat en el planetari, la construcció del qual s'havia iniciat el 15 de giner de 1959 i l'inauguració del qual es produirà dos anys més tarde el 23 de juliol de 1961[9] El restant dels equips que varen aplegar en el proyector planetari terminaran sent usats en Observatori Astronòmic Nacional de Pla del Hato[10] en la ciutat de Mèrida, Veneçola ya que per la contaminació atmosfèrica i la lluminositat de la ciutat de Caracas no es varen poder utilisar en l'Observatori Naval Cagigal.[11]
Un atre moment històric d'importància per al Planetari Humboldt va ser en abril de 1991, quan es va portar a terme en Caracas, Veneçola, la III Convenció Regional de la Lliga Ibero Americana d'Astronomia (LIADA), en el local del planetari, a la que va assistir més de mig centenar d'aficionats de sis països: Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Espanya i Veneçola presentant-se cinquanta treballs en eixa oportunitat, constituint això una fita per a les Convencions de LIADA.[4]
Instalacions i equips del planetari
.jpg)
El proyector del Planetari Humboldt va ser adquirit en Alemània a mitan de el XX en la casa Zeiss. És un model Mark III (modificat)[12] Este proyector es caracterisa per ser un instrument electromecànic, producte de la tecnologia alemana de postguerra. Permet simular unes 9000 estreles, ademés del Sol, La Lluna, i els planetes visibles simple vista: Mercurio, Venus, Mart, Júpiter i Saturn; també és capaç de generar les configuracions estelars dels últims 14 000 anys i dels pròxims 12 000 anys.
La cúpula del planetari està constituïda per plaques d'alumini perforat, les quals estan unides al sostre per mig d'un andamiaje d'acer. Dita cúpula posseïx un diàmetro de 20 metros i constituïx la pantalla de proyecció del proyector Zeiss Mark III. En la vora de la pantalla pot vore's la silueta de la ciutat de Caracas per al moment quan va ser inaugurat el planetari (1960).[12]
Vore també
Planetari Planetari Galileo Galilei [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]]
Planetari de MontrealCanadá Planetari de Bogotà Planetari Humboldt en Catalogue of Life. Planetari de Medellín Planetari Humboldt en Catalogue of Life. Planetari de l'Universitat de Santiago de Chile
CHL Planetari de l'Universitat de Costa Rica
Costa Rica Planetari de L'Habana
Cuba Planetari de Madrit
Espanya
Planetari de Pamplona
Planetari AlfaMéxico Planetari Luis Enrique Erro
Referències
- ↑ Servici de Hidrografia i Navegació de Veneçola «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2013. Consultat el 18 de maig de 2013.
- ↑ Núñez, Enrique Bernardo. 1962. anotacions del Llector: l'Observatori de Humboldt. En: Figures i estampes de l'antiga Caracas. Publicacions del Concejo Municipal del Districte Federal. Caracas. pp:89-91.
- ↑ Veneçola.com. Planetari Humboldt
- ↑ 4,0 4,1 Minniti Morgan, Edgardo Ronald. 2005. ASTRONOMÍA DE VENEZUELA (Apunts per a la seua història). http://www.liada.net/histoliada/astronomia%20en%20VENEZUELA.pdf
- ↑ Speedylook.com: Carlos Guinand Sandoz http://www.myetymology.com/encyclopedia/carlos_guinand_sandoz.html
- ↑ Nuñez, Enrique Bernardo. 1962. anotacions del Llector: l'Observatori de Humboldt. En: Figures i estampes de l'antiga Caracas. Publicacions del Concejo Municipal del Districte Federal. Caracas pp:89-91.
- ↑ VERACOECHEA DE CASTILLO, LUISA. 1998. Alejandro de Humboldt en Veneçola. Segon Centenari del seu viage a Amèrica. Quaderns PDVSA. Petròleu de Veneçola, S.A. Caracas – Veneçola. 166p.
- ↑ Humboldt, Alejandro de. 1991: Viage a les regions equinoccials del Nou Continent. (2ª ed.). Mont Àvila Editors. Caracas – Veneçola. 5 volums.
- ↑ Planetari Humboldt http://www.planetarihumboldt.com/wordpress/?page_aneu=2 [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Della Prugna, Franco., Estoc, Jurgen., Calvet, Nuria. i Bruzual A, Gustavo. 1987. Astronomia. Quaderns Lagoven. Lagoven, S.A. Caracas. 143p. ISBN 980-259-130-0
- ↑ Història de l'Observatori Astronòmic Nacional de Pla del Hato «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2010. Consultat el 7 d'octubre de 2010.
- ↑ 12,0 12,1 Planetari Humboldt: La cúpula del planetari i el Proyector Zeiss. http://www.planetarihumboldt.com/wordpress/?page_aneu=28
Enllaços externs
Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Planetari Humboldt.
[enllaç trencat] Planetaris en el món Facebook: En el nostre veïnat espacial: L'Univers
Videos
Documental Planetari Humbold Planetari Humbol
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Planetario Humboldt» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.