Observatori Astronòmic Nacional de Pla del Hato
El Observatori Astronòmic Nacional de Pla del Hato,[1] comunament referit com a Astrofísic de Mèrida o simplement Observatori Pla del Hato, és un observatori astronòmic ubicat en els predios de la població d'Apartaderos de l'estat Mèrida en Veneçola. Situat en la falda este del Cerro Portachuelo a una altitut de 3600 m s. n. m. l'Astrofísic de Mèrida és un dels observatoris enclavados a major altura del món. L'observatori és administrat pel Centre d'Investigacions d'Astronomia qui és ademés, l'ent encarregat de realisar els estudis en el mateix.
L'observatori consta de quatre cúpulas, cada una en un telescopi; i un museu, aixina com residències per als científics. És ademés, el major complex d'observació de Veneçola i el major entre els que operen prop de la llínea de l'Equador, per la seua localisació, posseïx la ventaja de poder observar abdós hemisferis. Les temperatures miges en el dia són de 15 °C pero en la nit poden alcançar els 2 °C.
Història
En la década de 1950, l'astronomia que es realisava en el país es restringia a les observacions que es realisaven en Caracas en l'Observatori Cagigal fundat en 1888, per a esta década al llavors director de dit observatori, Dr. Eduardo Röhl, el govern nacional li encomana viajar a Alemània i adquirir per a Veneçola els equips per a un important institut astronòmic multidisciplinario. Entre els equips que encarrega Röhl encarrega figuren un telescopi de camp ampli tipo Schmidt, un doble astrógrafo, un círcul meridiano, dos telescopis fotocenitales i un instrument malnomenat de passage, tots estos instruments de la firma Askania: ademés se solicita un telescopi reflector i un telescopi refractor de la firma Zeiss. També es contracta en Alemània la construcció de les cúpules i les plataformes per als telescopis, i l'anteproyecte, el disseny i la construcció dels edificis també s'encarreguen a firmes alemanes. Dit proyecte es portaria a terme en predios de l'actual Observatori Cagigal. Com a conseqüència dels canvis polítics ocorreguts a finals d'esta década en el país aixina com la mort del Dr. Röhl en 1959 el proyecte es paralisa.[2]
Per a la década de 1960, una comissió presidida pel físic i matemàtic Francisco J. Duarte s'encarrega del proyecte. Ya partix de l'equip havia aplegat a Veneçola. Pero es presentaven nous problemes en l'ubicació dels telescopis, ya que la ciutat de Caracas no resulta adequada per la lluminositat de la mateixa. Per a 1962 es conclou que la millor zona es presentava en la regió andina prop de la ciutat de Mèrida.
En els anys següents alguns dels equips astrométricos menors es varen instalar en l'Observatori Cagigal, mentres que el restant d'ells va permanéixer almagasenat fins a 1971 quan varen ser traslladats a Mèrida per a la seua reparació i ensamblage de les cúpules i en un any varen quedar llistes per al seu montage. En este temps ingeniers de l'Universitat dels Andes varen seleccionar un àrea prop del poble de Hato del Pla per a la construcció dels observatoris.
Per a decembre de 1975 es va produir un fet de vital importància en el història de l'observatori, ya que per decret presidencial, es crea la Fundació Centre d'Investigacions d'Astronomia "Francisco J. Duarte" (CIDA).[3] El Dr. Jurgen Estoc es responsabilisa de la posada en marcha del modern Observatori Nacional de Pla del Hato del com va ser el seu primer director (1975).
Equips
Telescopi gran refractor:[4] el seu objectiu està compost per un doblet acromàtic de 650 milímetros de diàmetro i la seua distància focal és de 10,5 metros.
Telescopi reflector:[5] el seu objectiu està compost per un espill primari d'1 metro de diàmetro i una distància focal de 5 metros. El segon espill convex produïx i una distància focal efectiva de 20 metros aumentant l'image unes 4 voltes.
Telescopi panoràmic J. Estoc (del tipo Schmidt):[6] la seua configuració òptica ampra una lent correctora d'1 metro de diàmetro i un espill cóncau esfèric com a objectiu.
Telescopi astrográfico doble:[7] consistix de dos reflectores bessons optimisats per a operar un en llum blava i l'atre en llum roja i és utilisat per a determinació de posicions i moviments estelars en gran precisió.
CCD´S[8] La cambra YIC consistix d'un apany de 16 CCD´s de 2048 x 2048 pixel per a un gran total de 67 megapixeles.
Galeria
| Telescopis de l'Observatori Astronòmic Nacional de Pla del Hato | |||||||
.jpg) |
 | ||||||
 |
 |
 | |||||
Asteroides descoberts per l'Observatori Astronòmic Nacional de Pla del Hato
Vore també
Objectes astronòmics descoberts des de l'Observatori Astronòmic Nacional de Pla del Hato Anex:Còdics d'observatoris astronòmics Observatori Naval CagigalVeneçuela Anex:Planetaris de Veneçola Estació Terrena de Luepa
Referències
- ↑ Della Prugna, Franco., Estoc, Jurgen., Calvet, Nuria. i Bruzual A, Gustavo. 1987. Astronomia. Quaderns Lagoven Lagoven, S.A. Caracas. 143p. ISBN 980-259-130-0
- ↑ Història de l'Observatori Astronòmic Nacional de Pla del Hato «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2010. Consultat el 7 d'octubre de 2010.
- ↑ Observatori Astronòmic Nacional de Pla del Hato http://www.guiaviajesvirtual.com/index_merida.php?recharge=cida
- ↑ Telescopi Refractor http://www.cida.gob.ve/cida_home/index.php?option=com_content&view=article&aneu=73&Itemid=107
- ↑ Telescopi Reflector http://www.cida.gob.ve/cida_home/index.php?option=com_content&view=article&aneu=72&Itemid=106
- ↑ Telescopi Estoc http://www.cida.gob.ve/cida_home/index.php?option=com_content&view=article&aneu=71&Itemid=105
- ↑ Telescopi Doble Astrógrafo http://www.cida.gob.ve/cida_home/index.php?option=com_content&view=article&aneu=74&Itemid=108
- ↑ CCD´S http://www.cida.gob.ve/cida_home/index.php?option=com_content&view=article&aneu=75&Itemid=109
Enllaços externs
CIDA, Observatori (pàgina oficial) Mèrida360, Galeria d'imàgens interactives de 360º de l'observatori YouTube: Contrastes - Tecnologia - Observatori Astronòmic Pla del Hato, Mèrida
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Observatorio Astronómico Nacional de Llano del Hato» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.