Pinot meunier
La pinot meunier (pronunciat /pi mønje/), també coneguda com meunier o com schwarzriesling (pronunciat /ˈʃvaʁt͡sˌʁiːslɪŋ/), és una varietat de raïm tinto. És coneguda per ser una de les tres varietats principals utilisades en la producció de champany (les atres dos són la pinot noir i la chardonnay). Fins fa poc, els productors de la regió de Champany (en francés Champagne) no valoraven especialment a la pinot meunier, i preferien usar atres varietats més nobles, pero ara la pinot meunier està guanyant reconeiximent pel cos i la riquea que aporta al champany. La pinot meunier ocupa un terç de les plantacions de la regió de Champany.[1] La meunier és una mutació de la pinot: les seues capes celulars interiors conten en un genotip similar al de la pinot noir o la pinot grisa, no obstant, l'epidermis té una mutació en el genotip. La pinot meunier va ser mencionada per primera volta en el sigle XVI.[2] El nom ve de que la paraula alemana müller i la paraula francesa meunier signifiquen "molinero", lo que fa referència a que conta en alguna cosa similar a una pols blanca, com la farina, en la part inferior dels seus fulls.[3]


La pinot meunier pot ser identificada pels ampelógrafos pels seus fulls dentadas. Les fulles tenen una pelussa blanca en la seua envés semblat a la farina espolvoreada. El nom "meunier" prové de la paraula francesa que significa "molinero". Estos detalls blancs també han justificat molts sinònims, com dusty miller en Anglaterra, farineaux i norinin enfariné en França i müllerrebe i müller-traube en Alemània. A pesar d'esta característica tan habitual, alguns clons de pinot meunier tenen una mutació que fa que carixquen d'eixa pelussa blanca, lo que ha fet que alguns ampelógrafos creen que la pinot noir i la pinot meunier tenen un víncul prou més propenc de lo que es pensava.[4]
En investigacions innovadores, Paul K. Boss i Mark R. Thomas, de el CSIRO Plant Industry and Cooperative Research Centre for Viticulture en Glen Osmond, Austràlia, varen descobrir que la pinot meunier té una mutació (VvGAI1) que li impedix que reaccionar en l'àcit giberélico, una el hormona del creiximent de la planta. Açò conduïx a un creiximent diferent dels fulls, en pèl blanc, d'i els brots i també a un llauger retart en el seu creiximent. Açò explica per qué les vinyes de pinot meunier tendixen a ser una miqueta més chicotetes que les de pinot noir. La mutació existix només en la capa més externa de cèlules, la capa L1 o "epidérmica", és dir, que la pinot meunier és una mutació quimérica. A través de cultiu de teixits es pot separar de plantes a les plantes que contenen els genotips mutantes (L1) i no mutantes (L2). Els brots de les mutantes no poden produir espirals completes (conegudes com zarcillos) en créixer, per lo que sembla que l'àcit giberélico convertix els brots de la vinya en zarcillos.[2]
Regions
França
La pinot meunier és una dels raïms més plantats de França, pero és prou desconeguda per la majoria dels consumidors i rara volta apareix en les etiquetes. El raïm ha segut favorida pels viticulturos del nort de França per la seua capacitat per a florir i madurar en major fiabilitat que la pinot noir. La tendència de la vinya a florir més vesprada en l'estació de creiximent i la seua maduració més primerenca fan que siga menys susceptible al desenroll del coulure. Durant els dos últims sigles la pinot meunier ha segut la varietat més plantada de Champany, representant més del 40% del total de les plantacions de la regió. És més freqüent en les vinyes del nort de Champany, com el vall del Marne i el departament d'Aisne, que són més frets. També es cultiva àmpliament en la regió d'Aube, a on la pinot noir i la chardonnay no maduren completament.[4]
Comparat en la pinot noir, la pinot meunier produïx vins més llaugers, en una acidea llaugerament més alta, encara que pot contindre nivells similars de sucre i d'alcohol. Quan forma part d'un champany de mescla, la pinot meunier contribuïx a donar sabors aromàtics i afrutados al vi. Els champany en proporcions substancials de pinot meunier tendixen a no tindre tant potencial d'envelliment com els champany que estan composts majoritàriament de charonnay o pinot noir.[3] Per això, el champany que conté esta varietat està pensat per a consumir-se jove, quan la caractéristica suau i afrutada de la pinot noir està en el seu punt més alt. Una excepció notable és la del celler de Krug, que guarda vi de pinot noir en barricas antigues i prestigioses.[4]
Durant el sigle XIX, la pinot meunier va ser plantada àmpliament en el nort de França, sobretot en la conca parisenca. Es podia trobar des de la mitat nort del país, fins al vall del Loira i la regió de Lorraine.[4]
Hui, ademés d'en Champany, es pot trobar pinot meunier en cantitats cada volta més escasses en les regions de la vall del Loira de Touraine i Orleans, aixina com en les regions de Cotes de Toul i Moselle. En eixes regions, la pinot meunier s'usa per a fer vins de cos llauger tinto i rosats.[3] Estos vins a sovint tenen un estil de vin gris, que es caracterisa pel seu color rosa clar.[4]
Atres regions
En Alemània, la pinot meunier s'usa a sovint per a fer vi negre baix els sinònims schwarzriesling, müllerrebe i müller-traube. L'estil d'estos vins va dels simples, als llaugers, als apagats (halbtrocken) i als rics, secs i substancials. En els últims temps, la varietat s'ha usat per a fer vins en caràcter fresc i afrutado. Moltes plantacions alemanes d'esta varietat (1795 ha de les 2424 ha, o un 74 % en 2006) es troben en la regió de Württemberg.[5] Ahí s'usa per a fer un vi local cridat schillerwein, que es caracterisa pel seu llauger color rosat i per tindre una acidea llaugerament més alta que els vins de spätburgunder (pinot noir). Alguns viticultores de Württemberg han promogut un clon particular de pinot meunier conegut com samtrot, que s'ha desenrollat en la regió. També hi ha vinyes de pinot meunier en cantitats significatives en les regions vinícoles germanes de Baden, Franconia i el Palatinado.[4] A pesar de la conexió de la varietat en Champany, en Alemània solament s'ha popularisat la schwarzriesling per al va vindre espumoso sekt. El sket no es fa mesclant a la pinot meunier en cap atre raïm del champany, sino que solament es fa en schwarzriesling. La pinot meunier també creix en les zones germanoparlantes de Suïssa i, en chicotetes cantitats, en Àustria.[3]
En Califòrnia, els productors nortamericans de vi espumoso varen voler emular els métodos de Champany i varen escomençar a plantar pinot meunier en la década de 1980. En l'actualitat, la majoria de les plantacions californianes d'esta varietat es troben en la AVA Moltons. Els cellers Bouchaine Vineyards, Mumm Napa i Domaine Chandon són de les poques del vall de Napa que produïxen vins de pinot meunier sense gas. En Austràlia, el raïm ha tingut una història més llarga que la pinot noir. En la regió de Grampians, de Victoria, la pinot meunier va ser coneguda com miller's Burgundy i va ser usada per a produir vi negre varietales. A finals del sigle XX les plantacions d'esta varietat varen escomençar a declinar fins que, en els anys 2000, un aument de l'interés en els vins espumosos de Champany va produir un interés renovat en la pinot meunier.[3] Recentment, l'indústria vinícola de Nova Zelanda ha escomençat a amprar la pinot meunier per a vins normals i espumosos. Com a vi negre varietal, la pinot meunier tendix a produir vins llaugerament amermelados i afrutados, en una acidea moderada i pocs taninos.[3]
Referències
- ↑ «Pinot Meunier. Unacknowledged grape of Champagne», New York Claves, 19 de decembre de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 Association of dwarfism and floral induction with a grape 'green revolution' mutation Boss & Thomas, Nature 416, 847-850 (25 d'abril de 2002).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 J. Robinson (ed) "The Oxford Companion to Wine" Tercera edició. pg 440-441 Oxford University Press 2006 ISBN 0-19-860990-6
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Oz Clarke Encyclopedia of Grapes pg 138 Harcourt Books 2001 ISBN 0-15-100714-4
- ↑ German Wine Institute: German Wine Statistics 2007-2008
- Archivat el 20 de setembre de 2008 archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pinot meunier» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.