El pes fort és el nom genèric en el que es coneixia el real d'huit espanyol, moneda de gran difusió en Amèrica i Filipines fins a principis del XIX. També va ser una moneda d'argent de la República Argentina des de 1826 fins a la reforma monetària de 1881 (símbol: $F; ISO 4217: ARF). Un pes fort era igual a 8 reals.[1] Pesava una onça espanyola (27,0643 g) i la seua llei era 0,875.[2] El seu orige és el pes d'argent espanyol, o real d'huit, utilisat en Amèrica durant l'época virreinal.

Història

Durant l'época hispànica varen circular en Amèrica monedes d'argent. El pes (també cridat dur, escut d'argent, real d'huit) equivalia a una onça d'argent. Un pes era igual a 8 reals (d'ahí la denominació de real d'huit). El real va ser la moneda d'us diari durant el periodo hispànic. La moneda utilisada en l'actual territori argentí es falcava en la ceca de Potosí i va ser deficient al principi; esta moneda defectuosa o en desgast es denominava «macuquina» i solia rebre's en desconte respecte a la falcada en Espanya o Mèxic, i a partir de 1773 en Potosí. Esta última, de cordoncillo (vora acanalado que dificulta el cercenamiento o la falsificació), solia denominar-se també «pes fort» en oposició a la macuquina o «argent corrent».[3]

Erro al crear miniatura:
Moneda d'argent d'un pes falcada en la ceca de Potosí, 1815.

Despuix de la Revolució de Maig va proseguir la circulació de les mateixes monedes anteriors d'argent. l'Assamblea de l'Any XIII només va dispondre l'acunyament de noves monedes en l'escut de l'Assamblea, pero del mateix pes i llei que les anteriors (13/4/1813). En l'anvers mostraven el Sol de Maig o sol incaico de 32 rajos i la llegenda PROVÍNCIES DEL RIO DE L'ARGENT. En el revers l'escut de l'Assamblea en un 8 a la seua esquerra i una R a la dreta (indicant el seu valor de 8 reals) i la llegenda EN UNION I LLIBERTAT seguida pel monograma de la ceca de Potosí PTS i l'any d'acunyament. L'acunyament d'estes monedes en Potosí va seguir la sòrt de les armes: va poder fer-se en 1813 quan l'Eixèrcit del Nort en el seu Segona expedició auxiliadora a l'Alt Perú baix el mando de Manuel Belgrano va poder ocupar Potosí el 7 de maig pero va tindre que deixar-la despuix de la derrota de Vilcapujio (1/10/1813). La Tercera expedició auxiliadora a l'Alt Perú al mando de José Rondeau va conseguir ocupar novament Potosí el 1° de maig de 1815 pero es va perdre definitivament despuix de la batalla de Sipe-Sipe en novembre d'eixe any. Al respecte afirma Álvarez que “… va haver acunyament de moneda argentina en Potosí, en 1813 i 1815, abdós en pes i percentage de fi un tant apartats de la teoria. Despuix d'elles, … no va tornar a falcar-se or o argent que tinguera llegítimament el caràcter de nacional, si be varen suplir un tant la seua absència les monedes fabricades per la Rioja i Còrdova.”[4]

En 1822 el Banc de Buenos Aires va començar a emetre paper moneda convertible, pero que a partir del 9/1/1829 i com a conseqüència de la guerra del Brasil va ser declarat inconvertible. A raïl d'això, el pese paper va començar a denominar-se pese moneda corrent per a distinguir-ho de la moneda d'argent, el pes fort, també cridat popularment patacón. En un llenguage més formal, metàlic es referix a la moneda d'argent (o a la d'or), mentres paper al paper moneda. En Buenos Aires el pes moneda corrent era el comunament utilisat en les transaccions diàries mentres que el pes fort va ser prenent gradualment el caràcter de moneda de conte fins a la reforma monetària de 1881. El pes moneda corrent cotisava en referència a l'onça d'or fins al 14/11/1863 quan va començar a fer-ho respecte al pes fort. A partir de 1864 la contabilitat pública va començar a dur-se en pesos forts.

En l'interior d'Argentina només s'usava moneda metàlica, principalment el pes d'argent bolivià, a falta de pesos forts. Açò implicava una relació fixa d'estes monedes en el pes fort sobre la base del seu contingut de metal fi.

Referències

  1. ↑ fort Diccionario de la lengua española
  2. ↑ Alvarez, Juan. Temes d'història econòmica argentina. Buenos Aires, L'Ateneu, 1929. 237 p.
  3. ↑ Gelman, Juan. El règim monetari. En: Nova història de la Nació Argentina. Buenos Aires, Acadèmia Nac. de l'Història, 1999. t. III p. 31-50.
  4. ↑ Alvarez, Juan. op. cit. p. 91.

Vore també