La perea[1] (pigritia|lit=gos) també cridada acedía (acidia|lit=acedia), vagancia,[2] flojera,[3] haraganería,[4] o holgazanería,[5][lower-alpha 1] és, segons el Diccionari de la Llengua Espanyola, la negligència, avorriment o descuit a coser a la que un està obligat.[8] És la falta de voluntat o responsabilitat per a actuar, treballar o fer tasques que s'haja donat, el gos és mostra en diferents situacions, com són la procrastinacó o l'apatia.[9]

La paresse, una representació de 1896, feta en xilografia d'una dòna descansant, en la colecció del Museu de Belles arts en Houston.

Per al cristianisme, el gos es considera un pecat capital, pero que és difícil de definir i acreditar com un pecat, degut a que es referix a una varietat d'idees, en les que s'inclouen estats mentals, espirituals, patològics i físics.[10]

Els llauradors "pereosos" dormen en lloc de treballar, en representació del gos i la indolencia, en la paràbola del blat i la cizaña de 1624, per Abraham Bloemaert.


Possible orige

El gos és alguna cosa habitual que està constantment tentant en ser humà. Sol ocórrer que una persona faça plans per al futur en molt entusiasme, pero quan aplega el dia no ho complix per gos. Alguns eixemples d'açò lo són els plans d'eixercici, dietes, estudis i fins a tasques laborals. Els primers hòmens que varen habitar la terra, no tenien la necessitat d'utilisar la frase «ho faré despuix»; açò degut a que les seues activitats en les quals gastaven les seues energies eren per al benefici de l'ací i l'ara. Era un estil de vida en el qual se sobrevivia utilisant energia en l'instant que es tinguera una necessitat. Si es tenia fam es caçava, si es tenia sigau es bevia i açò igual en les necessitats sexuals. Els antepassats es trobaven en que no passava molt temps entre el desig i l'acció. No existia completament encara la planificació del futur de modo que es vivia en el present. No vol dir que no planejaven per al futur sino que no deixaven que eixos plans interferiren en el seu desig immediat. El sicòlec terapèutic Kalman Glantz diu que «la vagancia es va fer possible quan es va començar a planejar per al futur».[11] És per esta raó que pot concloure's que el gos va tindre els seus inicis quan el ser humà va començar a fer preparacions per a un temps fora del present. Alguns d'ells no van a vore útil el fer una activitat que beneficie en un futur i estos seran cridats «vagos» pels atres. En l'actualitat pràcticament es requerix molt poca energia per a obtindre aliments i beneficis, estos, s'obtenen casi a l'instant en els països desenrollats. Sorgix, llavors, més temps d'oci que du en si el gos i a la seua volta problemes com l'obesitat.

El gos és un terme que va de mà en la procrastinacó o la forma en que s'elegix fer tasques de menor prioritat perque s'obté un benefici a curt determini. La procrastinacó és un succés irracional en el ser humà. Que en realitat no es pensa o es planeja i que simplement ocorre de la mateixa manera que el gos.[12] «Despuix de la de conservar-se, la primera i més poderosa passió de l'home és la de no fer res.»[13] –J. J. Rousseau– El gos ve a ser, llavors, un assunt més sicològic que físic.

El sistema nerviós és «increiblement hàbil» per a canviar la forma en que nos movem i gastar aixina la menor cantitat d'energia. És per lo tant un assunt sicològic com aixina també un assunt biològic.

Algunes condicions neurobiológicas (com per eixemple l'autisme) són proclius a confondre's en gos per les dificultats en la funció eixecutiva. D'un modo particular quan es té síndrome d'estalvi patològic de la demanda com comorbilidad.


Pecat capital

Erro al crear miniatura:
Gos per Jacob Matham
 
El Gos en Taula dels pecats capitals, per El Bosco. S'ilustra un home pereós que dorm front al fumeral mentres la Fe se li apareix en un somi, caracterisada com a monja, per a incitar-ho a resar les seues oracions.

El gos[14] és considerat un pecat capital d'acort en el Catecisme de l'Iglésia Catòlica. Es considera el més «metafísic» dels pecats capitals, en quant està referit a l'incapacitat d'acceptar i fer-se càrrec de l'existència d'un mateixa. És també el que més problemes causa en la seua denominació. El simple «gos», més encara el «oci», no semblen constituir una falta, per això, es pot prendre el concepte de «acidia» o «acedía». Pres en sentit propi és una «tristor d'ànim» que aparta al creent de les obligacions espirituals o divines, a causa dels obstàculs i dificultats que en elles es troben. Baixe el nom de coses espirituals i divines s'entén tot lo que el cristianisme prescriu per a la consecució de l'eterna salut (la salvació), com la pràctica de les virtuts cristianes, l'observació dels preceptes divins, dels deures, els eixercicis de pietat i de religió. D'esta manera, en esta des considera que concebre tristor per tals coses, abrigar desgano, aversió i disgust per elles, és pecat capital.

Presa en sentit estricte és pecat mortal en quant s'opon directament al concepte de «caritat que es deu a un mateix» i que es deuria a la deïtat cristiana. D'esta manera, si deliberadament i en ple consentiment de la voluntat, un creent s'entristix o sent desgana[15] de les coses a les que s'està obligat; per eixemple, al perdó de les injúries, a la privació dels plaers carnals, entre unes atres; la acidia és pecat greu perque s'opon a estes idees.

En 1589, el bisbe alemà Peter Binsfeld va associar al gos en el dimoni Belfegor.

La «diligència» és una de les sèt virtuts que formen part del Catecisme de l'Iglésia Catòlica, la qual servix com una guia que el creent cristià usa per a saber afrontar la tentació de gos, ya que es contrapon ad ella, i per això, serviria com a «virtut per a salvar l'ànima».


Vore també


Notes

  1. ↑ Los sinónimos marcados en negrita son los más ampliamente usados, la pereza también tiene como sinónimos: desgana, desidia, hueva, negligencia, vaguería, gandulería, dejadez, apatia, boludencia, boludez, tiricia y galbana, pero son de usos más coloquiales.[6][7]


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ Diccionario de la lengua española
  4. ↑ Diccionario de la lengua española
  5. ↑ Diccionario de la lengua española
  6. ↑ Diccionario de la lengua española
  7. ↑ «pereza}», WordReference. Consultat el 28 de agosto de 2024.
  8. ↑ Diccionario de la lengua española
  9. ↑ «Pereza». Enciclopedia Signficiados (19 de septiembre de 2024). Consultat el 28 de agosto de 2024.
  10. ↑ Lyman, Stanford M.«The Seven Deadly Sins: Society and Evil».Rowman & Littlefield.: 5.Consultat el 15 de noviembre de 2022.(en en)
  11. ↑ Pelusi, N. (2007). «The Lure of Laziness.» Psychology Today, 40(4), 64-65.
  12. ↑ Andreou, C. (2007). «Understanding Procrastination.» Journal for the Theory of Social Behaviour, 37(2), 183-193.
  13. ↑ Castañeda, L. (2008). «L'ombra d i l'acció. Apunts sobre gos.» (espanyol). Metapolitica, 12(58), 92-94
  14. ↑ "TERCERA PARTE. LA VIDA EN CRISTO. PRIMERA SECCIÓN. LA VOCACIÓN DEL HOMBRE: LA VIDA EN EL ESPÍRITU. CAPÍTULO PRIMERO LA DIGNIDAD DE LA PERSONA HUMANA ARTÍCULO 8. EL PECADO" https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p3s1c1a8_sp.html
  15. ↑ La Real Academia Española prefiere "desgana" a "desgano".

Enllaços externs