El pas de Mont Cenis o collado de Mont Cenis (en francés col du Mont-Cenis) (en italià, colle del Moncenisio) és un port de montanya dels Alps, situat a 2.083 m s. n. m. al costat de Cantó de Lanslebourg-Mont-Cenis, al departament de la Savoya, regió d'Alvèrnia-Ródano-Alps, en França.[1] Forma el llímit geogràfic entre els Alps Cotios i els Alps Grayos, pertanyent al massiç de Mont Cenis. Se situa en la part alta de la vall francesa de la Maurienne i del vall italià de Cenischia (ramal de la vall de Susa). Comunica Lanslebourg-Mont-Cenis en França (al noroest) en Susa a Itàlia (al surest). Va servir de frontera administrativa entre els dos estats fins que des del 1947, pel Tractat de París, se situa íntegrament en França. Aixina, tornant als seus llímits històrics anteriors a l'anexió de Savoya per França.[2]

Pas del Mont Cenis

Etimologia

Sembla que el terme Moncenisio deriva de "Mont de li ceneri" (en italià: montanya de les cendres). Segons la tradició, despuix d'un incendi forestal, una gran cantitat de cendra es va acumular en terra, i d'ací el nom. Durant la construcció de la carretera del collado, es va trobar rastres de cendres.[3]

Geografia

El pas de Mont Cenis, és un pas de montanya dels Alps occidentals, de 2.083 m s. n. m. d'altura. Està situat al massiç de Mont Cenis, cordillera dels Alps Cotios, i forma el llímit geogràfic entre estos i els Alps grayos. El primer cim dels Alps Cottis (al surest del collado) és la Punta Clairy de 3.161 m s. n. m. (també coneguda com Signal du Chicotet Mont-Cenis). El primer cim dels Alps de Graies (al nordest del collado) és la Pointe de Ronce de 3.612 m s. n. m.[4]

Se situa en la divisòria d'aigües entre el Valle de Susa (la Mauriena) i la vall de Cenischia (que és un ramal de la vall de Susa). Per la primera, discorre el riu Arc, afluent del riu, de la conca del Ródano Por la segona fluïx el torrent Cenischia, afluent del Dora Riparia, de la conca del Po.

Comunica Lanslebourg-Mont-Cenis en França (al noroest) en Susa en Itàlia (al surest). discorre la carretera D-1006 (antiga carretera nacional RN-6) de França, que un colp passada la frontera, i ya dins del territori italià, es convertix en la carretera SS-25 del Moncenisio d'Itàlia. El collado permaneix tancat en hivern (de decembre a maig) per la forta pendent (mija: 6,8% / máx: 10,7 %), a pesar de la seua relativa baixa altura. Durant el periodo de tancament hivernal, la carretera D-1006, que descendix el collado per l'alvertent francés, un colp coberta de neu, ocorre una pista d'esquí denominada "Escargot" (en francés: tornell).

 
Image del collado

El pas de Mont Cenis va servir de frontera administrativa entre França i Itàlia des de 1860, any de l'anexió de Savoya en França pel Tractat de Torí.[5][6] En acabar la Segona Guerra Mundial, i en virtut dels acorts del Tractat de París, el collado se situa íntegrament en França, ya que la llínea fronteriça es va desplaçar cap a l'alvertent italià. Aixina, tornant als seus llímits històrics anteriors a l'anexió de Savoya per França. La frontera se separa de la conca principal a la Punta Marmottere (3.384 m s. n. m.) i gira sobtadament cap al suroest, fins al torrent Cenischia, per a tornar a trobar la divisòria d'aigües de la conca a l'atra banda de la vall, prop de la Punta Tricúspide[7]

Just per baix del collado, a 1.974 m s. n. m., a l'alvertent que mira en Itàlia, pero encara en territori francés, va estar construïda un assut. El dic és de 120 metros d'altura i té una capacitat de 315 hectómetros cúbics. Servix per a la producció d'electricitat, que es repartix entre Itàlia i França a les centrals hidroelèctriques de Venaus (Itàlia) i de Villarodin-Bourget (França). La presa forma el llac de Mont Cenis, cos d'aigua que ya existia en el passat, encara que de menor tamany. A la seua vora se situava l'Hospici de Mont Cenis, destruït en la construcció de l'assut. Durant els periodos de buidat del llac es poden vore els restants de l'anterior construcció de dos assuts que han segut sumergides per les aigües del gran llac sorgit en la construcció de l'últim assut. La mateixa carretera va tindre que ser desplaçada, fent que el punt més alt de la mateixa passe per la cota 2.094, al pròxim pla dones Fontainettes, a la proximitat de la piràmide que servix de capella i del Jardí botànic de Mont Cenis.[8][9]

El cridat túnel de Mont Cenis, situat a 1.295 m s. n. m., queda realment a 27,4 km a l'oest del pas, per baix del Col du Fréjus. El seu nom oficial és túnel ferroviari del Fréjus, a pesar de que també és conegut per la denominació de túnel de Mont Cenis.

Al suroest del pas de Mont Cenis hi ha el collado del Chicotet Mont Cenis (2.184 m) que du des del replanell al cim (en Itàlia) del pas principal a la vall d'Etache sobre l'alvertent francés fins a Bramans en la vall d'Arc. Prop seu hi ha el refugi del Chicotet Mont Cenis.

Referències

  1. ↑ John Ball (1866). A Guide to the Western Alps, Longmans, Green, and Company, pp. 47–.
  2. ↑ Collection de cartes anciennes dones Pays de Savoie, 1562-1789, Archives départementals de la Savoie
  3. ↑ Bisio, Gianni Article a Crònica de Torí - wikipedia. org/wiki/La_Stampa La Stampa 18 d'abril de 2001, p.51
  4. ↑ IGN, Géoportail
  5. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}. Jean-Pierre Maury (ed.): . Digithèque de matériaux juridiques et politiques.
  6. ↑ Text a Wikisource del Tractat deTorí de 1860
  7. ↑ Carta corografica del territori italià in scala 1:25.000, wikipedia. org/wiki/Istituto_Geografico_Militara Istituto Geografico Militara, on-line sul Portale Cartografico Nazionale [1] archivat en Wayback Machine.
  8. ↑ Elenc grandi dighe italiane www. ingam. com
  9. ↑ «EDF Aménagement de Villarodin». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 20 de giner de 2019.