Parc natural de les Valls Occidentals
El Parc Natural de les Valls Occidentals (en aragonés Parc Natural d'as Vals Occidentals) és un parc natural espanyol situat en l'extrem més occidental del Pirineu aragonés, en la comarca de la Jacetania. Comprén els municipis d'Aísa, Ansó, Aragüés del Port, Borau, Jasa, Valle de fet i Canal de Berdún.
Conta en 27 073 ha i atres 7 335 de zona perifèrica de protecció. La seua altitut oscila entre els 900 m s. n. m. en el fondo de vall i els 2 670 m s. n. m. en el cim del Bisaurín.[1]
La seua situació condiciona de manera determinant el seu clima, de clara influència atlàntica. Per això la vegetació és humida i fresca, en la proliferació de grans extensions d'hayedos, abetals, boscs de pi negre i tejos.
La població animal és d'una riquea extraordinària. Encara resistixen alguns eixemplars d'orso i és territori del quebrantahuesos, la llúdria, el milano real o l'aguileta pàlida.[1]
El parc natural va ser creat en la llei 14/2006 del Govern d'Aragó.[2] És també ZEC i ZEPA.
Geografia
El parc natural de les Valls Occidentals s'estén 27 073 ha més 7 335 de zona perifèrica de protecció, per les capçaleres dels rius Veral, Aragó Subordán, Osia, Estarrún i Lubierre i el seu relleu ha segut modelat per l'acció dels glaciars, que esculpieron esvelts picos, a l'hora que varen excavar circs, valls en O i cubetas que donarien lloc als actuals ibones (llac de montanya). Estos, per l'arrastre de materials pels rius tendixen a reblir-se, originant chicotetes planures per a on l'aigua “zigzaguea” donant lloc a meandres com en Aigües Tòrtes.[3]
Flora i fauna
.jpg)
La millor representació del bosc atlàntic en Aragó es troba en este parc natural emplaçat en el cantó nort-occidental del Alt Aragó, lindando al nort en França i a l'oest en Navarra. En la frondosa Selva de Oza les hages i atres espècies d'arbres caducifolios es combinen armónicamente en alts avets i boscs de pi negre.
En el parc natural de les Valls Occidentals es refugien els últims orsos pardos dels Pirineus i trobem espècies poc comunes, com el pico dorsiblanco, l'urogallo o la rosalía alpina, un tipo d'escarabat blau.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Parc natural de les Valls Occidentals [1] archivat en Wayback Machine., Govern d'Aragó.
- ↑ Llei 14/2006, de 27 de decembre, de declaració del Parc Natural de les Valls Occidentals
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2012. Consultat el 23 de juny de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque natural de los Valles Occidentales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.