Un parazonio (llatí: parazonium, procedent del grec: παραζώνιον) és una daga o espasa curta i ampla que alts oficials militars grecs i sobretot, romans, duyen en el costat esquerre de la cintura, subjecte en una correja (cinctorium). S'utilisava més com símbol de distinció que com arma.

Parazonio o parazonium.
Virtus en una moneda, duent una llança i un parazonio.

Es distinguia clarament de l'espasa (gladius), molt més llarga, que duyen els simples soldats romans en el costat dret, subjectada per un arnés (balteus).

En la mitologia romana, en freqüència, era portat per Virtus, particularment en les seues representacions més antigues. A voltes també era portat per les deïtats Mart, Roma i Honos o pels emperadors romans, a qui els otorgava un oreig de corage.

En l'estatuaria romana, l'arma és sostinguda en el braç esquerre del portador en la columna de Trajano. Existixen eixemples en estàtues que mostren que la forma de la baïna del parazonio és una còpia directa dels escassos parazonios grecs que poden contemplar-se en museus de l'Antiga Grècia. No obstant, l'empuñadura o el pomo de l'arma no són còpies de l'estil grec. La tapa del pomo sol ser un cap d'àguila (existix un cas excepcional conegut d'àguila bicéfala[1]) o un pomo bilobulado. Els detalls de l'empuñadura en les estàtues no solen estar clars.

La full del parazonio romà solia medir aproximadament entre 38 i 46 cm de llongitut. L'us del parazonio romà era alguna cosa teatral, en el sentit de que era una senyal de ranc i s'utilisava per a reunir a les tropas. Segons pareix, el procediment usual era que l'oficial militar canviava el seu parazonio per una gladius o una spatha quan se sentia directament amenaçat durant una batalla.

En numismàtica també es troben representacions del parazonio, com en un sesterci, falcat en Roma per Galba, per a honrar a la ciutat de Clunia, en la llegenda HISPANIA CLVNIA SVL(PICIA) S C. en el seu revers, apareixent ell mateixa, assentat en una cadira curul, sostenint un parazonio i rebent Palladium a mans de la representació de la deesa de la ciutat que porta cornucopia.

Referències

Vore també


Referències