La parafília, del grec clàssic παρά [pará] en el sentit de 'al marge de' [1] i -φιλία [-philía] ‘afició o amor a alguna cosa’,[2] anteriorment coneguda com a perversió sexual o desviació sexual,[3] és tot aquell patró de comportament sexual vinculat en objectes, situacions, activitats o individus atípics. No existix un consens per a establir un llímit precís entre l'interés sexual inusual i la parafília. Inclús existix debat sobre si alguna de les considerades parafílias deurien figurar en els manuals de diagnòstic o no.[4]

Parafília
Per a atres usos d'este terme vore parafilètic.

El número i taxonomia de les parafílias també és controvertit; algunes fonts llisten fins a 549 tipos de parafílias. el DSM-5 té especificats huit desórdens parafílicos. S'han propost vàries subclasificacins de les parafílias, pero alguns argumenten que un enfocament sicològic complet podria reflectir millor l'evidència. En 1987 l'Associació Nortamericana de Siquiatria (American Psychiatric Association) va eliminar el terme perversió del Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals i de la terminologia psiquiàtrica mundial. Des d'eixa data en avant es denominen parafílias. Les consideracions sobre el comportament considerat parafílico depenen de les convencions socials imperants en una época i lloc determinats. Certes pràctiques sexuals, com el sexe oral o la masturbació, varen ser considerades parafílias fins a mediats d'el XX, encara que hui en dia es consideren pràctiques no parafílicas, sempre que l'activitat del subjecte no es llimite únicament a elles. Per això resulta impossible elaborar un catàlec definitiu de les parafílias. Les definicions més usuals arrepleguen comportaments com la pedofilia, el sadisme, el masoquisme, l'exhibicionisme, el voyerisme, la zoofilia, la coprofilia, la necrofilia, el fetichisme, el frotisme, la podofilia, dendrofilia, entre uns atres.

Parafília versus erotisme

cal destacar que la pràctica d'algunes conductes sexuals inofensives encara que poc comunes no implica una parafília per sí mateixa.[5] No es viu en una situació de parafília si la pràctica sexual poc habitual complix estes tres condicions:

  • Estes pràctiques sexuals no són l'única forma en la quala persona alcança goge sexual i pot obtindre un orgasme, sino que siguen solament una forma de sexe casual, voluntària i no indispensable ni obsessiva per a la pràctica sexual. Per eixemple, una parella que practica el sadomasoquisme o la asfixiofilia en certa regularitat, pero poden sostindre un atre tipo de relacions sexuals si aixina ho desigen. En estos casos el fetiche es convertix únicament en una pràctica eròtica que «condimenta» la relació, pero no constituïx el centre de la relació en sí, pero és alguna cosa que encara no se sap.
  • Si estes pràctiques sexuals no causen dany físic, sicològic, econòmic, etc., a la persona que la practica o a les persones que estan involucrades en la pràctica. Es torna patològica quan afecta nocivamente de forma objectiva la vida de la persona practicanta, d'els qui la rodegen o de la societat en general. Eixemple: un sàdic sexual és inofensiu mentres que les seues parelles, adultes voluntàries, participen consentidamente en l'acte sexual en les mides de seguritat adequades. Es torna perillós i parafílico quan el sàdic està descontrolado i s'aboca a violar i torturar víctimes indefenses.
  • Quan els involucrats són persones conscients i voluntàries que participen de l'acte de forma consensuada. Açò, naturalment, és impossible en algunes parafílias clarament transgresoras a on l'objecte de plaure del paráfilo no està en condicions mai de donar la seua aprovació i la relació sexual sempre pot causar dany com en la pedofilia, la zoofilia el frotisme i la somnofilia. En síntesis no tota pràctica eròtica poc tradicional és una parafília. Es torna com tal quan deixa de ser saludable i controlable per l'individu i quan és evidentment destructiva i maltiça. Aquell que «agrade d'esposar a la seua parella allit de tant en tant» no és parafílico com sí ho seria aquell «incapaç de tindre relacions si la persona no està esposada allit».[6]

Orige de les parafílias

S'han postulat diferents teories respecte a les possibles causes de la parafília, especialment perque s'han registrat tot tipo de parafílias, algunes fins a per objectes i circumstàncies clarament no sexuals. el sexólogo Magnus Hirschfeld considera que l'atracció sexual sempre es desenrolla en base a diferents estímuls individuals del mig. En este sentit tot ser humà tindria parafílias o fetiches considerats normals, com seria un home heterosexual que sent preferència cap a les dònes morenes sobre les pelirrojo o cap a les grosses sobre les primes, i viceversa. Estos patrons sexuals poden incloure no sol aspectes físics, sino objectes com a llenceria, uniformes, etc. Per a Hirschfeld el fetiche es tornaria patològic quan es sobrevalora un d'estos objectes individuals, per eixemple, les sabates.[7]

el psicoanalista Donald Winnicott considerava l'orige dels fetiches i parafílias en l'objecte transicional. La tinença d'un objecte transicional és normal i sana en casi tots els sers humans durant la seua chiquea, pero en alguns casos es torna sexual. En tot case la teoria del psicoanálisis considera que qualsevol trauma infantil pot produir un impacte en l'inconscient que posteriorment es traduiria en una pràctica neurótica o perverso; és la proyecció de la libido.[8]

Per al conductisme, les parafílias i fetichisme són producte del condicionament clàssic, quan una persona està exposta a una pràctica sexual específica associant-la a un objecte, subjecte o circumstància de forma tal que la gratificació sexual s'associa a este condicionament. És dir, de forma similar a com Iván Pávlov conseguix que un gos associe el sò d'una campana en aliment i açò fa que el gos salive, un fetichiste és algú que està condicionat a sentir excitació sexual si és orinat o colpejat. La teoria de que les parafílias sorgixen per abusos sexuals no està del tot provada. L'idea de que tots els pedòfils varen ser objecte d'abusos quan eren chiquets no està del tot comprovada, encara que s'han trobat correlació entre persones que varen sofrir abús sexual i despuix varen repetir este abús en uns atres. Aixina i tot, ni tots els abusadores varen ser abusats, ni tots els abusats es tornen abusadores.

La parafília en el XXI: Les noves tecnologies

El desenroll de les noves tecnologies en l'últim sigle ha desenrollat un aument de trastorns relacionats en Internet. Numeroses investigacions han observat que s'ha desenrollat un nou trastorn relacionat en la sexualitat, sobretot en jóvens, una possible nova parafília (La chato-filia ) o una excitació a través de la rets socials de caràcter morbós i pornogràfic.[9]

En el cibersexo s'experimenta l'estimulació sexual mentres es manté contacte sexual en una atra persona. La pornografia no obstant es caracterisa pel voyerisme, una visualisació de tot tipo de contingut d'actes sexuals des d'internet a on s'alimenta a la reproducció d'un nou trastorn, com pot ser excitar-se hui en dia en internet visualisant la pràctica de sexe entre dos persones.[10]

Vore també

Referències

  1. ↑ ASALE, RAER-. «per a- | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2026-04-25.
  2. ↑ ASALE, RAER-. «filia | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2026-04-25.
  3. ↑ Plantilla:Cite journalast=Janssen
  4. ↑ Brown, George R. (Abril de 2021). «Introducció a les parafílias i als trastorns parafílicos». Manual MSM. Consultat el 21 de setembre de 2022.
  5. ↑ Common Misunderstandings of Fetishism". K. M. Vekquin. https://archive.today/20130105192014/http://vekquin.com/artículs/fetishism-psychology.html. Retrieved 24 May 2010.
  6. ↑ Disorders of psychological development(F80-F89)". World Health Organization. http://apps.who.int/classifications/apps/icd/icd10online/index.htm?gf80.htm+.Retrieved 24 December 2009.
  7. ↑ Chaley, A. J., & Powell, G. I. (1983). "The clinical description of forty-eight cases of sexual fetishism" in: British Journal of Psychiatry, 142, pp. 292–295
  8. ↑ Winnicott, D. W. (1953) *Übergangsobjekte und *Übergangsphänomene: eine Studie *über donen ersten, nicht zoom Selbst gehörenden
  9. ↑ «Chato Filia».
  10. ↑ «Adicció al sexe en internet».

Enllaços externs

  Parafília en el Viccionari. .