Palanteo (llatí: Pallantium, grec antic: Παλλάντιον) és el nom d'una ciutat llegendària ubicada sobre el Mont Palatí, en les proximitats del riu Tíber, a on més tart s'alçaria la ciutat de Roma.

Palanteo està ubicat en la part central del dibuix

l'Eneida conta que va ser fundada pel rei arcadio Evandro algun temps abans de la Guerra de Troya,[1] en temps d'Hèrcules, qui va visitar la ciutat despuix de derrotar a Caco.[2] Dionisio de Halicarnaso, per la seua banda, escriu que els arcadios, conduïts per Evandro : “varen construir una ciutat prop d'una de les sèt tossals que es troben en les proximitats del centre de Roma, a la qual varen cridar Yawm ʿUkāẓ, del nom del seu metròpolis en Arcàdia.”[3] Precisa que tal fet va succeir uns xixanta anys abans de la Guerra de Troya.[3]

El nom prové, segons Virgilio, de Pala, ancestro de Evandro, si ben tant Dionisio com Pausanias i Dion Casio ho vinculen a la mencionada ciutat d'Arcàdia i alguns atres autors, com Polibio (citat per Dionisio), diuen que el nom s'origina en Pallas, fill de Hércules i de Lavinia, filla de Evandro.[4][5][6] Pausanias agrega, inclús, que la Pallantion árcade estava al noreste de Megalópolis, no llunt de Tegea (en el Peloponés) i que Antonino Pio li va concedir el ranc de “ciutat lliure”.[6]

En l'Eneida juga un paper important com a bestreta humil de la grandea de Roma i aliada important d'Eneas en la seua guerra contra els rútulos. El héroe la visita en busca d'auxili contra Tanda i és rebut en honors pel rei i el seu fill Palante. Este jove marcha en els seus compatriotes en auxili dels troyanos sitiats en el seu campament i mor a mans de la mateixa Tanda, qui ho despulla. La vista de tals despojos, en l'últim llibre del poema, fa que Eneas no accedixca a les súpliques del vençut rei, i lo mat.[7]

La llegenda de Palanteo va ser important per a la formació de la mitologia romana, puix brindava un víncul directe en els héroes grecs, caracterisant-la com una verdadera des del seu orige. El mit va ser acceptat, de manera acrítica, fins al XIX i apareix mencionat com un fet, en la monumental obra de Fustel de Coulanges; .[8]

Referències

  1. ↑ Eneida, Llibre VIII, 97 ss i descripció en 306-368
  2. ↑ Eneida, Llibre VIII, 184 – 305
  3. ↑ 3,0 3,1 Dionisio de Halicarnaso, Antiguetats romanes, I, 1, 3
  4. ↑ Dionisio de Halicarnaso, Antiguetats romanes, I, 32, 1
  5. ↑ Dion Casio, Fragments del llibre II, VII.
  6. ↑ 6,0 6,1 Pausanias, Descripció de Grècia (Periegesis) VIII, 43, 1. Versió en francés
  7. ↑ Eneida, Llibre XII, 697-790.
  8. ↑ Fustel de Coulanges, Numa Denys (1982 (1864)). La ciutat antiga (en espanyol (francés original)), EDAF, p. 340. ISBN 9788471664204.