Oceanogràfic
El Oceanogràfic[1] (en castellà: Oceanogràfic)[2][3][4] és l'aquari més gran de tota l'Unió Europea,[5] situat en la ciutat espanyola de Valéncia, dins del complex arquitectònic, cultural i d'entreteniment de la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Fauna
Alberga més de 35000 eixemplars d'unes 780 espècies diferents: com delfins, belugas, lleons marins, foques, pingüins, tortugues, taburons, ralles, peixos, meduses, estreles, erizos, crustacis, entre uns atres, carrancs arrapa, ademés de reptils i aus típiques de zones humides, com les que viuen en l'Albufera de Valéncia i en els manglars tropicals.
En el Oceanogràfic es representen els principals ecosistemes marins del planeta, en instalacions dedicades als següents ambients aquàtics: mediterràneu, chapulls, mars templades i tropicals, oceans, Antàrtic, Àrtic, illes i mar Roja, ademés del delfinario, en 24 millons de litros d'aigua i una profunditat de 10,5 metros. El Restaurant Submarí i l'edifici d'accés que dona la benvinguda als visitants, destaquen per les espectaculars cobertes dissenyades per Félix Candela.[6]
És membre d'Associació Europea de Zoos i Aquaris[7] i és el primer aquari d'Europa acreditat per l'Associació de Zoos i Aquaris americana (AZA), una de les acreditacions més exigents del món en cuidat animal i la certificació de benestar animal que otorga la American Humane (AH) a través del seu programa Humane Conservation.[8]
Arquitectura
Encara que sol associar-se a l'arquitecte valencià Santiago Calatrava l'autoria de la Ciutat de les Arts i les Ciències en el seu conjunt, el Oceanogràfic no va ser dissenyat per ell, sino pels arquitectes Félix Candela i José María Tomás Llavador, en l'ajuda dels ingeniers Alberto Dumenge i Carlos Lázaro, autors estos últims del disseny estructural de les cobertes. És l'única gran peça de la Ciutat de les Arts i les Ciències no dissenyada per Calatrava. Va ser inaugurat el 14 de febrer de 2003 i, des de l'any 2016, es troba gestionat per l'empresa Avanqua.[6]
Ocupa una superfície d'uns 110000 m², en 42 millons de litros d'aigua salada i una profunditat de 10,5 m. Per a la seua construcció es varen utilisar 6761 m² de panels de metacrilato de fins a 33 cm de gruixa, 150 000 m³ de formigó i 15 000 tonellades d'acer. L'aigua salada és bombejada des de la plaja de la Malvarrosa, havent passat tots els requisits necessaris de calitat, a través de 25 km de canonades en diàmetros d'1,4 cm a 1,3 m.[9]
El seu element més característic són les cobertes de formigó en forma de paraboloides hiperbòlics, una tipologia estructural de la que Candela va ser un dels majors especialistes del XX. Estes superfícies curves permeten cobrir grans espais en una gruixa molt reduïda, combinant una extraordinària resistència en una apariència llaugera i elegant. La geometria fa que les cobertes semblen surar sobre l'aigua, reforçant la sensació de llaugerea.[9]
El disseny s'inspira clarament en el món marí. Les cobertes recorden a nenúfars, closcas o mantarrayas emergint dels estanys que rodegen els edificis. En lloc d'impondre's sobre el paisage, l'arquitectura busca integrar-se en ell per mig d'àmplies làmines d'aigua que reflectixen les estructures i multipliquen visualment el seu tamany.[9]
Un dels edificis més emblemàtics és el Restaurant Submarí, situat baix un gran llac central. La seua coberta adopta una forma radial que recorda a un nenúfar obert, mentres que el menjador queda rodejat per un enorme aquari, permetent que els visitants mengen completament envolts per l'ambient marí.[9]
L'organisació del complex respon també a un criteri temàtic. Cada edifici alberga un ecosistema diferent —Mediterràneu, Oceàs, Àrtic, Antàrtic, Chapulls o Mar Rojo—, de modo que l'arquitectura acompanya el recorregut del visitant. Els edificis són relativament baixos i dispersos, evitant competir visualment en el restant de la Ciutat de les Arts i les Ciències i favorint la continuïtat entre espais oberts i tancats.[9]
Des del punt de vista constructiu, el Oceanogràfic representa la culminació de les investigacions de Candela sobre les làmines primes de formigó armat, una tecnologia que permet crear estructures molt eficients utilisant una cantitat mínima de material. Esta filosofia estructural contrasta en el llenguage de Calatrava, basat en grans peces escultòriques de formigó blanc i acer. Mentres Calatrava busca l'impacte monumental, Candela perseguix l'eficiència estructural i l'elegància geomètrica.[9]
Controvèrsia
Vàries organisacions animalistas han protestat perque consideren que les condicions en les que es troben els animals en este lloc no són adequades. En juliol de 2007, l'organisació DefensAnimal. org va realisar una protesta contra el Oceanografic expressant el seu rebuig a l'utilisació d'animals per a «alimentar-nos, vestir-nos, divertir-nos o experimentar».[10]
En 2009, Proyecte Gran Simi va demanar el tancament de tots els zoològics en delfinaris d'Espanya per incomplir la llei i va assegurar «no comprendre cóm l'Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia, té un delfinario en delfins i un beluga solitari, sent una entitat que, "pretén ser séria, científica, cultural i aliena al maltracte animal" pero en la que els delfins són obligats a realisar números circenses».Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut En juny de 2013 va demanar a l'administració que traslladara a un centre de recuperació a les belugas del Oceanogràfic.[11][12]
En 2011 una activista de l'organisació AnimaNaturalis es va disfrassar de sirena en l'intenció d'expressar que tots els animals que viuen en L'Oceanogràfic estan «privats de llibertat».[13][14]
Els activistes Vegan Streakers també varen realisar una protesta en el lloc.[15]
En juny de 2023, l'organisació internacional World Animal Protection va publicar un rànquing de països europeus en més delfins en captiveri en el qual Espanya ocupa el número 1. En eixe estudi es fa referència a que el Oceanogràfic es troba al cap dels centres que utilisen delfins en fins d'entreteniment, en una vintena de delfins tancats.[16]
El 16 d'agost de 2023, sis organisacions de protecció animal (AnimaNaturalis, FAADA, fundació firmm, Oceans de Vida Lliure, Valéncia Animal Save i World Animal Protection) publiquen una carta pública demanant al Oceanogràfic que detinga la cria de delfins en captivitat i es plantege un tancament progressiu dels espectàculs.[17][18][19]
El Oceanogràfic aixina mateix, també ha rebut crítiques relatives al recapte dels animals per part d'extrabajadores d'est.[20][21]
Vore també
Referències
- ↑ «Oceanogràfic. Un viage submarí pel major aquari d'Europa». Ciutat dels Arts i els Ciències. Consultat el 2023-07-14.
- ↑ Cadena SER. «L'empresa que gestiona l'Oceanogràfic de Valéncia es fa en l'Aquari».
- ↑ «El Zoo de Barcelona trasllada a dos delfins a l'Oceanogràfic de Valéncia».
- ↑ La Veritat. «L'Oceanogràfic de Valéncia exhibix les meduses 'ou fregit' de la Mar Menor».
- ↑ «Guia de l'Oceanogràfic de Valéncia: tot lo que tens que saber». Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2021. Consultat el 22 de març de 2021.
- ↑ 6,0 6,1 «Valéncia inaugura el major aquari construït en Europa».El País.Consultat el 2023-08-22.
- ↑ EAZA Member List
- ↑ «L’Oceanogràfic alcança els seus 20 anys de vida en més de 25 millons de visitants».El País.Consultat el 2023-08-22.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 «Oceanogràfic».
- ↑ «[1]». Consultat el 1 de Juliol de 2007.
- ↑ «Proyecte Gran Simi demana a l'administració que trasllade a un centre de recuperació a les belugas del Oceanogràfic». Europa Press.
- ↑ «[2]».
- ↑ «[3]».
- ↑ «[4]».
- ↑ «[5]».
- ↑ «[6]».
- ↑ «[7]».
- ↑ «Vàries organisacions plantegen al Oceanogràfic de Valéncia el tancament progressiu d'espectàculs en delfins». Sabem.
- ↑ «Per un Oceanogràfic sense delfins en captivitat». El teu Portaveu.
- ↑ «[8]».
- ↑ «[9]».
Bibliografia
- A. Dumenge, C. Lázaro; "Ciutat dels Arts i dels Ciéncies: The Expressive Strength of Structures"; International Association of Shell and Spacial Structures (IASS). Madrit 1999.
- A. Dumenge, C. Lázaro, P. Serna; "Design of a thin shell steel fibre reinforced concrete Hypar roof"; International Association of Shell and Spacial Structures (IASS). Madrit 1999.
- A. Dumenge, C. Lázaro; "CIUTAT DE LES ARTS I LES CIÈNCIES EN VALÉNCIA:ARCHITECTURE, ENGINEERING AND LEISURE"; Computational Methods for Shell and Spatial Structures IASS-IACM 2000 M. Papadrakakis, A. Samartin and I. Onate (Eds.) © ISASR-NTUA, Athens,Greece 2000.
- A. Dumenge, C. Lázaro, P. Serna; "USE OF STEEL FIBER REINFORCED CONCRETE IN THIN SHELL STRUCTURES: EVALUATION OF FIBER PERFORMANCE THROUGH TESTING OF SHELL SPECIMENS"; Computational Methods for Shell and Spatial Structures IASS-IACM 2000 M. Papadrakakis, A. Samartin and I. Onate (Eds.) © ISASR-NTUA, Athens,Greece 2000.
- A. Dumenge, C. Lázaro, P. Serna; "JChypar. Una làmina prima de formigó en fibres d'acer" Llibre: En Blanco II. Biblioteca TC - Edicions Generals de la Construcció. (ISBN 84-934444-7-2).
- A. Dumenge, P. Serna, C. Lázaro; "Estudi del comportament del formigó en fibres d'acer en elements laminares de chicoteta gruixa i el seu comportament post-fisuración"; Revista Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja. Formigó i Acer ISSN 0439-5689.
- A. Dumenge, C. Lázaro; "Evolution and Trends in Design Analysis and Construction of Shell and Spatial Structures"; Proceedings of the IASS Symposium 2009, Valéncia; (ISBN 978-84-8363-461-5)
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Oceanogràfic.- Sitie web oficial
- Sitie web de la Ciutat de les Arts i les Ciències
- Pàgina oficial turística de Valéncia [10] archivat en Wayback Machine.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oceanogràfic» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.