Un obituari[1] és el comentari d'una notícia sobre una persona fallida fa poc temps. El obituario intenta donar un reconte del context, la transcendència pública i el significat de la vida del recent fallit. També es coneix al obituario com necrologia o necrológica. Deu distinguir-se d'una esquela o avís de mort (també conegut com avís fúnebre o avís mortuorio), el qual és un anunci pagat i redactat pels membres de la família, i publicat en un periòdic o en varis, ya siga per la mateixa família o per la casa funerària.

Detall de la secció avisos fúnebres i obituarios de l'edició de el Jornal do Brasil del 3 de giner de 1940.
Notes de obituario tradicionals en ple carrer, en Bulgària.
Obituario de Louis J. Freudenberg caigut en acció durant la Primera Guerra Mundial.
Obituario de William Miller, 25 de febrer de 1882.

Moltes organisacions noticiosas tenen obituarios pre-escrits en els seus archius per a individus notables que encara estan vius; permetent aixina que obituarios detallats, ben informats - i extensos - apareguen ràpidament en acabant de que estes persones fallixquen.

Ocasionalment l'autor d'un obituario fallix abans que ho faça el subjecte del que va escriure. Per eixemple, el obituario escrit per Walter Seager Sullivan, Jr sobre el connotado físic James Van Allen va ser publicat en l'any 2006 per AP immediatament despuix de la mort de Van Allen (9 d'agost de 2006), i a pesar de que Sullivan havia fallit aproximadament una década abans (19 de març de 1996).[2]

En 2006, Bill McDonald del periòdic New York Times va respondre a preguntes fetes pels llectors sobre obituarios, com a part de la campanya Claves<nowiki>'</nowiki>s Talk to the Newsroom (Parla en el saló de notícies). I en eixa oportunitat, el c itado va confirmar que el Claves tenia més de 1200 obituarios en archiu, alguns escrits des de 1982, i també va dir que la política de el Claves<nowiki>'</nowiki> era sempre donar la causa de mort quan la mateixa es trobava disponible i, que des de la publicació equivocada d'un obituario prematur per a la ballarina nortamericana Katharine Sergava,[3] també de sempre identificar a la persona que avisava al periòdic sobre el decés. L'esperança o estratègia que aixina es tenia i aplicava, era que la referida atribució reduïra la possibilitat d'un atre embarazoso i (per a la família per cert) dolorós error.[4]


Obituarios prematurs

Artícul principal: Llista de obituarios prematurs

Per definició, els obituarios sempre deurien ser pòstums. Pero ocasionalment hi ha obituarios que són publicats, ya siga accidentalment o en forma intencional, mentres la persona aludida seguix viva. La majoria d'estes situacions es deuen a bromes, confusions entre persones en noms similars, o l'inesperada supervivència d'algú que va estar molt prop de morir. Alguns atres són publicats erròneament per falta de comunicació entre periòdics, membres de la família, i la pròpia casa funerària, usualment resultant en situacions embarazosas per a tots els involucrats.[5][6]

L'autor irlandés Brendan Behan en el seu moment va dir que no existix tal cosa com a mala publicitat llevat el teu propi obituario. A este respecto, algunes persones malintencionades busquen fer que un editor de periòdic desprevenido publique un avís fúnebre o obituario en forma prematura, com una broma maliciosa, potser per a venjar-se del supòsit «fallit». Per a previndre este tipo de coses, casi tots els periòdics en l'actualitat tenen polítiques requerint que els avisos fúnebres provinguen d'una font confiable (com una casa funerària), encara que açò no ha detingut a alguns bromistes com Alan Abel.

Els obituarios són una característica notable de The Economist, el qual publica cada semana precisament una pàgina completa d'este tipo de notes, reflexionant sobre la vida de la persona a la que es referix i la seua influència en l'història del món. Subjectes del passat dels que s'ha ocupat esta publicació, van des de Ray Charles fins a Uday Hussein.

Per la seua banda, el British Medical Journal anima a doctors i afiliats per a que escriguen els seus propis obituarios per a ser publicats a posterioritat del propi decés.


Obituarios metafòrics

En 1882, despuix un partit de críquet en The Oval, en el qual Austràlia va véncer a Anglaterra en terra britànica per primera volta, el periòdic anglés The Sporting Claves va publicar un obituario que afirmava que el cricket anglés havia mort, i que el cos seria cremado i les respectives cendres dutes a Austràlia. Els mijos anglesos varen nomenar la següent temporada a Austràlia (1882–83) com la missió que devia recuperar estes cendres. Este succés va generar despuix cantitat de notes periodístiques i obres de lliteratura.[7]


Pàgines Web de obituarios

Des de juliol de 2021, va aparéixer en la Web una pàgina nomenada Obituario Nacional

  • Archivat el 22 de octubre de 2021 archivat en Wayback Machine., d'orige chilé, que permet ingressar, a través d'un formulari i plans gratuïts i pagats, l'informació fúnebre d'un ser volgut, compartint totes les indicacions sobre el seu velorio o funeral; d'esta forma pot ser vist per tots, sense restriccions. Ademés, entrega l'oportunitat de compartir estos antecedents a través de rets socials.

La pàgina citada, també permet pujar una foto del ser fallit, crear una biografia i inclús georreferenciar velorios i funerals, depenent del pla elegit.


Notes i referències


Vore també


Enllaços externs

Plantilla:Wikinews

  Obituari en Viquidites.