Nevat de Toluca
El Nevat de Toluca, encara que encara referit com Xinantécatl (Home nuet en náhuatl), és un volcà mexicà ubicat en Estat de Mèxic, en el Valle de Toluca. Es localisa a 22 km al suroest de la capital estatal, Toluca de Lerdo.
L'arqueòlec Arturo Montero García, qui va realisar un proyecte d'arqueologia subaquàtica dels llac del cràter, va trobar diversos assentaments prehispànics en la zona, explica que, en el Còdex Xólotl, hi ha una pictografía de l'época (1542-1546 d. C.) a on s'expressa al Nevat de Toluca com un cerro en nou punts denominat Chicnauhtécatl.
El volcà presenta activitat sísmica i es troba dins de la llista de volcans actius de Mèxic.[1]
Toponímia
La toponímica del Nevat de Toluca ha generat acaloradas discussions, se li coneix tradicionalment com Xinantécatl, nom de raïl náhuatl, pero Xinantécatl no és d'us comú com Popocatépetl. Apareix per primera volta en publicacions de 1854, va ser una veu que va nàixer i es va difondre en una época en que escomençava a posar-se en voga el rescat, i inclús la sembra de topònims nahuas. Casi ningú va entendre el toponímic, i va caldre idear-li significats tan extravagants com a “Home Nuet”. Romero Quiroz, va concloure que es va tractar d'una derivació de ecatl, gentilici corresponent al poble propenc de Zinacantepec, el Cerro del Rat penat. En testimonis disponibles de l'época colonial primerenca que es recolzen en evidències prehispánicas solament apareix el nom de Chicnauhtécatl o la variant Chicnahuitécatl. La veu Chicnauhtécatl està respalada per dos fonts molt confiables: la Relació de Temascaltepec, de 1585, i l'obra de Fernando de Alva Ixtlilxóchitl de 1625. La primera diu, a major abundamiento, que Chicnauhtécatl significa “Nou Cerros”, el nom s'associa estretament al de Chicnahuapan, “Nou Aigües” o “Nou Manantiales”, topònim náhuatl de les fonts del riu Lerma, de modo que hi ha un referent comú en abdós. L'evidència és inequívoca en cuanto que el Nevat de Toluca s'identificava com Chicnauhtécatl i esta veu, és la més pròxima que coneixem a lo que provablement va ser el topònim náhuatl prehispánico del Nevat de Toluca. En matlatzinca: Nro’maani Nechhútatá, ‘Casa del Deu de les Aigües’. En otomí: Tastobo, ‘Montanya Blanca’, de tasi, ‘blanc’, i tobo, ‘montanya’.
Chiknautekatl: chiknaui, ‘nou’; tekatl, es referix a dir ‘senyor’: ‘senyor dels 9’ o ‘el senyor nové’. Chiknauapa: chiknaui ‘nou’; a o atl ‘aigua’; pa o ipan ‘en’ o ‘sobre de’, ‘sobre o en les nou aigües’. Xinantekatl: xi prové de xijtli, per a algunes variants del náhuatl es referix a ‘vell’ o ‘vell’, relacionat en l'edat; diferent a ueue, ya que este últim és quan s'ha tingut experiència en càrrecs d'autoritat comunitària, en eixos temps, se'ls cridava ueues als que varen complir en el ranc més alt d'autoritat, lo que els dona experiència; per això ueue, també es reconeixen com a sapients. Xijtli, llavors, és com dir ‘senyor gran’. Aixina com adjectiu aplica en xijkuauitl, ‘arbre vell’; xijpitso, ‘porc vell’, pero per edat. Nan prové de nantli, ‘mare’. tekatl és ‘senyor’, ‘cap’; per lo tant xujtli-nantli-tekatl, interpretat de dreta a esquerra, és ‘senyora o cap-mare-gran’, aixina com ‘la gran senyora gran’ ‘gran senyora gran’.
Els hñahñu (otomíes) de la regió de Lerma, tenen una llegenda a on el venado mascle que habita en un cerro propenc a Xochikuautla, en ell, es fan ritos i ofrenes; i el venado femella viu en el Nevat de Toluca. Els jñatrjo (mazahuas) de la regió de Jocotitlán, tenen la llegenda del Nguémore, a on el jove viu en el costat nort de la vall, i este és el cridat Cerro de Jocotitlán, i en el sur viu la donzella, es referix al Xinantekatl. Els nahuas del sur (Sant Mateo Almomoloa, Potrero de Sant Josep, Sant Miguel Oxtotilpan) fan un pelegrinage al volcà, hui s'unixen atres poblats no precisament nahuas (Santa Ana, La Comunitat, Albarranes) tots pertanyents al municipi de Temascaltepec. Este ritual inicia regularment des de Sant Mateo, la majoria es concentra en l'iglésia per a partir al pelegrinage i alguns s'unixen en el trayecte. El primer dia apleguen pel costat ponent del volcà a on descansen, durant el trayecte fan sis descansos, en partir en cada u d'ells, s'inicia el camí fent diferents oracions i càntics que són practicats en diferents moments en les iglésies catòliques. En el segon dia, a les quatre del matí s'inicien les oracions i la purificació en copal, en amanecer s'inicia el camí per a enaltir com a ales onze del matí, en aplegar al cim, pel costat nort, es detenen per a fer oracions i encenen cohetones que, en lloc de pujar, baixen cap a l'estany del Sol, poc a poc van baixant el volum de les oracions i, tots assentats, miren cap a l'estany, pronte queden en absolut silenci i escomencen a vore espectres sobre l'aigua, cada peregrí veu coses diferents, regularment relacionats en els treballs del camp (terra llaurada, milpas tendres movent-se, trigal en maduració, mazorcas, zacate, dacsa i frijol desgranat, tortilles, etc. Ningú comenta al moment, açò es fa en aplegar i es comenta primer en la família nuclear, despuix es corren els comentaris. Açò té una explicació física ya que la tamborinada trenca l'eco del cràter i este, rebota en la superfície de l'aigua provocant chicotetes ones, l'imàgens, ya són d'un atre context; al migdia apleguen a l'estany de la lluna del costat oriente del cràter, en la vora (playita) els peregrins en forma de joc, treballen la terra en llaurats de fusta com de joguet, fets i tallats en l'últim descans i últim abastiment d'aigua, el rol de patró o amo dels predios treballats, és el que fa la promesa d'anar al Sant Santuari com li crida ells. Ací s'escolten tot tipo de comentaris com: ora-li passa el pulque, no tires el fem a la meua regata, ya fa fam a vore a que hora la paraulota patró, els de avant van deixant mazorca en la collita, etc, tarda com una hora, en terminar el patró els flama al descans i significant el pulque, refresc o aigua, beuen d'algun recipient aigua extret de l'estany de la lluna i ahí: Passa la jícara, ací esta la botella, no li bufes tant que no esta calenta, entre atres comentaris, es formen i simbolisen el pagament entregant-los piedritas del lloc i novament, entre suposts treballadors, paga'm lo que et vaig prestar antier, alvance'm alguna cosa per a anar-li a ajudar, tindré un gastito preste'm alguna cosa, etc., d'ahí, partixen a l'estany del Sol, ahí es fa el rito, entre oracions i oracions, tots estacats en una fila al voltant de l'aigua fins a a on apleguen, les flors que duen des de la casa i les que reben en el camí, cada peregrí les trosseja i les deposita en molta tendrea sobre l'aigua com alguna cosa delicat, tots alcen el seu sahumerio i mirant cap al centre de l'estany, repetixen la petició que fa el de la promesa.
Tex kakitika nika, taanti mu piltu, suatunli ua bargó, nika tu els meus makatika bardiça xuchi, yea ka la teua yulo, ka la teua teki ua laxka, xi uala ka tea pa la teua cha, kampa tea tex makatika la teua tuna, am tex kaua sa tea, tex maka mu ali ijki ke la teua nana, ijki tex makilia la teua tuna pa la teua jlal, tla amu tia ka tea uajka tea tu mikitika, tea tex lasujla, taanti mu kune, yiki xuala ka tea, nepa la teua cha, nepa la teua jlal...
‘Escolta-nos ací, nosatres els teus fills, dònes i chiquets, ací et donem una nostra flor, ella en el nostre cor, en el nostre treball i tortilla, veuen en nosatres a la nostra llar, a on tu nos vares donar la nostra vida, no nos deixes solament nosatres (no nos abandones), dona-nos la teua aigua com a nostra mare, aixina com nos vares donar la nostra vida en la nostra terra, si no vas en nosatres llavors morirem, la teua nos ames, nosatres els teus fills, per això veuen en nosatres, allà a la nostra llar, allà a la nostra terra...’
Despuix qui els dirigix, demana a tots que des del seu cor demanen oferint, ve un silenci mentres les ones es duen les flors cap al centre de l'estany; ací és clar que simbolisa una mare, o siga, dòna com els jñatrjo i hñajñu.
En alguns poblats del costat sur del volcà, s'escolta dir: et presente a la meua gran senyora mare, a la meua gran senyora pare; açò replica en un context social, alguna cosa que és històric. En resum, Xinantekatl dista de ser senyor nuet, primer perque en náhuatl dir nuet és xolotl, en alguna variant kuitlapepestik, pepestik o petsikijtik, les raïls de la qual són: de xolotl és xolo, kuitlapepes, pepes o petsijki; llavors seria xolotekatl, kuitapepestekatl, pepestekatl o petsijkitekatl per a dir ‘home nuet’, diferixen molt perque es pert la raïl nan de nantli.
Descripció
Fisiografía
.jpg){kind=link}
Alcança una elevació de 4,680 m s. n. m., per lo que és la quarta formació més alta de Mèxic i forma part de la Cordillera Neovolcánica Transversal i del Cinturó de Fòc del Pacífic. Per l'est s'unix a la Serra de Tenango, pel noroest als monts de la Gavia, per l'oest a la Serra de Temascaltepec i pel suroest a la Serra de l'Hospital. Durant el Pleistoceno tardà va tindre tres erupció plinianas de magma dacítico i andesítico.[2] Pertany al parc nacional dels Venados i al parc nacional Nevat de Toluca, que comprén tota la Vall de Toluca i el de Tenango, aixina com els municipis de Zinacantepec, Calimaya, Tenancingo, Toluca, Tenango del Valle, Vila Guerrero, Coatepec Farina i Temascaltepec. El volcà esta actiu sísmicament. El seu sol està compost de calcio, fòsfor, ferro, silici, zinc, potassi, carbono, sulfat i polvorí de les montanyes o estronci. El seu alvertent meridional descendix cap a la depressió del Basses, mentres que l'ala septentrional enllaça en la vall de Toluca, l'ala sur en la vall de Tenango, l'ala nort en el municipi de Zinacantepec i l'ala occidental en la vall de Temascaltepec. Als 4,100 m d'altura es desenrollen boscs de carrasques i coníferes, grimos, falagueres i arbusts; a major altura solament creixen les gramíneas, pastures, verdets i algues. La fauna es compon, de zarigüeyas, venados coa blanca, conills teporingos, conills de les neus, coyots, mapaches, fardes, chinchillas, falcons, àguiles reals, fardachos serrans i cucos, aixina com ganado vacú, porcí, equí i oví. També poden trobar-se truches arc iris, suchos o truches blanques, mayús, huachis i lamos.
El cràter té forma elíptica i el fondo està ocupat per dos estanys d'aigua potable separades per una corrent o volta de lava: l'estany del Sol i la de la Lluna. Abdós cossos d'aigua es conecten per mig de filtració, ya que ocupen l'espai dels fumerals del volcà. Presenta varis picos i ales, entre els que destaquen el Pico del Flare (cim), el Pico de l'Àguila (cim secundari, a penes 20 metros més baixa que el del Flare), la Oruga o Braç, l'Àguila i el Escorpión (ales), el Pas del Quetzal, el Pico Humboldt, el Cerro Mamelón (també cridat el Melic) i el Cerro Prieto o Negre adossat a l'exterior del cràter, aixina com una creu, colocada pels espanyols, a on se sospita que els matlatzincas realisaven sacrificis.
Actualment no es pot accedir al cràter en auto, solament fins a "la ploma"; açò pel mal comportament de visitants irrespectuosos que deixaven fem. A la ploma s'aplega per un camí de terracería des de la part baixa del volcà; per desgràcia, el trement fluix de visitants inconscients, descuidats i mal equipats degrada molt el delicat ecosistema de la montanya, ademés de provocar accidents menors com torceduras de turmells, i greus com a trencaments de genolls. El trayecte prou sinuós es cobrix en aproximadament 40 minuts, passant primer per una caseta a on es paga la bolleta d'accés, casi al peu del volcà pertanyent al parc nacional dels Venados, i despuix per la del parc nacional Nevat de Toluca, ubicada a uns 6 km del cràter i que dona accés al mateix. Es recomana extrema precaució en este últim tram tant en l'ascens com en el descens, ya que l'altura, la gran cantitat de curves i la estrechez del camí en alguns sectors ho poden tornar perillós. Estos 6 km es poden recórrer en bicicleta de montanya o carregar la bicicleta per a fer un recorregut de prop d'un quilómetro per vereda pedregosas, pero ya que és ascens molts ciclistes ho preferixen encara que a la tornada baixen pel camí de 6 km.
Molt més recompensante que el trayecte en auto és l'aproximació a peu des de la caseta dels Venados; consumix al voltant d'una hora per senderes entre el bosc, fins a aplegar als farallones suroest del volcà, prop d'una estació repetidora de microones, des d'a on es pot girar: a l'esquerra per a accedir al cràter per la ruta normal per a turistes, baixar als estanys i pujar pels arenals al cim; a la dreta per a atacar el Pico del Flare de costat i per un alvertent arenenc entre els dos cims (sèt-huit hores anada i regrés des de l'estació de microones); o enfrontar-se directament a l'imponent mole d'arena i pedra solta del Pico de l'Àguila (cinc hores). Estes dos últimes rutes requerixen d'una excelent condició física i de piolet i crampones si està nevat; els bastons telescòpics també resulten molt útils. Com a curiositat, es desconeix la raó per la que en el Pico de l'Àguila la caiguda de rajos és més freqüent que en el restant de la montanya, pero per açò i gràcies a la composició vítrea de les roques d'este cim, es troben allí moltes fulgoritas de color verdoso. El Pico de l'Àguila va tindre per anys en la seua part més alta una creu metàlica de tres metros d'altura, derribada per circumstàncies desconegudes en març de 2010 i que ara reposa uns dèu metros més avall en l'exterior del cràter, que potser fungía inadvertidamente com pararrayos. Existixen infinitat de recorreguts alterns depenent del grup, el temps disponible, l'experiència i l'equip que es duga en si, com l'exigent travessia de tota la vora del cràter (huit-nou hores a bon pas i de dos a quatre hores corrent, sense prendre en conte l'aproximació). Per al descens un pot desfer la ruta o esgolar-se per pendents adjacents; en última instància, sempre pot mamprendre's la retirada descendint al fondo del cràter i escapant pel camí de terracería. Des dels cims i ales poden apreciar-se els volcans Iztaccíhuatl i Popocatépetl, i a lo llunt, si hi ha bon temps i cel rebujat, la Malinche i el Citlaltépetl per l'orient. A l'oest s'aprecien la vall del Matlazinco i el Volcà de Colima. És notòria la gran cantitat de contaminació que pot vore's suspesa sobre la vall de Toluca, aixina com la formació de núvols i la seua cobertura.
El Nevat de Toluca, un ambient natural que identifica a la capital mexiquense, és un dels espais a on propis i aliens gogen d'un aire fresc, d'una experiència única i inoblidable. Ademés de ser una geoforma de bellea inigualable, és el marc perfecte per a realisar activitats familiars, principalment en l'época nadalenca quan el volcà està cobert de neu, tals com la construcció de ninots de neu, els quals posteriorment es coloquen en les veles i cofres dels vehículs, per a aixina mostrar l'ànim de felicitat i festeig en esta época de l'any. cal mencionar que esta activitat es fa més comuna en el temps, i ara persones de municipis i estats aledaño han participat en ella.
Com podem vore, el Nevat és el símbol de la ciutat de Toluca, la més alta de Norteamérica i el clima de la qual fa honor a esta senya.
Clima
En el cràter del Xinantecátl, a una altitut de 4210 msnm, predomina el clima de tundra, en temperatures promig anuals de 4.3 °C.[3] En el cim del volcà, predomina el clima gèlit, en temperatures anuals promig de -2 °C.[4] Per baix dels 3700 msnm, predomina el clima subalpino subhúmedo, en temperatures anuals de 7.8 °C. Localitats com Raïls o Loma Alta, tenen este clima. En el crater, pot nevar en estiu, pero generalment, neva durant novembre i març. L'estiu és plujós, en temperatures que pugen als 10 °C.[3] En el cim, encara que no hi ha glaciars, si hi ha neveros. En el cim pot aplegar a nevar tot l'any. En les faldes del volcà sol nevar durant els mesos de novembre a març, en temperatures que es mantenen entre els 8 °C i els -2 °C. L'estiu, en el crater i en les faldes, és plujós en temperatures que ascendixen als 10 °C i solament baixen a 0 °C.
 Paràmetros climàtics promig de Xinantecátl (4283 msnm) normals 1964-2025 
| |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gin. | Feb. | Mar. | Abr. | Mai. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Dec. | Anual |
| Temp. máx. abs. (°C) | 23.0 | 24.0 | 28.0 | 26.0 | 27.0 | 26.0 | 22.0 | 26.0 | 26.0 | 19.0 | 15.0 | 14.5 | 28.0 |
| Temp. máx. mija (°C) | {{{ene}}} | 8.5 | 10.2 | 10.8 | {{{may}}} | 10.1 | 9.2 | 9.1 | {{{sep}}} | 8.6 | 8.2 | {{{dic}}} | 9.2 |
| Temp. mín. mija (°C) | -2.5 | -2.2 | -1.0 | 0 | 0.6 | 0.9 | 0.7 | 0.7 | 0.5 | -0.5 | -1.6 | -2.4 | -0.6 |
| Temp. mín. abs. (°C) | -7.5 | -10.0 | -8.0 | -6.0 | -5.0 | -4.0 | -4.0 | -7.0 | -5.0 | -9.0 | -6.5 | -8.5 | -10.0 |
| Font: Servici Meteorològic Nacional[3] | |||||||||||||
Referències
- ↑ «Hi ha de 14 a 18 volcans actius en Mèxic». La Jornada de la UNAM.
- ↑ «A Recurrent Magmatic Pattern on Observable Timescales Prior to Plinian Eruptions From Nevat de Toluca (Mexico)».Journal of Geophysical Research: Solid Earth.124(11)
- 10999–11021.ISSN 2169-9313.doi:10.1029/2019jb017640.Consultat el 2022-12-06.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Servici Meteorològic Nacional. «COMISIÓN NACIONAL DEL AGUA COORDINACIÓN GENERAL DEL SERVICIO METEOROLÓGICO NACIONAL BASE DE DATOS CLIMATOLÓGICA NACIONAL». Consultat el 20 de febrer de 2026.
- ↑ «Micología aplicada en les ciències agropecuarias». Consultat el 20 de febrer de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nevado de Toluca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.