Nehalennia

En la mitologia germana, Nehalennia és el nom que rep una deesa venerada pels antics germans, coneguda per les estàtues i inscripcions que s'han trobat en les boques del Rin, en l'illa de Walcheren i en Deutz. Va ser venerada en els actuals Països Baixos (especialment en Zelanda), occident d'Alemània i Dinamarca. En l'época romana era venerada en la boca del riu Escalda.

Nehalennia

Altar a Nehalennia en Domburg, Zelanda, Holanda.

Alguns interpreten el seu nom pel de auxiliadora o salvadora dels morts.

Altars

D'esta deesa es coneixen més de 160 altars votivos, que varen ser descoberts tots en la província holandesa de Zelanda. (Dos altars varen ser descoberts en Colónia, la capital de la Germania Inferior). Tots ells poden ser datats entre els sigles I i II. La major part dels restants de les escultures mostren la figura d'una jove, que se senta sobre un tro en un àbsit o està de peu, en una cistella plena de pomes en la seua regazo, o be en una cistella a cada costat. Casi sempre, hi ha un gos llop al seu costat. En alguns casos, la cistella en frutes és substituïda per alguna cosa que s'assembla a pans; en atres casos, podem vore-la de peu, en la proa d'un barco, com "patrona dels mariners".

Vàries inscripcions informen que un altar votivo va ser colocat com a gratitut per un pas segur a través de Mar del Nort, i podem assumir que alguns atres altars varen ser dedicats per a la mateixa raó, encara que, des de després, no tots. Un eixemple d'una inscripció típica: A la deesa Nehalennia, degut a que va guardar els bens fòra de perill, Marcus Secundinius Silvanus, comerciant en ceràmica en Gran Bretanya, realisa el seu vot de buen grado i merecidamente. Resalta que este Secundinius va viure en Colónia, a on vàries atres inscripcions varen ser trobades, i hi ha testimonis sobre l'existència d'un comerç de ceràmica al por mayor. Els altars holandesos varen ser descoberts en dos llocs: en 1647 prop de Domburg en l'antiga illa de Walcheren, i entre 1970 i 1974 en la mar, al nort de Colijnsplaat (Noord-Beveland). Del grup de Domburg només dos péntols permaneixen, perque molts varen ser destruïts durant un incendi en 1848; el grup de Colijnsplaat conté 122 altars.

Solament dos altars poden ser datats exactament. Les mencions més velles són dels cònsuls Lucius Marius Maximus Perpetuus Aurelianus i Lucius Roscius Aelianus Paculius Salvius Julianus (223); l'atre va ser fet durant el consulat de Marcus Nummius Senecio Albinus i Marcus Laelius Maximus Aemilianus, quatre anys més vesprada. No obstant, el cult de Nehalennia era molt més antic. Açò pot ser deduït del nom de la deesa, que no és ni celta, ni germànic. En els Països Baixos i Bèlgica es conservava una llengua indoeuropea que despuix de l'any 100 es va vore genanizada, per lo que deu assumir-se que Nehalennia ya era venerada en el II. De haver segut més recent, caldria esperar un nom germànic.

Solament una part del cult pot ser reconstruïda. Durant una tempestat, la deesa va ser invocada per mariners, que li varen prometre un altar en motiu d'agrair-li l'ajuda. Despuix del rescat, el capità va comprar un péntol car de pedra importada natural (els Països Baixos no tenen cap pedreres de pedra), va ordenar a un albañil retallar el fòrmula prescrita i va erigir el monument prop del santuari.

El fet de ser representada en un àbsit, un lloc normalment era reservat als deus, permet supondre que ella és la deesa (i no una sacerdot o una sirena).

Un aspecte notable és que els texts varen ser escrits en llatí, sobre pedres que varen tindre que ser importades. La població natal, no obstant, sembla haver parlat una llengua precelta i pregermánica. També és possible que ells hagueren deprés llatí; és també possible que ella fora adorada per immigrants; i és possible que els devots de Nehalennia anaren els habitants del país els qui per a esta ocasió, varen voler donar una bona impressió i varen utilisar el llatí. El cult de Nehalennia va aplegar al seu final en el III, quan la mar va destruir el santuari.

Referències

Enciclopèdia Espasa.