NRX era un reactor nuclear d'investigació, moderat per aigua pesada, refrigerat per aigua llaugera, en els Chalk River Laboratories de Canadà, que va sofrir un dels majors accidents mundials de reactors el 12 de decembre de 1952.

Erro al crear miniatura:
NRX

El reactor va entrar en funcionament el 22 de juliol de 1947 baix la gestió del National Research Council of Canada, fent-se càrrec Atomic Energy of Canada Limited (AECL) poc abans de l'accident de 1952. NRX va funcionar durant 45 anys, procedint-se a la seua desconexió permanent en 1992. Actualment s'està procedint a la seua desinstalación en l'emplaçament de Chalk River Laboratories.

Dissenye

Un reactor moderat per aigua pesada està regulat per dos processos principals. Primer, l'aigua retarda la moderació dels neutrons que es produïxen per la fissió nuclear, incrementant les oportunitats de que neutrons d'alta energia provoquen posteriors reaccions de fissió. Segon, les barres de control absorbixen neutrons i ajusten el nivell de potència o apaguen el reactor en el curs del seu normal funcionament. La reacció pot detindre's be per mig de l'inserció de barres de control, ben retirant el moderador d'aigua pesada.

El reactor NRX incorporava un got cilíndric vertical sagellat d'alumini en un diàmetro de 8 m i una altura de 3 m. El got del núcleu mantenia al voltant de 175 tubos verticals de 6 cm de diàmetro en una celosía hexagonal, 14 000 L d'aigua pesada i gas heli. El nivell de l'aigua es podia ajustar per a establir el nivell de potència. Sobre els tubos verticals i rodejats per aire es disponien elements del combustible o peces per a experimentació.

Els elements de combustible contenien barres de combustible de 3,1 m de llarc, 31 mm de diàmetro i en un pes de 55 kg, compostes de combustible d'urani enfundat en alumini. Rodejant l'element de combustible hi havia un tubo d'alumini de refrigeració en una circulació de fins a 250 litros per segon d'aigua procedent del riu Ottawa.

Dotze dels tubos verticals contenien barres de control fetes de pols de bor dins de tubos d'acer, que podien pujar-se o baixar-se per a controlar la reacció, de modo tal que quan s'insertaven sèt d'ells absorbien els suficients neutrons per a que no es produïra cap reacció en cadena. Les barres se sostenien per mig de electroimanes, de modo tal que un apagó provocaria la seua caiguda dins dels tubos i finalisarien la reacció. Un sistema neumàtic podia utilisar la pressió de l'aire des de dalt per a forçar la ràpida entrada en el núcleu del reactor o des d'avall per a llentament traure'ls d'ell. A quatre d'estos li'ls denominava banc de seguritat mentres que els atres huit eren controlats en una seqüència automàtica. Dos pulsadores en el panel principal en la sala de control activaven els imants per a sagellar les barres al sistema neumàtic, i el pulsador per a sumergir les barres en el núcleu estava a pocs passos.

Història

NRX va ser en la seua época el més potent reactor d'investigació del món, situant a Canadà en el cap de l'investigació física.

Naixcut d'un esforç cooperatiu durant la Segona Guerra Mundial entre el Regne Unit, els Estats Units i Canadà, NRX era una reactor d'investigació multipropósito utilisat per a desenrollar nous isòtops, provar materials i combustibles, i produir els rajos de partícules neutrals, cridades neutrons, que es varen convertir en una ferramenta indispensable en el floreciente camp de la física de condensació de matèria.

En 1994, el Dr. Bertram Brockhouse va compartir el Premi Nobel de Física pels seus treballs en els anys 50 en el NRX, que va alvançar les tècniques de detecció i anàlisis utilisades en el camp de la dispersió de neutrons per a l'investigació de condensació de matèria.

El reactor CIRUS, basat en este disseny, es va construir en l'Índia. Finalment es va utilisar per a produir plutoni per a les proves nuclears de l'Índia (Operation Smiling Buddha).


El 12 de decembre de 1952, el reactor NRX va sofrir una fusió parcial per un error de l'operador i a problemes mecànics en els sistemes d'apagat. Algun revestiment del combustible va esclatar i va provocar un escape de material radioactivo en l'ambient, a pesar de que la major part de l'escape va quedar contingut en l'edifici de el NRX.

La neteja del lloc va requerir varis mesos de treball, en part portat a terme per 150 persones de la marina americana que s'havien adestrat en l'àrea, aixina com el futur president dels Estats Units Jimmy Carter. http://www.pbs.org/wgbh/amex/three/peopleevents/pandeaMEX86.html] El núcleu de el NRX va ser retirat i enterrat, i es va colocar en el seu lloc un nou núcleu; el reactor actualisat es va posar en funcionament de nou als dos anys. [1]

Es diu que el terme "crud" té el seu orige en "Chalk River Unidentified Deposit", utilisat per a descriure les escates radioactivas que es generen dins dels components interns del reactor, i que es varen observar per primera volta en l'instalació de el NRX[2]. No obstant, crud pot també respondre a "Corrosion Related Unidentified Deposit" (Depòsits no identificats relacionats en la corrosió), i expressions similars i és normalment utilisat sense que tinga cap relació en la planta de Chalk River.

Vore també