Museu Nacional d'Criptología
El Museu Nacional de Criptología (NCM per les seues sigles en anglés) és el principal museu nortamericà d'història de la criptología i el criptoanálisis, regentat per l'Agència de Seguritat Nacional (NSA).[1][2] El museu, concebut originalment per a us del personal de la comunitat d'inteligència d'Estats Units, va obrir les seues portes el 16 de decembre de 1993, sent el primer museu de la comunitat d'inteligència obert al públic. El museu rep uns 60 000 visitants anualment.[3]
El NCM està ubicat en els voltants del quarter general de la NSA en Fort George G. Meade, Maryland, instalat en un antic motel adquirit específicament en el motive d'aprofitar la seua ubicació com a zona de separació entre les instalacions altament classificades de la NSA i la carretera adjacent. Este separació fa possible que siga obert al públic, a diferència del museu de la CIA, que pese a ser inaugurat en anterioritat, la seua ubicació en plena sèu central de dita organisació impossibilita el seu accés al públic.[1] L'entrada al museu és gratuïta, acceptant donacions dels visitants a la Fundació NCM. Es permet la fotografia dins del museu, pero l'us del flash està restringit en algunes àrees per l'antiguetat d'alguns dels artefactes que poden ser sensibles als esclats de llum. També s'organisen visites guiades per a jóvens, en les que es destaca l'importància de la criptología en el curs de l'història d'Estats Units i se senyalen les oportunitats professionals en este camp.[4]
Exhibició i coleccions
El Museu Nacional de Criptología conta en una gran cantitat d'artefactes usats per a les comunicacions sifrades i inteligència de senyals (SIGINT), incloent vàries màquines Enigma en bon estat de funcionament, algunes d'elles disponibles per a l'experimentació pública,[5] com també ho és un bombe de l'Armada nortamericà accessible al públic per a dessifrar els mensages.[6][5] Una série de mostradors repassen les fites de la criptología nortamericana, incloses persones, tecnologies, tècniques i llocs que han format part de la seua història.[5] Els artilugios més antics són anteriors a la guerra d'Independència d'Estats Units.[7]
Més allà de les exhibicions dedicades a peces i equips usats per a la codificació (sifrat), descodificació (dessifrat) i protecció de mensages i informació classificada, el museu dedica una part important a individus i grups que han contribuït de forma significativa a l'història de el SIGINT nortamericà, des del propi George Washington –qui va incorporar tàctiques d'inteligència miliar al Eixèrcit Continental, inclosos els mensages codificats–, als code talkers –voluntaris natius americans que durant abdós guerres mundials codificaven els mensages aliats per mig de l'us de llengües indígenes– o les dònes voluntàries de l'Armada d'Estats Units (WAVES), els qui operaven els bombes, dessifrant les comunicacions interceptades als alemans durant la Segona Guerra Mundial (en concordancia en les seues homòlogues de la Marina Real britànica – les WRENS).[7]
Coleccions
Les coleccions del museu es dividixen en quatre grups principals:[6]
- Primers anys de la criptología, reunint exhibicions des de l'història de la criptología a la fundació de la NSA, escomençant per el XVI (la «renaixença» de la poligrafía sifrada) i fins a la década de 1950, presentant artilugios de l'era dels pares fundadors, la guerra civil nortamericana, els code talkers, la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial i la guerra de Corea.
- La Guerra Freda i l'Edat de l'Informació, tractant en la criptología i el criptoanálisis durant la Guerra Freda, els primers anys de la NSA i el sorgiment dels ordenadors –incloent el desenroll dels superordenadores– i la revolució que va supondre per a la criptología.
- Els sistemes de seguritat alvançada, tractant del sorgiment dels satèlits i tecnologia espacial, comunicacions segures de veu, tecnologies a prova de manipulació (tamper-evident) i l'us dels senyes biométricos per a la seguritat.
- NSA's National Cryptologic Memorial, una sala commemorativa que estaja el NSA Hall of Honor, com també una part dedicada als caiguts en operacions militars de l'inteligència de senyals, des de les tripulacions de les aeronaus exhibides en el parc nacional de Vigilància (vore a continuació) els fallits del USS Poble, l'USS Liberty o els atacs de l'11 de setembre contra el Pentágono.
Adicionalment s'oferixen galeries sobre temes puntuals, com el papal de les dònes i de les persones de color en l'història de la criptología, o una galeria dedicada a les llengües del món.
Parc nacional de Vigilància
Una part destacada del recorregut dels visitants del museu era el parc nacional de Vigilància (National Vigilance Park), una exhibició a l'aire lliure d'avions de reconeiximent de les tres branques principals de les Forces Armada: un Beechcraft RU-8D Seminole del Eixèrcit dels Estats Units que representava la contribució de l'inteligència de senyals aerotransportadas en la guerra de Vietnam; un Lockheed C-130 Hércules modificat per a representar al C-130A de reconeiximent de la Força Aérea nortamericana derribat sobre territori de l'Armènia soviètica durant la Guerra Freda; i un Douglas EA-3B Skywarrior de l'Armada d'Estats Units, commemorant la missió en el Mediterràneu del 25 de giner de 1987, en la que varen fallir els sèt membres de la tripulació.
En parc nacional de Vigilància es va tancar en febrer de 2017 per motiu de recalificació del terreny i el seu destí a atres fins. Va botar a les notícies per una image de Google Maps que va immortalisar la retirada d'un dels avions durant l'evacuació del recint.
Biblioteca
El Museu Nacional de Criptología comprén una gran biblioteca de material no classificat, oberta al públic entresemana, a on s'oferixen molts dels archius d'Herbert Yardley, mensages desclasificados de l'Enigma alemà de la Segona Guerra Mundial, i molts llibres i informes tècnics.
La biblioteca no permet prestar llibres o documents, pero sí es permeten les fotografies i les fotocòpies. Als professionals que acodixen en fins d'investigació se'ls oferix respal per part de bibliotecaris especialisats de la NSA. Es proporcionen molts detalls tècnics sobre temes concrets; per eixemple, s'explica la forma de dessifrar l'Estàndar de Sifrat de Senyes (Data Encryption Standard, DES) en el Deep Crack d'EFF.
En 2010 la biblioteca va rebre un respal important –pràcticament doblant el seu tamany– despuix de la donació d'una extensa colecció de documents, llibres i artefactes per part de l'historiador i escritor expert en criptología i inteligència militar, David Kahn.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 La Bella, Laura (2017). Ciphers, codes, algorithms, and keys, First edition edició. OCLC 953525297. ISBN 978-1-5081-7306-9.
- ↑ «National Cryptologic Museum Foundation» (en en). cryptologicfoundation.org. Consultat el 2021-05-31.
- ↑ «History of the National Cryptologic Museum» (en en). cryptologicfoundation.org. Consultat el 2021-05-31.
- ↑ «National Cryptologic Museum: Mission & Future» (en en). cryptologicfoundation.org. Consultat el 2021-05-31.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «National Cryptologic Museum | C-SPAN.org» (en en-us). www.c-span.org. Consultat el 2021-05-31.
- ↑ 6,0 6,1 «Exhibits at the National Cryptologic Museum» (en en). cryptologicfoundation.org. Consultat el 2021-05-31.
- ↑ 7,0 7,1 Bauer, Craig P. (2021). Secret history the story of cryptology. OCLC 1240713327. ISBN 1-351-66850-1.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Nacional de Criptología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.