Plantilla:Formato de referencias


Una senyal d'advertència de la Força de Policia de Singapur que indica que els infractors paguen $50.00 si és descobrix que hi ha vehículs ilegalment en l'àrea.

Una multa[1] (del llatí multa) o multa pecuniaria és la sanció administrativa o penal consistent en un pagament en diners, a voltes expressat com dies de multa (quan el seu pagament redime la reclusió pel número corresponent de dies).

Es denomina multa coercitiva a la que es reitera per determinis determinats si no es paga.

Una volta dictat un acte administratiu que establixca una obligació personal front a l'incompliment per part de la persona obligada, l'administració pot prendre diverses mides: eixecució subsidiària, multa coercitiva, compulsó sobre les persones, i la més general i utilisada: l'apremie sobre el patrimoni.

En Espanya, l'artícul 99 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, sobre el règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, dispon que si en virtut d'acte administratiu s'haguera de satisfer cantitat líquida se seguirà el procediment previst en les normes reguladores del procediment recaudatorio en via eixecutiva. O siga, és la pròpia administració pública, sense intervenció dels tribunals de justícia, l'encarregada del cobro dels deutes pecuniarias, aplegant, si procede, a l'embargament de contes corrents o bens de l'apremiat. El procediment concret està regulat en el Reglament General de Recaptació.

La manera de determinar del monte d'una multa és un dels temes que formen part de l'estudi de la teoria per al compliment de les lleis (The theory of public enforcement of law). Esta teoria analisa i explica des d'un enfocament de política pública, quins són les consideracions que deu tindre l'Estat per a fer més efectiu el compliment de les normes que emet, sent l'imposició de multes una de les principals ferramentes nomenades a millorar el compliment de les lleis.


Evolució històrica

Si be en la llei del Talión (1790 a. C.) ya s'establien sancions en les que s'apreciava el criteri de proporcionalitat entre el dany ocasionat per l'infractor i el castic que se li deu impondre, les primeres consideracions sobre la forma en que deuen determinar-se les sancions daten del XVIII, en les publicacions elaborades pel juriste i filòsof italià Cesare Beccaria, autor del text “Dels delictes i de les penes”, publicat en 1764<sup><sup>[1]</sup></sup>. En l'obra es pot destacar primer l'importància de que els delictes i les sancions deguen estar apropiadament regulats (val dir que les infraccions i castics estiguen clarament definits), sent també rellevant que existixca proporcionalitat entre el crim comés i el castic que s'ha d'impondre, ademés de resaltar que es deu procurar que l'aplicació de la pena siga lo més pronte possible, és dir, que la justícia aplegue de forma oportuna.

Un atre autor igualment important és el filòsof i economiste anglés Jeremy Bentham, qui provablement siga l'autor que més publicacions va aportar al concepte de sanció, en la seua obra An introduction to the Principles of Morals and Legislation<sup><sup>[2]</sup></sup> publicada en 1789. Destaca en el seu anàlisis l'importància o eficàcia que deu posseir el Dret per al compliment de les lleis, en tal sentit l'autor considera que les sancions són la principal font motivadora de la conducta que adopten els sers humans, en conseqüència una persona actuarà conforme en les normes jurídiques depenent dels premis o castics que es deriven de dita conducta (enfocament utilitarista). L'aporte de Bentham radica en pensar en la sanció com un aspecte que deu generar dissuasió, devent estar en la mida de la gravetat dels danys causats a la societat.

És l'economiste nortamericà Gary Becker (1968)[3], qui senta les bases per al tractament econòmic de les multes, destinant-li a la determinació de sancions major rigor científic. Per a Becker, des d'una perspectiva microeconómica, existix una racionalitat que motiva a les persones a infringir la llei, este supòsit considera que qui ho fa, contrapesa els possibles beneficis versus les sancions que podria rebre per quebrantar la llei, ademés de la possibilitat que este castic es faça efectiu. En tal sentit, els incump limientos seran més freqüents en la mida que les persones estimen que les sancions tenen montos relativament menors o perceben que existix una baixa capacitat de detecció per part de l'Estat, per lo que finalment una persona, una volta realisat este anàlisis, incomplirà en la mida que li reporte un benefici net.

Becker considera que la solució no està únicament en generar dissuasió, sino que per mig de l'anàlisis econòmic es deu fer front a un problema d'assignació de recursos, en a on l'Estat té com a variables de decisió: el definir quànt gastarà en fer efectius els castics (és dir els costs de supervisió i condena als infractors), establir la quantia del castic (per eixemple, el monte de la multa o el temps en presó) i la forma del mateix (amonestació, comiso, multa, encarcerament, entre uns atres). L'autor resalta l'importància de les multes per sobre les atres variables de decisió, ya que comparativament la seua imposició demanda menys costs.

Dels desenrolls posteriors basats en l'anàlisis de Becker destaquen els professors de l'Universitat de Stanford Mitchell Polinsky i Steven Shavell, els qui consideren que la dissuasió de conductes ilícites no solament deuria dependre del guany que puguen tindre els infractors, sino que també deurien associar-se al dany que generen. Per lo tant, la multa considerarà el dany causat o el guany que obté l'infractor. Aixina mateix, els autors conclouen que la manera adequada de disminuir la comissió d'ilícits és por intermedio de l'aplicació de sancions monetàries en una primera instància, per a passar despuix a l'imposició de sancions no monetàries ya que estes últimes la seua aplicació és més costosa.


Marque teòric vigent

Partint de la fòrmula proposta de Becker es deu considerar:

El benefici ilícit o benefici ilícit esperat (B) és la quantificació de l'ingrés que rep o espera rebre un agent infractor per incomplir una obligació, és dir, és el guany esperat per l'agent en evadir o retardar les inversions o despeses necessàries per a garantisar el compliment de les normes.

El dany (D) és el perjuí ocasionat en la salut, patrimoni, integritat o vida d'un o varis afectats. Este dany per a poder ser valorizado en el marc d'una graduació de sanció deu haver-se produït com a conseqüència d'una infracció.

La probabilitat de detecció (p) és un valor que representa, de manera integral, la percepció de l'infractor respecte de quin és l'esforç que realisa l'Estat per a descobrir la comissió de l'infracció i fer efectiu el castic. Per lo tant, guarda relació en la capacitat o recursos que destina l'Estat a l'identificació d'infraccions.

Tant el factor B com el factor D són la base per a la quantia de la multa, el factor p és el denominador en la fòrmula del càlcul, per lo que disminuiran la magnitut de les multes a impondre; en la mida que el valor de la probabilitat siga més alt. En la qual cosa, si un incompliment resulta més observable (detectable), el valor de la sanció que amerita es trobarà més propenc a la quantia del benefici o dany; en canvi, la quantia de la sanció tendix a incrementar-se quan els infractors perceben que existix una baixa capacitat de detecció per part de l'autoritat.

Els inicis de la fixació de sancions sobre la base de criteris econòmics daten de l'any 1999 a través de l'entitat de fiscalisació ambiental americana Environmental Protection Agency (EPA), que per mig de l'implementació de el Ben Model determina les multes en funció al benefici ilícit de l'infractor, per als casos que procedixen ya siga de la postergacó o no realisació d'inversions.


Càlcul de sancions en el Perú

En el Perú, el càlcul de sancions sobre la base de criteris econòmics s'inicia en l'Organisme Supervisor de l'Inversió en Energia i Mineria (OSINERGMIN), ací s'establix una fòrmula general per a la quantificació del benefici ilícit, adicionándole un percentage del dany i la probabilitat de detecció, ademés d'atres factors de graduació de la sanció. La fòrmula general (Benefici o Dany entre probabilitat per factors atenuants i agreujants) ha segut el punt de partida sobre el que s'han anat construint atres metodologia en atres entitats, observant-se una evolució passant d'esquemes sancionadors generals en els que cada sanció es calcula de manera ad hoc (cas de Osinfor, SUNASS i Oefa) fins a propostes més elaborades com les presentades per Indecopi en les publicacions de Montes, Mori, Torres i Yui (2015)[6]. A diferència d'atres metodologia, que solen ser més generals, en estes últimes es pot apreciar que estan dirigides a temes més específics, en el que partint d'un anàlisis integral (tant del marc llegal, de les característiques dels administrats i l'informació disponible per a determinar la quantia de les sancions), es conclouen en esquemes personalisats, de menor complexitat en la seua eixecució i respectant el marc teòric econòmic ya mencionat.

En la qual cosa, el càlcul de sancions en criteris econòmics ha alcançat una alta difusió, degut a que és possible realisar càlculs immediats de la sanció en la mida que es troben ya predefinits els factors a utilisar, millorant en això la predictibilidad que deu existir en el càlcul de les sancions i facilitant la seua aplicació en l'ús de programes informàtics per a calcular les mateixes.

L'agenda pendent en el marc de les sancions es troba marcada per dos aspectes encara en desenroll, el primer està relacionat en la construcció de la probabilitat de detecció sobre el que no existix lliteratura i per últim el rol de les sancions com a part de les estratègies de enforcement i l'introducció de l'economia conductual.


Referències


[1] Manual del BEN MODEL. Environmental Protection Agency

http://www.waterboards.ca.gov/water_issues/programs/ocean/docs/wqplans/benmanual.pdf

[2]https://www.osinergmin.gob.pe/seccion/centro_documental/institucional/estudios_economicos/documentos_de_trabajo/documento_de_trabajo_10.pdf

[3] http://www.osinfor.gob.pe/portal/data/recurso/archivos/rp_082_2014.pdf

[4]http://www.sunass.gob.pe/doc/publicacins/guia_calculo_multas_sunass.pdf  

[5] http://www.oefa.gob.pe/?wpfb_dl=6857

[6] http://repositorio.indecopi.gob.pe/bitstream/handle/11724/5171/807_GSF_ECP_Eliminacion_barreras_burocraticas_n1.pdf?sequence=1&isAllowed=y

http://repositorio.indecopi.gob.pe/bitstream/handle/11724/5173/808_GSF_ECP_Libro_reclamaciones_n2.pdf?sequence=2&isAllowed=y


[1] http://perso.unifr.ch/derechopenal/assets/files/obrasjuridicas/oj_20160808_02.pdf

[2] http://oll.libertyfund.org/sources/1202-facsimile-pdf-bentham-an-introduction-to-the-principles-of-morals-and-legislation/download

<sup><sup>[3]</sup></sup> Becker, Gary S. (1968 març-abril). "Crim i castic: un enfocament econòmic" . Revista d'Economia Política . Chicago Revistes . 76 (2):. 169-217 doi : 10.1086 / 259394 . JSTOR  1.830.482 .

[4] http://www.law.harvard.edu/faculty/shavell/pdf/07-Polinsky-Shavell-Public%20Enforcement%20of%20Law-Hdbk%20LI.pdf

Enllaços externs