Un mosqueter[1] era un soldat d'infanteria armat en mosquete que va aparéixer en el XV i va combatre en els eixèrcits europeus durant dos sigles, sent substituïts en el XVIII per soldats armats en fusils de avancarga.

Mosqueteros en China de la dinastia Ming, escrit pel líder militar Jiao Yu, XIV Ming

El soldat de cavalleria armat en mosquete es va denominar en principi mosquetero a cavall, per a passar en el temps a denominar-se dragó.

La designació tradicional de "mosquetero" va sobreviure en l'Eixèrcit Imperial alemà fins a la Primera Guerra Mundial.


Mosqueteros en els Terços

Durant la primera mitat del XVI hi havia soldats armats en mosquetes, un arma de fòc de avancarga en clau de mecha de major calibre i potència que l'arcabuz, que s'ampraven en la defensa i atac de places fortes. En el temps, es va crear l'especialitat de mosquetero com a soldat d'infanteria, usant la seua arma, de gran pes, recolzada sobre una forqueta, combatent junt a piqueros i arcabuceros en els camps de batalla.

Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel, III Duc d'Alba, com a capità general de l'eixèrcit de Flandes va ordenar l'incorporació de 15 mosqueteros en cada companyia d'infanteria espanyola en 1567, i des d'eixa data, fins a la reforma del sistema militar de la Casa d'Àustria en el advenimiento dels Borbones baixe el regnat de Felipe V d'Espanya, el mosquetero va ser una de les especialitats d'infanteria dels terços, moment en que varen ser substituïts pels soldats armats en fusil i bayoneta, tant de ánima plana, com de ánima rayada, en clau de purna.[2]


Cos de mosqueteros en França

Artícul principal → Mosqueteros de la Guàrdia.

El cos va ser fundat en 1622 per Luis XIII, i té el seu orige en un regiment del seu pare, Enrique IV, que usava carabinas. El terme "mosquetero" (francés: mousquetaire) va ser utilisat per a referir-se a la guàrdia del rei en els regnats de Luis XIII i XIV de França. En França, durant l'Antic Règim, varen conformar la guàrdia personal de sobirans i mandataris.

Luis XIII va dotar a la companyia de mosquetes, la qual cosa li va donar el nom popular de mosqueteros. La nova guàrdia estava constituïda per cent mosqueteros i tres oficials, dividida en formacions d'infanteria i cavalleria.

Els mosqueteros varen reaparéixer en 1657 com una companyia de 150 hòmens. Quan va morir Mazarino en 1661, els mosqueteros de la moradura varen passar llavors a Luis XIV. Les dos companyies es varen reorganisar en 1664, prenent una el nom de "Mosqueteros grisos" i l'atra de “Mosqueteros negres”, pel color del pelaje de les seues respectives cabalgaduras. Al mateix temps el número d'integrants en cada companyia es va duplicar.

Els mosqueteros estaven dins de les companyies militars més prestigioses de l'Antic Règim i en principi les companyies estaven reservades per a membres de la noblea. En 1776, durant el regnat de Luis XVI, la companyia va ser dissolta per causes econòmiques. Reformada en 1789, va ser eliminada novament al poc temps. La Restauració refunda els Mosqueteros el 4 de juliol de 1814, per a despuix dissoldre'ls definitivament l'1 de giner de 1816. El seu nom va ser popularisat posteriorment per les noveles d'Alejandro Dumas.

El 3 d'octubre es declara el dia internacional del mosquetero en honor als soldats francesos.


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Real Instrucción de 16 de octubre de 1704 para lo que debe observar el director general de Infantería


Bibliografia

  • José Antonio Portugués, Colecció General de les Ordenances Militars, les seues innovacions i aditaments, dispostes en dèu toms, en separació de classes, Madrit, 1764-1768

Enllaços externs