Manilkara
Manilkara és un gènero d'arbres dels tròpics. Les espècies més conegudes són Manilkara zapota (ácana), Manilkara chicle (chicle) i Manilkara bidentata (balatá).
Les seues espècies donen fruts comestibles, fusta i làtex.
Descripció
Són arbusts o arbres, de 3-12 m d'altura. Corfa grisa. Branques glabras. Fulles alternes, freqüentment en grups tancats al final de les branques, en cicatrius conspicuas; peciol de 0,8-2 cm; baïna de fulls obovadas a obovada-elíptiques, de 5-10 x 3-7 cm, abdós superfícies glabras, ampla base cuneada a obtusa, apex retuso. Flors axilars, fasciculadas. Pedicel gros, d'1-1,8 cm; sàpia-hos ovado-triangular, 3-4 mm, per fòra groguenc gris tomentoso. Corola blanca o groc lluent, ca. 4 mm; lòbuls oblongos, ca. 3 mm; estams ca. 5 mm; estaminodes 2-partit, lòbuls llineals, ca. 3 mm. Ovari ovoide, ca. 2 mm, 6-locular, tomentoso. Drupa obovoide-oblongo a elipsoide, d'1-1,5 cm, 1- o 2-llavors. Llavors ca. 8-10 mm; florix en autumne.
Li'l troba a baixes altituts en el surest asiàtic Camboya, Índia, Sri Lanka, Tailàndia, Vietnam.
Les llavors contenen 25 % oli comestible i tenen valor medicinal. Es hervir i s'ingerix. I, fregides o torrades, el seu sabor recorda a les anous, pero conté un alcaloide, per lo que deu consumir-se frugalment.
Taxonomia
El gènero va ser descrit per Michel Adanson i publicat en Familles dones Plantes 2: 166, 574, en 1763.[1]
Etimologia
Manilkara: nom genèric latinizado provinent del vocable malabar (o malayam) manil-kara, usat com nom vernàcul per a designar a l'espècie Manilkara kauki, en la regió de Malabar, en el suroest de l'Índia, i reportat per Hendrik Adriaan van Rheede.[2][3][4][5]
Referències
- ↑ «Manilkara» (en anglés). Tropicos.org Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-04-26.
- ↑ «Explicació Etimològica de les Plantes de la Selva».Flora Digital de la Selva.Organisació per a Estudis Tropicals.Consultat el 17 de maig de 2019.
- ↑ Mari Mut, José A. (2016). Etimologia dels gèneros de plantes en Puerto Rico, primera edició, Aguadilla, Puerto Rico: Edicions Digitals, p. 97.
- ↑ Mari Mut, José A. (2019). Etimologia dels gèneros de plantes fanerógama en les Antilles, Aguadilla, Puerto Rico: Edicions Digitals, p. 100.
- ↑ «Manilkara zapota: Sistemàtica, Etimologia, Hàbitat, Cultiu...» (en és-es). Un Mondo Ecosostenibile. Consultat el 2023-04-26.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Manilkara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.