Mòle
Un mòle[1] (del català motle)[2] és una peça, o un conjunt de peces acoplades, interiorment huecas pero en els detalls i improntes exteriors del futur sòlit que es desija obtindre.

Tècnica
En el seu interior s'aboca el material decorregut o plàstic – metal fos, formigó, algeps, resina, silicona etc. – que quan es solidifica adquirix la forma del mòle que ho conté. Una volta retirat el mòle, normalment, es procedix a repassar la peça obtinguda, corregint les possibles imperfeccions en les zones d'acoplament, llevant els restants depositats en els orificis realisats per a introduir la matèria plàstica, i en els orificis d'eixida del sobrer o respiraders.
Per a acoplar les peces d'un mòle es recorre generalment a les claus, que són incisions en una part i eixints en l'atra, que servixen per al seu posterior ajust.
S'ampra profusamente per a obtindre peces molejades, tant en art –busts, figures, columnes– com en construcció –balustres, revestiment– o en diversos processos industrials –objectes ceràmics, elaboració de barres de chocolate, etc.
En l'indústria, al mòle a on s'aboca el material fos se li crida matriu. En construcció, al mòle, en el conjunt de peces auxiliars, se li denomina encofrat.
Tipos de mòle
Hi ha rígits i flexibles; els mòles depenen de la forma de la peça a seriar, determinat pel grau de complexitat dels detalls i la simetria d'esta, sent important facilitar el desmolde que deu ser lo més precís possible; hi ha mòles d'una peça, dos peces o fins a cinc o més si fora necessari.
Generalment, un mòle flexible (làtex) es monta en un contra-mòle rígit o «mare» que subjecte la forma evitant la seua deformació (algeps). La ventaja dels mòles flexibles és permetre el seu desmolde en més delicadea, procurant un millor resultat de la peça; ademés, és més llauger i durador.
Etapes de molejat i desmoldeado
- Primer s'ha de pensar que la peça no quede atrapada en el procés d'aplicar el mòle sobre la peça, sobretot si este mòle és rígit, com el cas del mòle d'algeps. A esta etapa se li denomina "l'estudi de corts". El mòle que requerix de més creativitat és el ceràmic, per a aplicar barbotina (argila líquida), perque no es pot forçar el mòle en el procés de desmoldeado, cas contrari, es malograrà la peça; ademés, no pot fer el mòle en làtex, perque l'argila té que cedir humitat a l'algeps, que en estat sec és absorbent.
- Fixar les divisions, que poden ser d'argila, chapa galvanizada, celuloide gros o masilla per a vidre (si la superfície és dura com l'algeps, perque sobre l'argila esta esvara).
- Aplicar el mòle, que pot ser de làtex, caucho, algeps o chamota (argila cuita posteriorment polvorisada). Cada especialitat té les seues dificultats, l'algeps deu aplicar-se en latigueo i medir el grau de forjat del mateix; el caucho solament pot aplicar-se en una màquina especial que pressiona el caucho sobre una superfície rígida; el làtex deu tindre una aplicació més cuidadosa i no pot ser treballat quan este escomença a gelar. La ventaja d'este últim és que poden gravar fins als més mínims detalls, inclús una chafada digital.
- El contra mòle, s'usa per a unir vàries parts menudes del mòle.
- El desmoldeado, o procés de retirar les parts que varen capturar el model creat per l'artiste.
- La neteja del mòle, per a llevar tot clavill o sobrant del mòle, i aplicar alguna substància per a que este mòle no es pegue en el treball final. Si el buidat és d'algeps, se li agrega detergent, sabó líquit o cera de pis; si el buidat és de resina se li aplica cera desmoldante o desmoldante líquit; si és per al bronze, es té que fer un buidat previ de cera, per a traure el mòle final, a este mètoto se li crida "a la cera perduda"
Els mòles poden ser utilisats per a fer treballs únics o peces seriades, com és el cas de la joyeria o l'indústria seriada de joguets i atres artículs d'ús quotidià. Pot ser amprat en l'indústria i les arts.
També se solen considerar mòles els troquelar per a estampar monedes o culleres, pero el nom més correcte per a estos mòles és el de matriu.
Vore també