D'acort en l'hinduisme i el budisme Vajrayāna, els lokapalás (‘guardians dels llocs’) són els deus que governen les direccions (nort, sur, est i oest).

Lokapala
Ídols del periodo Anuradhapura (en Sri Lanka), sigle IX.
Brahmá (en el centre, sobre una tortuga) en quatre lokapalas.
D'esquerra a dreta:
Váruna, senyor de l'oest, en un cavall.
Kúbera, senyor del nort, en una maza i un lleó.
Iama, senyor del sur, en un bou.
Indra, senyor de l'est, en el vashra (raig) i un elefant.

En el hinduisme és tradicional representar les imàgens d'estos deus en les parets i sostres dels temples.

Les imàgens dels lokapalas es coloquen generalment en parelles a l'entrada de les tombes. Com a guardians poden cridar als esperits de l'atre món per a ajudar-los a protegir la tomba si fora necessari.

Etimologia, noms i transliteracions

  • lokapāla, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito)[1]
  • लोकपाल, en escritura devanagari del sánscrito.[1]
  • Pronunciació:
  • Etimologia: ‘protector dels llocs’[1]
    • loka: ‘lloc’; és cognado de les paraules espanyoles "local", "localitat" i "lloc".
    • pālá: ‘guardià, protector’

Atres noms

  • dikpālá: ‘guardians de les direccions’ (sent dig: ‘direcció cardinal’, com a nort, sur, etc.)[1]
  • Dik-pālá-stuti, alabanza als guardians de les direccions (un tipo de cerimònia introductòria).[1]
  • dikpati: ‘senyors de les direccions’[1]

Cantitat de lokapalas

 
Ídols de la cultura cham (sigle X); es troben en el santuari El meu Sön, província Quảng Nam (Vietnam). D'esquerra a dreta:
Darrere:
Kúbera, deu de la riquea: nort
Ishana (Shivá), deu de la pobrea: noreste
Al front:
Naiṛita, deu dels morts: suroest
Agní, deu del fòc de sacrifici: surest
Váruna, deu de l'oceà: oest
Indra, deu de les tormentes: est.

D'acort en els Dharma-sutra budistes, en el pas del temps va haver 4, 8, 10 o 14 lokapāles, segons la cantitat de direccions que es consideren.

Segons el Manu-smriti (les lleis de Manu), 5.96.1 i el Shatápata-bráhmana, el número de lokapalás varia també en el hinduisme.

Quatre lokapalas

Hi ha fortes similituts entre el concepte dels quatre guardians de les direccions i la tradició chinenca que rodeja als Quatre Reis Celestials, quatre esperits ancestrals que són responsables de quatre dels punts cardinals (est, sur, oest i nort).

Huit lokapalas

En la tradició hinduista, les direccions es diuen vaig donarśā o dik. Hi ha quatre direccions primàries (est, sur, oest, nort) i quatre direccions secundàries (surest, suroest, noroest, noreste). Com a grup de huit deïtats els lokapalas són cridats asta-dik-pāla (अष्टदिक्पाल), que significa lliteralment ‘huit guardians de les direccions’.

Nou lokapalas

 
El Sol de Majapahit és un emblema que es troba comunament en les ruïnes dels mashapajit (illa de Java).


En l'antiga Java els nou deus guardians de les direccions es dien Déwata Nawa Sanga (‘associació de nou deus’).

En el Suria Masapajit ―l'emblema del Imperi mashapajit (1293-1527)― apareix el diagrama d'estos deus guardians de les direccions.

Dèu lokapalas

A sovint s'aumenta als lokapalas en dos deïtats adicionals (les dos direccions adicionals són el cenit i el nadir), i llavors li'ls coneix com dasa-dikpāla (‘dèu guardians de les direccions’).

espanyol sánscrito
este Pūrva, Prāchī, Prāk
surest Āgneia
sur Dakṣīṇa, Avāchi
suroest Naiṛiti
oest Paśchima, Pratīchī, Aparā
noroest Vāiavia
nort Uttara, Udīchī
noreste Īśānia
cenit Ūrdhwā
nadir Adho

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Vore l'accepció – pālá, que es troba abans de la mitat de la tercera columna de la pág. 906 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899)

Commons


Referències