La guirnalda de frutes
La guirnalda de frutes és una alegoria de Pedro Pablo Rubens, Frans Snyders i Jan Wildens dels anys 1616-1617. En ella, Rubens va representar als seus fills com amorcillos, mentres que Snyders va eixecutar la guirnalda de frutes a la manera d'una naturalea morta i Wildens va agregar la pintura de paisage del fondo. Este motiu barroc de la pintura flamenca del sigle XVII és una de les representacions més famoses de putti en el història de l'art.
_-_330_-_Bavarian_State_Painting_Collections.jpg)
Descripció i significat
Davant una ala de terra o paret de roca i un paisage nuvolat que s'obri cap a l'esquerra, sèt chiquets nuets duen un festón fet de diverses bayas, frutes i fullage. Es mostren raïms, bresquilles, peres, pomes, cireres, fraules i figues. La seua processó està encapçalada per un chiquet ros carrejant en l'esquena l'inici de la gran guirnalda, caminant a trancs cap a l'esquerra i tancada per un chiquet moreno que camina empinat a la dreta en el final penjant a l'esquena. Entre ells, dos chiquets acachats sostenen afanosament el cos central de la guirnalda caiguda cap a avall, mentres que tres més estan parats darrere junt a ella. D'estos tres, dos miren a l'espectador. Un d'ells posa asiduament el seu braç sobre el festón com per a estabilisar-ho.
El motiu alegórico de la guirnalda de frutes simbolisava, de la mateixa manera que la cornucopia, la felicitat i l'abundància de la vida. Es basava en els símbols de fertilitat de la mitologia grega i romana, adoptats especialment en la pintura del Renaixença italià, per eixemple, d'Andrea Mantegna, l'obra del qual Rubens havia estudiat en Itàlia. Els angelitos, cupidos o amorcillos en els seus cossos regordetes i nuets es corresponen en les formes redonejades de les frutes i donen al quadro un dinamisme barroc.
Aparició
L'obra va ser creada en l'estudi de Pedro Pablo Rubens en Amberes com un treball conjunt en el pintor de bodegones Frans Snyders i el pintor de paisages Jan Wildens. Degut a que s'ha conservat un conjunt similar de chiquets i frutes en l'esbós L'image de Ceres de Jan Brueghel el Vell en l'Hermitage de Sant Petersburc, el pintor i escritor d'art Hermann Knackfuss assumix que eixa va ser l'inspiració per a Rubens.[1] Els seus fills Clara Serena i Alberto, que la seua esposa Isabella havia donat a llum en 1611 i 1615, estaven a disposició de Rubens com a models per als chicotets d'esta obra, que emfatisa el joc infantil i el seu encant inocent.[2]
Vore també
Bibliografia
- Hans Gerhard Evers : Peter Paul Rubens. F. Bruckmann, Munich 1942, 528 p., 272 ills., 4 làmines en color (edició flamenca de De Sikkel, Amberes 1946).
- Hans Gerhard Evers: Rubens i la seua obra. Nova investigació. De Lage Landen, Brusseles 1943. 383 págs. Taf.
- Reinhold Baumstark (Ed. ), Marcus Dekiert, Christian Quaeitzsch: quadros del elector Johann Wilhelm . Volum 2: Galeria i gabinets . Hirmer, Munich 2009, ISBN 978-3-7774-6085-7, p. 98, no 232.
Referències
- ↑ Hermann Knackfuß: Peter Paul Rubens. In: Velhagen & Klasings Neue Monatshefte. IV. Jahrgang (1889/90), Heft 1 (September 1889), S. 31 (Google Books)
- ↑ Karl Voll: Führer durch die Alte Pinakothek. Verlag Süddeutsche Monatshefte, München 1908, S. 138
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «La guirnalda de frutas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.