El regulador tècnic de la Internet en Perú és el Ministeri de Transports i Comunicacions, per mig de la Subsecretaria de Telecomunicacions. El domini de nivell superior geogràfic és . pe). A l'any 2010 existixen en Perú 268 225 hosts d'Internet i 9158 millons d'usuaris.[1] En el 2017, d'acort a l'empresa britànica Open Signal, Perú ocupava el primer lloc en Llatinoamèrica en velocitat d'Internet mòvil, en 10 Mbps, superant a nacions com Mèxic (que li seguix en la llista junt a Uruguai i Chile en una velocitat de 9.9 Mbps), Brasil (8.8) i Colòmbia (7.6).[2]

Primera cabina d'Internet en Perú

En 2002 la cantitat d'usuaris conectats a lo manco una volta per més varen ser d'1.740.000.[3] El número de subscriptors al servici d'internet fix en tot el Perú va ser de 2 105 280 cap al tercer trimestre de 2016, indiquen senyes del Ministeri de Transports i Comunicacions.[4]

L'inversió de publicitat en l'Internet en el 2008 va ser de 10.5 millons de dólars, lo que significa un creiximent del 55 % en relació al 2007, segons va informar IAB Perú. En el temps, l'inversió va ser desenrollant-se en diferents àmbits, des de pàgines web a rets socials i canals de streaming.

Llima i Callao varen tindre el 63.3 % del mercat nacional d'este servici, en aproximadament 1.3 millons de subscriptors. L'internet mòvil té més de 18 millons de subscriptors. En Lima es troben 7.1 millons.

Perú és un dels pocs països en el món que permet als llocs web utilisar el domini . pe i . com. pe sense restriccions.

Història

El Perú es va conectar per primera volta a Internet en 1991,[5] en el primer nodo de conexió implementat dins del campus de l'Universitat ESAN, Monterrico, en a on es va instalar l'enllaç satelital cap a la web i es varen desenrollar les aplicacions de correu electrònic i navegació.[6][7]

La Ret Científica Peruana (RCP) va ser el primer proveïdor del servici com el domini . pe i va instalar la primera cabina pública d'Internet en el país,[8] en el Centre Cultural Ricardo Palma en l'any 1994. Contava en un total de 40 computadores (20 PCs i 20 Macintosh). La RCP va ser fundada per José Soriano i estava formada per organisacions civils i universitàries.[9]

Va nàixer com un model d'accés comunitari a Internet que va permetre que qualsevol persona accedira i utilisara les ferramentes d'Internet sense cap tipo de restricció. Paralelament, es va implementar un aula de capacitació a on es dictava debades una charrada general i despuix s'invitava a les persones a que naveguen lliurement durant uns 15 o 20 minuts.

El principal objectiu era contribuir en el desenroll nacional; un objectiu ambiciós que va tindre que enfrontar tres grans problemes inicials: l'infraestructura inadequada, la falta d'una cultura d'Internet i la necessitat de brindar una rellevància als continguts que es podien obtindre a través d'este mig.[8]

Durant este primer impuls, Internet es va usar casi exclusivament com a ferramenta de correu electrònic i els seus usuaris eren, en la seua majoria, gent del món acadèmic. Posteriorment, Internet es va descentralisar tant que varen sorgir tribus digitals compostes per aficionats als videojocs, l'animació japonesa, les historietes i la dansa urbana.[10] En 2017, es va organisar un dels primers festivals llatinoamericans del seu tipo en el país, en la presència de la celebritat estrangera El Rubius.[11] En 2019, es va celebrar Llima Games Week, un dels festivals més importants exclusivament del sector dels videojocs.[12]

En 2020, es va crear el repositori Fonts Històriques del Perú, inspirat en Google Books i el nom dels quals fa referència al llibre de Raúl Porras Barrenechea. El seu objectiu és conservar totes les obres científiques en el domini públic o autorisades per l'autor. Algunes publicacions que varen ser digitalisades per Google, com a Varietats, han passat a mans de la UNMSM, el portal de la qual està vinculat a este repositori.[13]

Expansió de l'Internet

En 1994, la RCP va instalar el primer cibercafé per a expandir l'us de la ret en el país.[14] Encara que era d'accés comunitari, els cibercafés es varen estendre a sectors de la classe mija i baixa de Lima.[15]

En 1995, la RCP conseguix una eixida satelital als servidors informàtics d'EE. UU., facilitat que li va permetre al Perú accedir a les demés ferramentes d'Internet, entre elles al WWW (Ret Informàtica Mundial) i al chat, a velocitats mai abans conegudes i en temps real.

En 1996 la RCP va presentar el primer llibre digital peruà, els 7 Ensajos d'Interpretació de la Realitat Peruana de José Carlos Mariátegui. Eixe mateix any, la RCP va llançar les llistes d'interés, comunitats d'usuaris de correu electrònic distribuïdes per temes específics. Va ser llavors quan va sorgir la primera emissora peruana en transmetre via Internet: Freqüència Primera, inicialment en diferit i despuix en directe fins a la data. Per a mediats de dit any Freqüència Primera, per mig de les seues transmissions en freqüència modulada en la ciutat de Lima, presentava seccions innovadores com "Open Net" que permetia al públic solicitar a l'aire temes a buscar en Internet per a despuix arreplegar-els duent a l'estació un disquet.

A partir de llavors, els peruans varen tindre accés als websites de tot lo món. Esta tecnologia es va expandir ràpidament primer entre el món acadèmic i, una volta més, entre els bancs i el món empresarial en general.[16] cal aclarir que la massificació va tindre inconvenients que es varen fer evidents en el temps. El primer és que es tenia que implementar la tarifa plana que es va propondre en 1999 entre el Congrés, la RCP i Telefónica, l'única empresa que tenia l'infraestructura en aquell llavors,[17][18] pero no es va implementar oficialment fins a 2001 (en un horari restringit de dilluns a divendres).[19] Açò va tornar a ocórrer en 2017, quan Entel va establir per primera volta el seu pla d'internet mòvil pospago sense llímit de tràfic.[20] El segon inconvenient és que el major accés correspon a la classe alta i a la costa peruana, pero seguia sent difícil d'alcançar en vàries zones rurals de la serra i la selva peruana (segons el Govern peruà per a Perú21 en 2005[21] i les publicacions d'Ipsos i Hopkins en 2012).[5][22]

A partir de l'any 2000, quan solament 180 mil famílies tenien a lo manco una computadora,[23] l'instalació de centenars de cabines públiques va passar a realisar-se a nivell nacional. El seu baix cost va facilitar el seu us massiu fins a l'arribada dels teléfons en internet en 2018.[24] En aquell llavors, la visita diària a estes cabines convocava a centenars de mils de jóvens per a treballar i divertir-se i desenrollar algun tipo de comunicació via internet. El creiximent de les cabines va posar de manifest l'absència de biblioteques públiques en el país, lo que dificultava l'accés al coneiximent.[25] En 2006, la Societat Nacional d'Informàtica va proyectar que 8 millons d'usuaris es beneficiarien de l'implementació del Pla Huascarán.[26] A la seua volta, es va desenrollar el proyecte Corredor del Ministeri d'Agricultura per a estendre-ho a atres departaments com Puno.[27]

En 2007, l'Enquesta Nacional de Llars de l'Institut Nacional d'Estadística i Informàtica va senyalar que va haver 40 000 cibercafés.[28] En 2014, 10 millons de peruans varen navegar en Internet.[29] No obstant, Perú. com va reportar que varen existir setanta mil usuaris que es varen conectar de forma clandestina en Lima.[30]

En 2013, es va crear el Fondo d'Inversió en Telecomunicacions per a desplegar infraestructura en zones alluntades en diners reservats per empreses privades. Des de 2015, l'Estat peruà ha invertit més de 756 millons de dólars per a que quatre companyies construïxquen infraestructura i proporcionen servici d'internet a coleges, centres de salut i comissaries rurals de dèu regions del país. La velocitat alcançada va oscilar entre 2 i 40 Mbps, sifra molt inferior al servici de 200 Mbps o més que va ser contractat per el 70 % de les vivendes en internet fix en 2025.[31]

Per a l'any 2018, el Perú tenia 22 millons d'usuaris, en una penetració del 67.7 % en el país, i representava el 7.2 % dels usuaris d'internet en Amèrica del Sur.[32] A l'any següent, Perucámaras va informar que el 46.3 % de la macroregión sur del país contava en eixa penetració, i va senyalar que departaments com Puno conten en la major barrera d'accés a internet.[33][34]

En 2024, Perú contava en 2 780 000 conexions en fibra òptica segons Opsitel, lo que supon casi un 80 % d'instalacions d'internet fix.[35] En comparació, en 2019 hi havia solament 200 000 conexions. La pandèmia de Covid-19 i l'entrada d'atres empreses en el sector varen impulsar esta nova tecnologia que va substituir al cable coaxial.[36] En 2026, una enquesta d'Osiptel va senyalar que el 92 % cases liderades per dònes contaven en conexió a internet.[37]

En l'actualitat, la RCP és l'organisació encarregada de concedir els dominis a les pàgines web en Perú. Encara que no estava regulat en els seus començos, els continguts produïts en internet conten en els mateixos drets i deures que atres mijos, com el pagament d'imposts i l'aplicació de lleis per a protegir a les persones i les obres. L'usuari és l'únic responsable en cas d'infringir els drets d'autor, per eixemple.[38] El contingut estajat baix la jurisdicció peruana és supervisat pel Indecopi.[39]

Canals i programes de streaming

Els programes de streaming en obert haurien escomençat en la década de 2010 en productores web com a Senyor Z, empreses discogràfiques com Danitza Produccions (que també produïa contingut que imitava a Badabun i La rosa de Guadalupe[40][41] i contingut de ficció).[42] Toulouse Lautrec va ser un dels instituts que varen guardonar a estos programes.[43] En el temps, els programes s'han anat diversificando. Beatriz Tagle, productora d'Amèrica Televisió, considera que el món del streaming no solament comprén contingut baix demanda, sino també videopódcast i transmissions en viu.[44]

Els programes de streaming es varen consolidar en la década de 2020, quan varen escomençar a emetre's des de canals que varen escomençar a tindre la seua pròpia barbacoa de programació.[45] Els canals recorren a vàries formes de finançació: billeteras locals, com Yape,[46][47] i auspiciadores, quan tenen una audiència de mils d'espectadors en directe.[44]

Vortex va ser una de les primeres plataformes en llínea en tindre una barbacoa de programació de sol àudio, pero esta solament estava disponible en la pròpia plataforma.[48] La Roro Network va ser pionera en el desenroll d'una barbacoa en viu en varis programes emesos diàriament i interdiario.[49] Tant la Roro Network com el seu competidor posterior, Tot Good, tenien una gran audiència en les seues transmissions.[50]

Primers canals digitals en barbacoa de programació diària (2024)[nota 1]
Nom del canal Operador Prog. recurrents més vists Prom. de vistes alcançat
La Roro Network Carlos Orozco Ouke
Beo notícies
112 618
Canal Ya Marque Sifuentes[nota 2] La Encerrona
La chismería
101 912
A Pressió Peter Arévalo A Pressió radi
Estudie fútbol
53 485
No Som TV Cathy Sáenz Paraula d'unfla
Sense llengua en els pèls
49 003
LR+ Grup La República Sense guió
Del dit al fet
60 087

Cap a finals de 2024, Renzo Rotta, docent de la Toulouse Lautrec i especialista en màrqueting digital, va compartir un estudi per al diari Gestió en el que s'afirmava que dels 162 programes emesos inicialment en YouTube, el 26 % pertanyien a la categoria de deports, el 24 % a notícies, el 22 % a entrevistes, el 18 % a magazines i el 8 % a miscelànea (entreteniment). El canal No Som TV va conseguir sis programes en la llista dels 50 més vists; Roro Network, cinc; i A Pressió, quatre.[45] Quatre dels dèu programes més vists són emissions en directe.[45] En giner de 2026, Impronta Research va senyalar que els espais d'entreteniment, particularment «de toc llauger i emocional», havien escomençat a liderar en intensitat una enquesta realisada a 1000 persones, «restant espai als continguts educatius, culturals i d'actualitat política, que exigixen atenció prolongada i una audiència disposta a profundisar».[53]

L'empresa de medició DataTube s'encarrega d'arreplegar les sifres d'audiència en viu. L'empresa comprova si els canals conten en audiència orgànica (bandera verda), irregular (bandera àmbar) o artificialment inflada (bandera roja, com en el cas de Zaca TV i Satèlit+).[54] La pràctica d'aumentar artificialment l'audiència per mig de granges de bots ya havia segut descoberta prèviament per aficionats, coincidint en la falta de regulació sobre pràctiques fraudulentes.[55]

No hi ha una fòrmula perfecta que garantise la viabilitat dels canals i programes a llarc determini. El productor de televisió i expert en continguts digitals Fernando Reátegui Marchesi va senyalar que, en una primera etapa, els continguts eren llaugers i improvisats; no obstant, en una etapa posterior, el públic va escomençar a valorar una major preparació i coneiximent especialisat en la producció dels programes, inclús en l'àmbit de l'entreteniment.[56] L'especialiste en màrqueting José Ruisdías Rojas va afirmar que la durabilitat dels programes depén del compromís en la comunitat; si el proyecte solament té un enfocament econòmic o conjuntural, queda expost a rotacions constants.[56] Impronta Research va considerar la distribució de video clips com una de les estratègies importants en les que invertixen els canals.[53]

La Roro Network

 
Logotip del canal de streaming La Roro Network. Els programes del canal s'emeten exclusivament en Internet.

La Roro Network és un canal digital generaliste fundat en abril de 2024 per Carlos Orozco.[nota 3] El seu enfocament principal és la conversació quotidiana, i la seua postura editorial és matisada; en paraules d'Orozco, «el diàlec és més important que l'ideologia».[66] Es transmet generalment en YouTube. En juliol de 2025, el canal va alcançar els 500 000 subscriptors.[66]

La Roro Network va escomençar en el pódcast Ouke (creat en 2023) i, en l'ajuda d'una amiga de l'universitat,[67] va ser estenent-se a nous espais fins a conseguir una comunitat de varis programes.[49] El canal sol recórrer a l'humor relacionat en el fenomen dels «dibujitos» —per eixemple, Orozco es referix a sí mateixa en la comunitat com a «Ànet Blanco», que també és la mascota del canal— i priorisa la conexió mútua en la seua audiència més jove en viu —per eixemple, produint lligues de fútbol i sortejos en personalitats del canal— sobre l'apartat tècnic de vanguarda o la contractació de talents mediàtics.[68] Sobre la producció audiovisual, s'utilisen esporàdicament els «filtres» creats pels «efebos»,[nota 4] sent un d'ells, Rofotito, l'encarregat de donar identitat sonora i visual al canal.[69]

El Comerç va descriure a Carlos Orozco com «una de les personalitats més conegudes entre els internautes peruans» i a Ouke com «un dels programes de YouTube més populars del país».[70] Diari Un va descriure a la Roro Network com «la plataforma informativa més influent de YouTube en Perú».[71] l'Universitat Peruana Unió va utilisar l'image d'Orozco per a anuncis publicitaris,[72] mentres que l'Institut Nacional d'Estadística i Informàtica va incloure el canal en la llista de mijos cotisats per a publicitat estatal.[73]

Les personalitats de dreta conservadora solen criticar al fundador per relacionar-ho en la «esquerra política» (el nom del canal fa joc en la paraula «roig»), a pesar de que conta en finançació d'empreses privades.[74] Magaly Medina, presentadora de programes d'espectàculs que ha menyspreat obertament els «dibujitos» per ser «terroristes», és una dels seus majors detractores. Per a Medina, Orozco és un «falte d'intelecte»[75] i ha senyalat que el seu estil emergent «mai aplegarà a la televisió».[76]

Programació

La programació de Roro Network es compon de programes diaris que s'emeten, per lo general, de dilluns a divendres de matí. Estos es complementen en programes interdiaris i programes deportius especials.[49]

Ouke és un programa jovenil de «infotaiment» (infoentretenimiento)[49] presentat per Orozco i els seus companyers Daniel Marquina i Macla Yamada. Sol contar en panelistas recurrents, entre ells Alexandra Ampuero, periodiste de Hildebrandt en els seus Tretze coneguda per la seua actitut analítica i confrontacional;[77][78] Christian Bayro, exreportero de Al sext dia;[79] i Augusto Peñaloza, conegut per les seues opinions sobre economia baix l'àlies de «Tio Rockefeller».[80] El programa es va donar a conéixer per les seues cobertura polítiques espontànees, com les protestes de la generació Z[81] o la llista de seguidors del recentment designat president José Jerí;[82] encara que ha rebut crítiques per abordar temes sensibles sense confirmar[79] o per no renunciar a la seua quota de diversió.[81][83] La productora del canal, Pierina Anave, va admetre: «Si be ho fem des de l'humor, lo que busquem és generar consciència social».[67] Degut a que No Som TV va deixar de produir programes en barbacoa, en 2025 Ouke s'havia convertit en el programa de streaming en viu i d'accés obert més longeu del país.

L'era del cine va ser el primer programa que va complementar Ouke. Ho presentaven Carlos Orozco i Pablo Saldarriaga. En la creació de la Roro Network, L'era del cine va desaparéixer per a donar pas a Ningú se salva, emés hores abans de Ouke i presentat per Saldarriaga, Gabriel Calvo i Jhovan Tomasevich. En este nou espai es tractava de tot, principalment cultura pop i actualitat des d'una perspectiva més adulta. Destacava per generar debats sobre la cultura de l'exposició pública i la crítica en el món de l'espectàcul nacional.[84] La primera temporada de Ningú se salva es va emetre entre 2024 i 2026, moment en que Calvo va deixar el canal i Saldarriaga va passar a tindre el seu propi programa, Efectes secundaris, que s'emetia despuix de Ouke.[85] Ningú se salva permetia discutir sobre temes polítics, sempre que es mantinguera el respecte cap a les opinions alienes.[86]

Pilots perduts i Ciències per a normals són els programes educatius del canal. Pilots perduts, presentat per Guillermo Gutiérrez (Tio Factos, del moviment Kloaka) entre 2024 i 2025, se centrava en la crítica social mentres l'escritor es divertia en l'audiència i recomanava llibres.[87][88][89] L'escritora Giancarla Vaig donar Laura Gutiérrez senyalava que «es va guanyar el carinyo d'una nova audiència». No obstant, segons la mateixa escritora, el pódcast va sofrir inconsistencias perque La Roro Network «priorisava partits sense rellevància, en el pretext de “rellevància deportiva”, i atres programes més superficials i sense contingut de valor».[90] Un any despuix del decés de Gutiérrez i la cancelació de Pilots perduts, en 2026, La Roro Network va llançar Ciències per a normals, en el geòlec Patricio Valderrama Murillo, el «Doctor Sismes».[91]

Beo notícies (emés de matí) i Beneït estat fallanc (de nit) són els programes d'actualitat periodística de la Roro Network, que se centren principalment en l'anàlisis polític. Eugenia Guevara és la presentadora principal i la directora del bloc periodístic.[86] Paolo Benza va ser el primer presentador dels programes periodístics, en els que també han participat investigadors com Omar Chira[71] i figures del periodisme televisiu, com Martín Riepl i Fátima Chávez.[92][93] Els programes polítics conten en llibertat per a criticar a atres mijos de comunicació.[94] Guapotes, en Andrés Grill,[95] i La guarderia són dos dels clapix shows produïts pels «efebos» i enfocats en anècdotes. També hi ha atres programes de temàtica específica; alguns dels quals, segons la directora de continguts Miluska Gall, estan relacionats en el voleibol (com a complement al fútbol), l'automovilisme i el turisme vivencial.[96]

Programació regular 2026 (GMT-5)
Horari Programa Presentadors
8:00-9:45 Beo notícies Eugenia Guevarra, Omar Chira i Nicolás Salazar
10:00-11:45 Ningú se salva Jhovan Tomasevich, Perla Barris, Alexandra Ampuero i Hugox Chugox
12:00-14:00 Ouke Carlos Orozco, Daniel Marquina i Macla Yamada
18:00-19:45 L'ovella Roberto Culca, Eliza Tokeshi, Eduardo Taula i Fernanda Yuni

Atres canals

En 2023, Cathy Sáenz va crear No Som TV com un prototip de canal de streaming inspirat en la televisió peruana, a on s'emetien programes en directe de dilluns a divendres en un horari establit. A l'any següent, el canal va deixar de produir programes en barbacoa. De la mateixa manera que La Roro Network, No Som TV recorria a narradors deportius per a events especials importants, com a partits de fútbol, especialment les trobades del Dumenge Dianderas Fútbol Club. No obstant, la majoria de les narracions estaven llimitades llegalment, ya que Llatina Televisió o Movistar Deportes posseïen els drets de retransmissió d'alguns d'estos events, com els de la Selecció Peruana de Fútbol.[97]

En 2024, José «el Pelao» Rodríguez va llançar Tot Good, canal que es va basar en un proyecte de pódcast anys abans.[nota 5] El canal buscava segmentar la seua barbacoa per grups d'edat i incloïa a personalitats com Víctor Cavaller, Gabriel «Cholo» Mena,[101] Laura Spoya i Mario Irivarren. Abner Roures, antic productor audiovisual d'Amèrica Televisió i No Som TV, es va unir a l'equip de Rodríguez i va explicar que havia recorregut a figures televisives per a desenrollar «una família» en un propòsit comú.[102] Tot Good contava en els programes Parla Good, presentat pel Pelao i Curwen, i Good Clave, en Spoya i Irivarren. A l'any següent, Tot Good es va reestructurar i va contar en un escenari més gran;[103] no obstant, Roures, Spoya i Irivarren varen renunciar per diferències creatives i varen ser reemplaçats per atres panelistas.[104] En el temps, «El Pelao» Rodríguez va establir una estratègia per a sostindre's econòmicament, creant una narrativa al voltant de la comunitat del canal i generant confiança en l'audiència respecte a les colaboracions comercials sorgides en la comunitat.[105]

En 2025, Roures, Spoya i Irivarren varen decidir crear el seu propi programa, La manada, que va ser adoptat pel canal Satèlit+ de Jefferson Farfán.[84] El programa es va convertir en tot un referent en internet gràcies al seu humor absurt, pero va ser criticat per les actituts de l'equip de producció, lo que va provocar una forta decepció en la comunitat, una crisis d'anuncis i una pausa en 2026.[106] Roures va ser reemplaçat pel sicòlec i creador de contingut Christian Company.[107]

La família Benavides va estrenar també en 2025 Zaca TV i el pódcast Som lo que som, el més popular de la generació Z. El pódcast, protagonisat per influencers, tracta sobre anècdotes, dinàmiques de grup i la participació d'invitats de la seua generació. Segons Infobae, es va organisar un event social les entrades del qual es varen agotar en qüestió d'hores.[108] No obstant, els presentadors de Som lo que som varen admetre que solen evitar parlar de la realitat nacional (com la marcha originada en part per la generació Z contra la crisis política) perque «no és el camí» per a abordar-la de forma «superficial».[109][110] El pódcast va entrar en una pausa en acabant de que alguns dels seus presentadors ho abandonaren.[111] Els especialistes Fernando Reátegui Marchesi i José Ruisdías Rojas varen senyalar que el programa «va carir d'una visió sòlida a llarc determini» per a que els presentadors pogueren seguir permaneixent en el canal.[56] En la seua reestructuració, la família Benavides va contractar a la youtuber María Fe Prim (Mafe Sense R), que ya eixercitava com a tal des de 2015,[112] i va incloure a Adriana Birla Arce i els seus amics per al programa adicional Sí som.[113][114]

En 2026, Luciana Olivares Talles va anunciar La Substància, un canal de streaming compost per tres programes d'entrevistes presentats per Omar Sánchez («el pare»), María Julia Mantilla («Maju») i Ricardo Gareca.[115] El canal es va promocionar com el primer ecosistema digital de continguts de «caseta» rellevants per a millennials i persones que aspiren a ser millennials.[116] Els programes de la Substància s'emetia en interrupcions, sobretot per la denúncia penal de Sánchez, que va terminar en la seua separació.[117] En eixe any, Mercat Negre va senyalar l'existència d'un univers de canals de streaming finançat pel servici mèdic Boticuy en programes independents d'infoentretenimiento com a Brutalitat Política, Chocofhifle Show i Pitucos Marrons.[118][119]

Colaboracions en el sector televisiu

Eixe mateix 2025, importants rostres d'Amèrica Televisió varen decidir donar el bot a internet. La presentadora Gisela Valcárcel va anunciar el llançament de GV Play, que du el nomene de la seua productora, per a produir continguts deportius i periodístics. Valcárcel pensava anunciar-ho durant l'emissió d'un programa de la cadena, pero es va enfadar perque no li varen deixar fer eixe tipo de promocions.[120] Per la seua banda, Mariana Ramírez del Villar va anunciar que la seua empresa, ProTV, s'aliaria en Andy Merino (Zein) per a produir continguts digitals d'entreteniment. Esta aliança sí va ser promocionada en la cadena en la participació de Nicola Porcella.[121][122] GV Play i Zentral Studio varen permanéixer en emissió fins a l'any següent.

María Pía Copello va anunciar en 2025 la creació de QueMás Network, en Peter Fajardo (conegut per la seua rodalia en Ramírez del Villar) com a productor i una selecció de rostres televisius.[123][124] QueMás no va conseguir la dinàmica desijada, per lo que va optar per modificar els seus espais sense les figures originals, tal i com va succeir en la contractació de Diana Sánchez i Ethel Pou, l'eixida de Fajardo i la baixa de programes deportius.[125][126][127] Copello va reconéixer que internet és un espai «pijor» que la televisió[128] i que el seu canal, de la mateixa manera que GV Play, seria vetat per Amèrica Televisió per considerar-ho la seua competència.[129] Magaly Medina va sugerir a Copello que no donara el bot de la televisió a internet.[130] A diferència de GV Play i Zentral Studio, QueMás Network es va reestructurar en 2026 en noves figures i un enfocament en l'entreteniment a càrrec de l'exproudctor de La manada, Abner Roures.

Recepció

Plantilla:Quote boxAndy Merino (fundador del canal de streaming Zentral Studio) senyalava en 2023 que la producció de streaming en viu estava «en culers» en comparació a països com Espanya i Argentina.[131] Personalitats de la telerrealitat com Patricio Parodi i de la política com Franco Vidal ya s'havien adinsat en eixe món,[132][133][134][135][136] mentres que unes atres com Rafael Cardozo ho varen minimisar.[137]

En el temps, es varen escomençar a popularisar plataformes que oferixen major llibertat, com Kick.[138] Kick destaca per ser un escaparat de proyectes ambiciosos, com l'adaptació de La Velada de l'Any,[139] entrevistes entre jóvens[140] i la coordinació d'operatius municipals.[141][142] Els pódcasts de la Roro Network es varen emetre allí.

El diari La República i els especialistes Phillip Chu Joy i Maite Vizcarra varen afirmar que el streaming seria important junt a les rets socials en les eleccions de 2026, puix Martín Vizcarra i Rafael López Aliaga varen ser les primeres figures polítiques en ser entrevistades per streamers en els seus contes de Kick.[143][144][145] Inclús, un creador de contingut va confessar que Antauro Humala havia participat en un partit de fútbol organisat per vàries personalitats d'internet, que va ser emés en rets socials.[146]

El periodiste Beto Ortiz va senyalar que, en l'auge dels canals de streaming, encara no existix competència entre este nou format i els espais televisius tradicionals. Ortiz va aclarir que «són públics distints, llenguages distints, gusts distints i modos de consum distints», per lo que no té sentit que les figures d'internet passen directament a la televisió i viceversa.[147] El diari El Comerç va senyalar que l'audiència digital «va escomençar a cansar-se dels influencers i està buscant contingut més personalisat i autèntic». Segons este mig, el verdader risc per als canals, els inversors (com els de QueMás) i les productores que varen decidir donar el bot a internet en 2026 no és la comunitat sino «tornar al mateix format televisiu de sempre».[44] Les personalitats de la televisió Magaly Medina, Yaco Eskenazi i el «Loco» Wagner varen coincidir que el món digital rig per una dinàmica esporàdica molt diferent a la formalitat de la televisió.[130]

Vore també

Notes

  1. ↑ Per a ser considerat un principal canal digital (de streaming), deu emetre a lo manco tres programes recurrents. Segons José Rodríguez, un programa recurrent deu emetre's de dilluns a divendres.[51] En la llista solament s'inclouen programes diaris, sense considerar els especials. Sifres d'audiència, contabilisades en diferit, proporcionades per DataTube el 15 de decembre de 2024.[52]
  2. ↑ El contingut de Canal Ya és produït per Romina Badoíno en el respal de la Ret Científica Peruana (atribuïda en els crèdits audiovisuals com La Mula) i es compartix en el canal de Marco Sifuentes.
  3. ↑ Carlos Ulises Orozco Solís va nàixer en Lima en el sí d'una família d'ingeniers. Va cursar els seus estudis en la Facultat de Ciències de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú. Va treballar posteriorment en CMD durant sis anys, fins que es va independisar.[57] En 2019, va iniciar Moloko Podcast, el seu primer proyecte,[58] junt al seu excompañero universitari Hugo Lezama,[59] qui va colaborar en el desenroll de videoensayos en el seu canal.[59] En el seu moment, va ser un dels més populars en les rets socials peruanes[60] i, en 2022, el nom va ser registrat com a part dels «servicis d'entreteniment i activitats deportives i culturals».[61] Per diferències creatives, una de les produccions pioneres en este format va finalisar en 2023.[62] Orozco va continuar realisant atres proyectes abans del sorgiment de la Roro Network com a Finestra d'emergència i Dalt la música peruana.[63][64] Anys despuix de fundar La Roro Network, Orozco va crear un canal secundari a on produïx noves entrevistes de cort personal.[65]
  4. ↑ Els programes solen estar produïts per hòmens jóvens, malnomenats «efebos». L'equip s'encarrega de revisar els mensages i de crear efectes de sò i visuals, cridats «filtres». En el vídeo de 2026, els «efebos» solen ser persones a les que el propi Carlos Orozco tracta com «huevones», és dir, com si els estiguera prenent el pèl. Vore Bazán, Raúl ({). «¿Per qué els diuen efebos?» (vídeo){{#if:|, {{{canal}}}. Consultat el 6 de febrer de 2026.
  5. ↑ Tot Good va ser creat per José Rodríguez, qui es va dedicar al sector dels pódcast des de finals de la década de 2000. Junt al seu germà, Rodríguez va optar per buscar un programa de conversació lliure inspirat en les produccions espanyoles i nortamericanes que consumia en eixe moment i en referències locals per als espectadors peruans.[98] Segons descrivia la pàgina web de la dissenyadora Romina De' Luise, el canal és un «espai de conversació amigable i genuí, a on tots se senten com en casa».[99] El canal va contar en el respal tècnic de Phillip Chu Joy, ya que Chu Joy i Rodríguez eren socis d'una empresa relacionada, encara que esta no participava directament en la producció dels programes.[100]

Referències

  1. ↑ CIA World Factbook
  2. ↑ LR, Redacció. «Perú va alcançar el primer lloc en velocitat d'Internet mòvil en Llatinoamèrica», 22 de febrer de 2017. Consultat el 22 d'octubre de 2018 (en es).
  3. ↑ Yezerska, Lyudmyla(2003).«El desenroll de la Societat de l'Informació en el Perú».Revista de Comunicació.2(1): 116–146.ISSN 2227-1465.Consultat el 2022-11-19.(en es)
  4. ↑ «Bolletí III 2016». Archivat des de l'original, el 17 d'abril de 2018. Consultat el 16 d'abril de 2018.
  5. ↑ 5,0 5,1 Guevara-Tirat, Alberto; Mendoza-Merino, Marisol; Sivincha-Quispe, Mariella R.(2023-04-30).«Associació entre l'us d'internet en l'àmbit geogràfic i llengua materna en la població peruana».Investigació Valdizana.17(2): 85–91.ISSN 1995-445X.doi:10.33554/riv.17.2.1828.Consultat el 2025-02-28.
  6. ↑ «Història d'Internet en el Perú: Sistematisació de la primera experiència» (en es). Història d'Internet en Amèrica Llatina i el Carib (1995-01-12). Consultat el 2022-02-10.
  7. ↑ «ESAN Data celebra 35 anys de grans proyectes». ESAN. Archivat des de l'original, el 22 d'octubre de 2020. Consultat el 2022-02-10.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Video | Aixina era la primera cabina d'Internet del Perú», RPP Notícies. Consultat el 16 d'abril de 2018 (en es).
  9. ↑ Hughes, Richard (2002). Fujimori Meets Cabines Publiques: The Internet, Journalism, and Democracy in Peru (en en), Palgrave Macmillan US, pp. 71–83. doi:10.1057/9780230109223_6. ISBN 978-0-230-10922-3. Consultat el 2025-03-01.
  10. ↑ Rojas, Adriana (2024-05-20). «Tribus digitals 2024: ¿Cóm són els otakus, gamers i k-popers peruans?» (en es). Mercat Negre. Consultat el 2024-08-22.
  11. ↑ Trome. com (2017-10-02). «Entel Mija Fest: El Rubius i tots els youtubers que aplegaran a Lima [VIDEO]» (en es). Trome. com. Consultat el 2025-02-07.
  12. ↑ «¿L'any dels videojocs en Perú? Anuncien dos festivals gamers per a este 2019» (en es). RPP Notícies (2019-05-03). Consultat el 2025-03-15.
  13. ↑ Drinot, Paulo(2025-02-03).«Entrevista: Fonts Històriques del Perú».Latin American Research Review.: 1–16.ISSN 1542-4278.doi:10.1017/lar.2025.2.Consultat el 2025-04-12.(en en)
  14. ↑ Bossio, Jorge. «Cabines Internet». Especials Yachay. Archivat des de l'original, el 2002-10-21. Consultat el 2024-05-05.
  15. ↑ Averweg, Udo Richard(Juny de 2009).«Peruvian cabines públiques, Does Policy provide practice or does practice provide Policy?».ITDC.16(2): 15-20.Consultat el 1 de març de 2025.
  16. ↑ «¿En quin any va aplegar l'Internet al Perú? | PQS. pe», El Portal dels Mamprenedors. Consultat el 16 d'abril de 2018 (en es).
  17. ↑ Postigo Bazán, Ricardo(1999-12-01).«Monopoli del Ciberespai: ¿Tarifa Plana en Internet?».IUS ET VERITAS.(19): 368–370.ISSN 1995-2929.Consultat el 2025-03-01.(en es)
  18. ↑ «Es presenta llei per a tarifa plana per Internet en el Perú» (en es). PRODU (1999-04-01). Consultat el 2025-03-01.
  19. ↑ «Telefónica introduïx nova tarifa plana en Perú» (en es). Ultima Hora (2001-11-11). Consultat el 2025-03-01.
  20. ↑ «Entel aposta per veu i senyes en tarifa plana», El Comerç, 2017-10-27. Consultat el 2025-03-01 (en es-pe).
  21. ↑ «Promouen Internet en serra i selva». Perú 21. Consultat el 2025-04-23.
  22. ↑ Labó, Gabriel(Març de 2019).«¡El rei de les rets vs. la reina dels mijos!».Revista VA.: 42-44.Consultat el 15 de febrer de 2025.«La conexió a internet fix i mòvil seguix creixent dia a dia. En el Perú dos de cada tres persones es conecten de manera freqüent. Esta tendència es veu molt més marcada en els NSE més alts, a on un 90% de les persones té accés al servici, mentres disminuïx significativament en les llars de menors ingressos en ciutats de la Serra Centre i Selva del Perú»
  23. ↑ «Només 180 mil famílies tenen computadora en la seua casa». La República (4 de setembre de 2000). Archivat des de l'original, el 2001-01-10. Consultat el 2023-11-22.
  24. ↑ Bossio Montes d'Oca, Juan Fernando (2018). «Peru: a telecentre in the jungle», Global Information Society Watch (en en), APC, p. 205. ISBN 978-92-95113-06-0. Consultat el 1 de març de 2025. «Privately owned public internet access points called “cabines públiques” – a Peruvian model of cybercafés – have been the main internet access points in Peru over the past 20 years, since their popularisation among students and young professionals in the 1990s, up until the moment when mobiles become the main way to access the internet in Peru in 2016. Telecentre projects and strategies seem to be old fashioned now, both in Peru and Latin America more generally»
  25. ↑ Villanueva Mansilla, Eduardo (2005). «El Perú i la seua societat de l'informació», Senderes que es bifurcan: dilemes i reptes de la societat de l'informació, Pontifícia Universitat Catòlica del Perú, p. 318. ISBN 978-9972-42-679-7. Consultat el 2025-02-22.
  26. ↑ «Cabines Impúdicas». Caretas (3 d'abril de 2003). Archivat des de l'original, el 2004-04-05. Consultat el 2022-03-13.
  27. ↑ «FIDA elegix a proyecte Corredor Puno-Cusco del Minag com a model en Amèrica Llatina i el Carib» (en es). andina. pe (2008-09-08). Consultat el 2025-03-01.
  28. ↑ «Subscripció a Internet de banda ampla va créixer en 2.000%». El Comerç. Archivat des de l'original, el 14 d'abril de 2008. Consultat el 2024-03-02.
  29. ↑ EC, Redacció. «Descobrix l'història de l'Internet en el Perú en esta image interactiva», El Comerç, 17 de maig de 2017. Consultat el 16 d'abril de 2018 (en es-pe).
  30. ↑ «Setanta mil usuaris usen Internet 'pirata' en Lima» (en es). laprensa. peru. com (2013-03-25). Consultat el 2023-05-17.
  31. ↑ Cárdenas, Jackeline (2025-03-30). «L'Estat gasta més d'USD 756 millons en Internet que no servix» (en es). Ull Públic. Consultat el 2025-04-02.
  32. ↑ «Internet Usage and Population in South America».
  33. ↑ «Puno es troba entre els departaments que registra menys accés a internet» (en es). Correu (2019-12-15). Consultat el 2025-02-28.
  34. ↑ «Perucámaras: Més del 50% de la població de la Macro Regió Sur no accedix a internet» (en es). larepublica. pe (2019-11-18). Consultat el 2025-02-28.
  35. ↑ «Més del 70 % de conexions d'internet fix en Perú usen fibra òptica al tancament del tercer trimestre» (en es-pe). www. gob. pe. Consultat el 2025-02-14.
  36. ↑ Silva, Christian. «La guerra de la fibra òptica: ¿cóm impacten els nous jugadors en el mercat d'Internet fix i quins desafius tenen?», El Comerç, 2025-03-16. Consultat el 2025-03-16 (en es-pe).
  37. ↑ «9 de cada 10 llars liderades per dònes tenen accés a internet en Perú» (en es). Llatina Notícies. Consultat el 2026-03-08.
  38. ↑ Salazar Herrada, Esteban (2026-02-08). «Les plataformes com Youtube o Twitch que transmeten streaming pirata de la Lliga 1 ya no seran sempre sancionades» (en és-és). infobae. Consultat el 2026-02-08.
  39. ↑ «¿Quin és la relació entre els streamers i el dret peruà?» (en es). LP (2025-02-05). Consultat el 2025-02-22.
  40. ↑ Vargas, Melani (2024-05-02). «Director de Danitza Produccions revela plans a futur: "Netflix nos està esperant"» (en es). larepublica. pe. Consultat el 2024-12-09.
  41. ↑ Navarro Quevedo, Ángel. «El món dels PEdramas: Històries curtes i cautivadoras de baix presupost que conquisten les rets socials», El Comerç, 2024-06-12. Consultat el 2024-12-09 (en es-pe).
  42. ↑ «Hui s'estrena la primera série piurana en Youtube» (en es). L'Hora. Consultat el 2025-03-17.
  43. ↑ «Series web: Acció en llínea El Dominical». El Comerç Perú (21/01/2019). Archivat des de l'original, el 2020-04-29. Consultat el 2025-04-29.
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 Galván, Leslie A.. «El “fi” de Zaca TV, l'auge de María Pía Copello: ¿Cóm queda el streaming peruà a inicis del 2026?», El Comerç, 2026-01-29. Consultat el 2026-01-29 (en es-pe).
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 Velito, Edgar (2024-09-28). «¿La nova TV peruana? Programes de YouTube que arrasen en vistes i atrauen marques» (en es). Gestió. Consultat el 2024-09-29.
  46. ↑ Alva, Samanta (2021-07-01). «Youtube: ¿Cóm rentabilisar les transmissions en viu?» (en es). Sudaca. Consultat el 2025-03-18. «Una opció adicional al Súper chat i Súper calcomania que els mateixos creadors han escomençat a aplicar és el de la colocació, en el mateix video de transmissió en viu, de còdics QR de billeteras electròniques com Yape o Plin»
  47. ↑ Iparraguirre, Álvaro(2025).«¿Els canals de streaming estan guanyant terreny front a la TV i la ràdio?».Mira! Tendències en Comunicació.Universitat de Llima.(1): 2-4.Consultat el 16 de giner de 2026.
  48. ↑ «Podcast en Perú: ¿Qué tan rendable és el negoci de generar contingut en àudio?» (en es). Perú 21 (2020-06-28). Consultat el 2025-01-01.
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 49,3 Flores, Hugo (2025-12-24). «Aixina alvança el mercat dels canals de streaming en Perú» (en es). Forbes Perú. Consultat el 2025-12-30.
  50. ↑ «Good Clave i OUKE lideren el rànquing dels més vists de YouTube Perú durant l'última semana de febrer 2025: Revisa la llista completa», El Comerç, 2025-02-13. Consultat el 2025-02-13 (en es-pe).
  51. ↑ Noriega, Pedro (2024-12-31). «El streaming va dominar el 2024 en Perú: La Roro Network, No Som TV i Tot Good varen liderar la tendència» (en és-és). infobae. Consultat el 2024-12-31. «Rodríguez també va destacar que el format actual de streaming està més orientat a programes recurrents. “Lo que es coneix hui com streaming online, que són programes de dilluns a divendres o tres dies a la semana, estan aplegant a nous picos que abans no existien”, va comentar»
  52. ↑ (15 de decembre de 2024).«Top 100 programes en Youtube».DataTube.Consultat el 26 de decembre de 2024.
  53. ↑ 53,0 53,1 «Good Clave, La Roro Network (...): estos són els programes i canals de streaming preferits» (en es). Gestió (2026-03-11). Consultat el 2026-03-11.
  54. ↑ El (2025-11-20). «Revelen programes de YouTube en viu que usarien bots: Zaca TV i Satèlit+ entre els senyalats» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-11-20.
  55. ↑ Sánchez, Jhonatan (2025-03-20). «Ingenier revela cóm des d'una computadora es manegen diferents contes bots en Perú» (en es). larepublica. pe. Consultat el 2025-03-25.
  56. ↑ 56,0 56,1 56,2 «A on ZacaTV va fallar, Maria Pía busca l'èxit: ¿Quines lliçons es poden deprendre de la caiguda del canal de streaming?», El Comerç, 2026-02-13. Consultat el 2026-02-13 (en es-pe).
  57. ↑ Rodríguez, Edith (2019-12-11). «Youtubers: Els nous amos de la televisió digital» (en es). Som Periodisme. Consultat el 2025-01-21.
  58. ↑ «Moloko Podcast: Hugo Lezama i Carlos Orozco presenten el seu programa en viu» (en es). Publimetro Perú (2019-07-03). Consultat el 2024-09-27.
  59. ↑ 59,0 59,1 Livise, Andy. «Coneix més sobre Carlos Orozco, el videoensayista que promet trencar-la en Facebook». Úter. Pe. Consultat el 2024-09-27.
  60. ↑ Olcese, Carlos Rivadeneyra (2023-02-27). El podcasting en el Perú: Anàlisis d'un mig natiu digital (en es), Universitat de Lima, pp. 72-73. ISBN 978-9972-45-609-1. Consultat el 2025-01-21.
  61. ↑ García, Javier (2022-09-08). «Indecopi otorga registre de marca a Moloko Podcast [Resolució 0764-2022/TPI-Indecopi]» (en es). LP. Consultat el 2024-09-27.
  62. ↑ Marcos, Jazmín (2023-07-02). «El fi de Moloko Podcast: l'aposta per un format de Spotify que va terminar per les diferències entre Hugo Lezama i Carlos Orozco» (en és-és). infobae. Consultat el 2024-09-27.
  63. ↑ «“Sempre perc en l'amor”: Maurici Posades sorprén en versió criolla d'èxit d'Harmonia 10» (en es). larepublica. pe (2019-11-01). Consultat el 2025-03-01.
  64. ↑ «Peluchín va destacar entrevista de Carlos Orozco a Érika Villalobos per damunt de la que va emetre Dalt la meua gent» (en es). Trome. com (2022-04-27). Consultat el 2025-03-01.
  65. ↑ Sequeiros, Judith (2026-07-16). «Cel Fernández causa revol per reacció en Carlos Orozco i usuaris reaccionen: "Va haver química"» (en es). larepublica. pe. Consultat el 2026-07-23.
  66. ↑ 66,0 66,1 «La Roro Network conquista el mig milló de subscriptors» (en es). Revista Signature (2025-06-11). Consultat el 2025-06-19.
  67. ↑ 67,0 67,1 Talavera, Andrés (2025-08-08). «Pierina Anave: Multitask en el streaming». Colege Peruà Chinenc Juan XXIII. Consultat el 2026-01-08.
  68. ↑ Plantilla:Cita instagram
  69. ↑ Ticona, Rosario (2026-02-05). «Integrants de la Roro Network qüestionen a Daniela Darcourt per reprender a personal de +QTV: "Es va sentir humillante"» (en es). larepublica. pe. Consultat el 2026-02-06. «L'incomoditat [sobre l'us d'efectes visuals en +QTV Network] es va originar quan la cantant Daniela Darcourt va cridar l'atenció a un jove treballador conegut com 'Rofotoito', extrabajador de la Roro Network, per utilisar un filtre similar al que amprava en el seu anterior lloc de treball. En to sever, l'artista va expressar la seua molèstia en considerar que dita elecció visual generava comparacions innecessàries»
  70. ↑ «Carlos Orozco revela que va rebujar “important oferta d'un canal de televisió”: “Un dia els contaré”», El Comerç, 2025-02-12. Consultat el 2025-02-14 (en es-pe).
  71. ↑ 71,0 71,1 «Fátima Chávez dona el bot al periodisme digital i se sumixca a Roro Network, el canal número un de YouTube en el Perú» (en es-pe). Diari U (2025-12-31). Consultat el 2026-03-24.
  72. ↑ «Hater demana disculpes a Carlos Orozco en rets socials» (en es). elpopular. pe (2025-02-25). Consultat el 2025-02-26.
  73. ↑ Marcos, Jazmín (2025-08-20). «L'incómoda reacció de Carlos Orozco quan va ser evidenciat en llista de cotisació d'influencer del INEI» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-08-20.
  74. ↑ «Marques d'empreses privades baix la lupa per favorir continguts polítics de tendència izquierdista: S'alerta riscs a futu» (en es). Informa't Perú (2026-04-19). Consultat el 2026-04-21.
  75. ↑ Ruiz, Carol (2026-07-02). «Magaly Medina tilda de machiste a Carlos Orozco: “Zero intelecte, tractes a les dònes com a objectes”» (en es-pe). infobae. Consultat el 2026-07-02.
  76. ↑ Marcos, Jazmín (2026-03-19). «Magaly Medina arremet contra Carlos Orozco per qüestionar el seu stream: “Tu a la TV mai vas a aplegar”» (en es-pe). infobae. Consultat el 2026-03-20. «“L'operatiu Argentina, els vaig a aclarir als "rojozco" del streaming, que no tenen ni p... idea... de quantes persones tenen que cobrir un ampay. Ell diu, per lo manco han enviat a Argentina a tres persones, no, a dos persones, perque descabecé per cert el meu equip d'investigació. Encara et falta molt per deprendre muchachito, pero crec que tu ací mai vas a aplegar”, va expressar Magaly Medina, reafirmant la capacitat de la seua producció per a operar en equips reduïts i obtindre resultats destacats»
  77. ↑ Sánchez, Jhonatan (2025-05-21). «Phillip Butters és confrontat per dir que patearía lesbianes i homosexuals, pero ho nega» (en es). larepublica. pe. Consultat el 2026-03-22.
  78. ↑ Marcos, Jazmín. «Flash electoral a Boca d'Urna: Aixina varen reaccionar Carlos Orozco, Curwen i ‘Pelao’ Good davant els resultats de les encuestadoras», infobae. Consultat el 2026-04-13 (en es-pe). «La sorpresa va donar pas a un breu moment de celebració quan Jorge Net va aparéixer entre els candidats en major respal. Alexandra Ampuero, periodista invitada al programa, va plantejar una postura de cautela: “Esperem al conteo ràpit de la ONPE, solament diré això”, en referència a l'importància d'esperar els resultats oficials»
  79. ↑ 79,0 79,1 El (2026-06-24). «‘Salandela’, ex integrant de Zaca TV, nega víncul en María Pía Copello i anuncia mides llegals contra reporter» (en es-pe). infobae. Consultat el 2026-06-25.
  80. ↑ Roncagliolo, Giacomo (2025-10-31). «Quan la veu pública deixa d'escoltar» (en es). Suc. Consultat el 2026-03-22. «Augusto Peñaloza —àlies Tio Rockefeller— [és] un invitat recurrent en la barbacoa del canal de YouTube de Carlos Orozco. Fins a fa no molt, Peñaloza —un empresari del món immobiliari— participava en considerable sensatea i calma en les conversacions a les que ho invitaven»
  81. ↑ 81,0 81,1 «Carlos Orozco respon a Mónica Sánchez i Lluite Càceres despuix de crítiques: “Actors volguts, hui no es tracta de vostés”» (en es). Show. pe (2025-10-18). Consultat el 2026-03-22.
  82. ↑ Grimaldi, Luis (2025-10-10). «José Jerí: Ouke descobrix EN VIU la neteja en el perfil d'Instagram del nou president» (en es). larepublica. pe. Consultat el 2025-10-11.
  83. ↑ Tomba, Mario (2025-10-15). «Mónica Sánchez arremet contra Ouke en plena marcha del 15-O: "No es convertixquen en Magaly"» (en es). larepublica. pe. Consultat el 2025-10-16.
  84. ↑ 84,0 84,1 Que la seua, Pilar (2026-01-31). «María Pía Copello i els programes streaming en els que competirà en YouTube: ‘La Manada’, ‘La Roro Network’ i atres» (en és-és). infobae. Consultat el 2026-02-02.
  85. ↑ Marcos, Jazmín (2026-07-01). «Gabriel Calvo dona detalls de la seua eixida de la Roro Network de Carlos Orozco: “Em varen tancar el cicle”» (en es-pe). infobae. Consultat el 2026-07-02.
  86. ↑ 86,0 86,1 Aguilar, Alexandra. «Eugenia Guevara: «El periodisme és un botó que es capciona una volta i mai més s'apaga»» (en es). 100. pe. Consultat el 2026-08-01.
  87. ↑ «¿Qué va passar en el cos d'el ‘Tio Factos’ despuix de la seua mort? Amics demanen que no termine en una fossa comuna, segons reporte d'ATV», El Comerç, 2025-04-25. Consultat el 2025-04-25 (en es-pe).
  88. ↑ Cobeñas, Yeraldiny (2025-04-06). «Fallix Guillermo Gutiérrez, conegut com "El Tio Factos": La RoRo Network confirma la seua partida» (en es). elpopular. pe. Consultat el 2025-04-06.
  89. ↑ Ruiz Ortega, Gabriel (2025-04-08). «Despedida a Guillermo Gutiérrez (tio Factos), curiós i llector» (en es). larepublica. pe. Consultat el 2025-04-25.
  90. ↑ Vaig donar Laura, Giancarla (2025-04-11). «Guillermo Gutiérrez Lymha o el crit callat d'un ànima trencada» (en es). Sudaca - Periodisme lliure i en profunditat. Consultat el 2025-04-25.
  91. ↑ Anave Penya, Pierina. «¿Ciència en streaming? 🧑🏻‍🔬🧪 La Roro Network sempre ha apostat per brindar entreteniment en coneiximent i, per qué no, en educació. A lo llarc d'estos dos anys, en els nostres programes…» (en es). LinkedIn. Consultat el 2026-05-21.
  92. ↑ «Terremot en ‘La Roro Network’; Martín Riepl li seguix els passos a Fátima Chávez i també s'anirà del canal de streaming» (en es). Diari Expresse (2026-01-16). Consultat el 2026-01-16.
  93. ↑ Marcos, Jazmín (2026-01-28). «Martín Riepl i Fátima Chávez junts despuix del seu retir de la Roro Network: aixina va reaccionar Carlos Orozco» (en és-és). infobae. Consultat el 2026-01-28.
  94. ↑ Carrión, Sandy (2026-06-09). «Conductora de ‘La Roro’ enfurix contra Mónica Delta per polèmica frase despuix de flash electoral» (en es). larepublica. pe. Consultat el 2026-06-09.
  95. ↑ «Tonino i 'El Grill' sorprenen en renunciar a "Parla Good" i "Guapotes" en viu (VIDEOS)» (en es). Karibeña. Consultat el 2026-03-07.
  96. ↑ Gall, Miluska (12 de febrer de 2026). «Enguany arranquem en tot en La Roro Network» (en es). LinkedIn. Archivat des de l'original, el 2026-02-16. Consultat el 2026-02-16.
  97. ↑ Illa, Ronny (2025-03-19). «Perú vs Bolívia en viu per YouTube: lo que oferix el streaming per a les Eliminatòries» (en es). Vida i Futur. Consultat el 2025-03-25.
  98. ↑ Sánchez, Jhonatan (2025-03-14). «El 'Pelao' parla dels inicis de Tot Good: “No aplegava ni a 10 persones conectades"» (en es). larepublica. pe. Consultat el 2025-03-15.
  99. ↑ «Tot Good» (en es). Romina De' Luise. Consultat el 2025-05-29.
  100. ↑ Marcos, Jazmín (2026-08-09). «Phillip Chu Joy i ‘Aventura Infinita’: cóm va crear el seu primer llibre-jugue, el fenomen dels sortejos i la veritat sobre la seua societat en el ‘Pelao’ Good» (en es-pe). infobae. Consultat el 2026-08-11.
  101. ↑ Arias, Cecilia (2025-10-23). «L'adeu de ‘Good Floro’ de ‘Tot Good’: Furrey, Tonino i ‘Cholo’ Mena es despedixen del podcast en humor i nostàlgia» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-10-24.
  102. ↑ Sánchez, Jhonatan (2025-07-21). «Abneer Roures, el productor que va trencar récorts en TV i ara conquista el stream: "El meu major guany"» (en es). larepublica. pe. Consultat el 2025-07-23.
  103. ↑ Ticona, Rosario (2025-10-27). «Canal 'Tot Good' estrena set i conductors reaccionen: "Mai hi havia vist açò en la meua vida"» (en es). larepublica. pe. Consultat el 2025-10-28.
  104. ↑ Ticona, Rosario (2025-11-17). «Estrene de ‘La manada’ deixa arrere a podcast 'Good Floro' i triplica la seua audiència» (en es). larepublica. pe. Consultat el 2025-11-20.
  105. ↑ «¿El streaming en YouTube és el futur? L'aposta de Tot Good» (en es). Mercat Negre. Consultat el 2026-08-07.
  106. ↑ «¿Fi definitiu? ‘La Manada’ desapareix de l'aire despuix de polèmic ampay de Mario Irivarren», El Comerç, 2026-03-25. Consultat el 2026-04-02 (en es-pe).
  107. ↑ Arias, Cecilia (2026-04-06). «Mario Irivarren admet excessos i anuncia canvis en la tornada de ‘La Manada’: “Nos equivoquem, se nos va anar de les mans”» (en es-pe). infobae. Consultat el 2026-04-07.
  108. ↑ Marcos, Jazmín (2025-07-20). «Zaca Fest: l'event de Zaca TV que va agotar entrades en temps récort per dos dates» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-07-21.
  109. ↑ El (2025-10-07). «Zaca TV respon a les crítiques i revelen per qué no varen parlar de la desocupació de transportistes: “Nos semblava una falta de respecte”» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-10-08.
  110. ↑ Tomba, Mario (2025-10-07). «Zaca TV dona insòlita raó del per qué no va parlar de la desocupació de transportistes: "És una falta de respecte"» (en es). La República. Consultat el 2025-10-08.
  111. ↑ Obando, Manoel (2026-01-25). «Salandela, Miranda i Michelle deixen Zaca TV i “Som lo que som” entra en pausa obligada: “les anem a estranyar”» (en és-és). infobae. Consultat el 2026-01-26.
  112. ↑ «Mafe sense R, el nou rostre de la generació centennial que va vendre el seu canal de YouTube per a comprar-se una computadora i hui triumfa en Zaca TV», El Comerç, 2026-04-23. Consultat el 2026-04-24 (en es-pe).
  113. ↑ Marcos, Jazmín (2026-06-30). «Zaca TV presenta nou programa: Ariana Birla Arce i el Team Birla són els conductors de ‘Sí som’» (en es-pe). infobae. Consultat el 2026-07-01.
  114. ↑ «Ariana Birla i l'èxit del Team Birla: “Si et diguera que tot ha segut color de rosa seria mentira”», El Comerç, 2026-08-06. Consultat el 2026-08-06 (en es-pe).
  115. ↑ Morocho, Ana (2026-03-17). «Keiko Fujimori serà la primera invitada de ‘La Substància del Pare’: “¿Si no ganes, et jubiles com a candidata?"» (en és-és). infobae. Consultat el 2026-03-17.
  116. ↑ Singer, Flor Antonia (2026-02-27). «La Substància aposta per casetes i monetisació híbrida en la seua entrada al streaming peruà» (en es). PRODU. Consultat el 2026-07-07.
  117. ↑ El. «‘La Substància’ aclarix que ya no té víncul laboral en el retor Omar Sánchez despuix de greu denúncia per abús sexual», infobae. Consultat el 2026-04-30 (en es-pe).
  118. ↑ «Streaming en Perú: el format que conquista audiències i atrau marques» (en es). Mercat Negre (2026-06-08). Consultat el 2026-06-09. «Des de l'equip de Boticuy, marca present en programes com a «Brutalitat Política», «Chocofhifle Show» i «Pitucos Marrons», expliquen que el seu interés pel streaming va sorgir en descobrir que bona part de l'impacte ocorria despuix de l'emissió. Des de Boticuy, senyalen que la clau està en adaptar-se al llenguage de cada espai»
  119. ↑ «Dels streamers a la comunitat: aixina Boticuy redefinix la comunicació en salut» (en es). Mercat Negre (2026-07-20). Consultat el 2026-07-23.
  120. ↑ Ruiz, Carol (2025-08-27). «“Gisela Valcárcel va usar a Amèrica TV per a promocionar la seua roba i el seu canal digital”, va revelar Magaly Medina» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-08-27.
  121. ↑ El (2025-12-13). «Nicola Porcella llançarà canal digital junt a Mariana Ramírez de Villar, segons Pati Lorena» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-12-14.
  122. ↑ Marcos, Jazmín (2025-12-23). «Nicola Porcella torna a Perú i anuncia canal de streaming junt a Zein i Pro TV: “Tenia que ser en els millors”» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-12-23.
  123. ↑ Redacció EC. «María Pía Copello llança nou canal de streaming i presenta a Karina Rivera com a conductora», El Comerç, 2025-12-11. Consultat el 2025-12-11 (en es-pe).
  124. ↑ Pachas, Saraí. «María Pía Copello presenta canal de streaming en megaestrellas i promet destronar a la TV tradicional» (en es). wapa. pe. Consultat el 2025-12-11.
  125. ↑ Marcos, Jazmín (2026-04-02). «Flavia López conta el motiu del seu retir del podcast de María Pía: “No terminem de quallar”» (en es-pe). infobae. Consultat el 2026-04-02.
  126. ↑ El (2026-05-22). «María Pia Copello i +QTV en reestructuració: els programes que no varen funcionar, l'eixida de Peter Fajardo i la crisis en el seu canal de streaming» (en es-pe). infobae. Consultat el 2026-05-22.
  127. ↑ Corrals Valqui, Marilyn (2026-07-20). «Ethel Pou se sumixca a ‘Sense + Que Dir’ de María Pía Copello en YouTube: “Em sent com en casa”» (en es-pe). infobae. Consultat el 2026-07-20.
  128. ↑ «María Pía sobre els seus emprendimientos i el seu espós: “Minimisen l'esforç, parlen des de l'enveja”» (en es). Trome. com (2026-07-23). Consultat el 2026-07-25. «- Diuen que la televisió és com un jungla de ciment, ¿qué és el streaming? - És pijor»
  129. ↑ Arias, Cecilia (2026-07-13). «María Pía Copello diu que se sent "vetada" d'Amèrica Televisió despuix de llançar el seu canal de streaming: "Per formar alguna cosa propi"» (en es-pe). infobae. Consultat el 2026-07-14.
  130. ↑ 130,0 130,1 Morocho, Ana (2026-06-06). «Magaly Medina afirma que María Pía Copello no va deure deixar la televisió pel streaming: “Ha segut mal acosejada”» (en es-pe). infobae. Consultat el 2026-06-06.
  131. ↑ Quiroz Valenzuela, Saúl (2023-01-07). «Zein, el streamer peruà més gran en Twitch: “En Perú esta plataforma està en culers”» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-01-30.
  132. ↑ «Patricio Parodi, la nova estrela del videojoc Dota 2» (en es-pe). El portal del Màrqueting en el Perú (2020-01-29). Consultat el 2025-03-26.
  133. ↑ Meneses, Andrea (2025-02-02). «Patricio Parodi va aparéixer de sorpresa en ‘La Festa del Zein’ junt a Mox i Benjadoes: “Recolzant-te”» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-02-02.
  134. ↑ Bustamante, Diego (2025-06-01). «Darinka Ramírez reaccionarà en viu per Kick al seu programa de 'El valor de la veritat'» (en es). larepublica. pe. Consultat el 2025-06-02.
  135. ↑ Obando, Manoel (2025-06-02). «El valor de la veritat: Darinka Ramírez transmetrà la seua reacció per la plataforma de Kick» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-06-02.
  136. ↑ Sánchez, Jhonatan (2025-05-05). «Alcalde de Nugue és captat prenent emoliente i en rets reaccionen: "Es recursea com a alcalde"» (en es). larepublica. pe. Consultat el 2025-06-17.
  137. ↑ Lluna, Jhon (2025-02-24). «Rafael Cardozo minimisa a streamers peruans per tindre romançades en models: "No hi ha comparació en els chics reality"» (en es). larepublica. pe. Consultat el 2025-02-27.
  138. ↑ «La nova campanya en directe» (en es-pe). Nexes (2025-02-11). Consultat el 2025-03-04. «Entre les plataformes més utilisades no solament es troben Youtube i Tik Tok Live, sino també Kick o la més famosa, Twitch»
  139. ↑ Salvatierra, Bryan (2025-02-04). «Nit Dorada EN VIU: Quàn és, horaris, combats, actuacions i on vore l'event de Zein» (en es). El Popular. Consultat el 2025-02-05.
  140. ↑ El (2025-08-16). «Marina Gold és expulsada d'Universitat Sant Marcs per entrevistar alumnes en fira vocacional» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-08-17.
  141. ↑ «Streamers protagonisen operatius municipals de Nugue i Callao, ¿és llegal?» (en es). Llatina Televisió. Consultat el 2025-02-06.
  142. ↑ Cano, Katy (2025-02-04). «Streamers 'Neutre', 'Sasha' i 'Cristorata' són part d'operatius municipals» (en es). ATV. Consultat el 2025-02-06.
  143. ↑ Muñoz, Maurici (5 de febrer de 2025). «César Falca, José Lluna i Keiko Fujimori varen gastar més de 8 millons de sols en publicitat per rets socials en els últims quatre anys». La República. Consultat el 5 de febrer de 2025.
  144. ↑ Torres, Luigui (2025-02-04). «Phillip Chu Joy sobre els candidats presidencials: "Molts van a contactar streamers"» (en es). Willax. Consultat el 2025-02-05.
  145. ↑ «Maite Vizcarra: “El contacte en streamers i youtubers pot ajudar en una campanya política”». Panamericana Televisió (2025-02-03). Consultat el 2025-02-08.
  146. ↑ Salvatierra, Bryan (2025-02-06). «Sr. Pollet se sincera i parla per primera veu sobre la pichanga en Antauro Humala» (en es). elpopular. pe. Consultat el 2025-02-07.
  147. ↑ Morocho, Ana (2025-08-26). «Beto Ortiz defén a Gisela Valcárcel i qüestiona al CEO d'Amèrica TV: “El senyor no deu tindre idea quí és Gisela per a la TV peruana”» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-08-26.