Un intercomunicador[1] és un dispositiu d'intercomunicacó.[2] Pot definir-se com un sistema independent de comunicació electrònica destinat a un diàlec llimitat o privat. Els intercomunicadors poden ser portàtils encara que estan generalment instalats permanentment en negocis, edificis i llars. Poden incorporar conexions en walkie talkies, busques, teléfons, celulars o atres sistemes d'intercomunicacó telefònica o de senyes, ademés poden activar aparats electrònics o electromecànics, tals com a llums de senyalisació i panys.

Terminal esclau Bolinder's_teleradio (1950)

Els intercomunicadors no deuen confondre's en els «porters/sistemes d'ingrés», a on la intercomunicacó és una opció del sistema.


Sistemes d'Intercomunicacó permanents i portàtils

 
Current Intercom Control Desk

Els sistemes tradicionals d'intercomunicacó es componen enterament de components analògics, pero moltes noves funcions es conseguixen gràcies a nous interfaços basats en conexions digitals. Les senyals de vídeo poden ser entrellaçades en les senyals d'àudio, les estacions d'intercomunicacó digital poden ser conectades a través de cables de categoria 5 i poden inclús utilisar les rets existents de senyes com a mig de interconectar les seues parts a distància. Moltes escoles i edificis d'oficines utilisen actualment els sistemes d'àudio/vídeo per a identificar als usuaris que intenten accedir a un edifici tancat i es pot interconectar al sistema de control d'accés. Els sistemes d'intercomunicacó es poden trobar en molts tipos de vehículs, inclosos els trens, embarcacions, aeronaus i vehículs de combat blindats. Els sistemes portàtils són comunament utilisats pels equips de producció d'events i equips deportius professionals, centres d'arts escèniques tals com a teatres i sales de concerts tenen a sovint una combinació d'elements d'intercomunicacó instalades de manera fixa i portàtil. En la competició d'automovilisme, en les pistes, solen tindre estacions d'intercomunicacó portàtils i permanents montats en punts crítics, açò per a ser usat per funcionaris, tècnics i meges en cas d'una emergència. Estos sistemes estes composts per dos tipos, analògics i digitals.


Térmens bàsics d'un intercomunicador

 
Loudaphone intercomunicador a bordo del RMS Queen Mary (1950)
  • Estació Base - Estes són unitats que poden controlar el sistema, és dir, iniciar una cridada en qualsevol de les estacions i fer anuncis sobre el sistema en el seu conjunt.
  • Sub-Estació - Les unitats que només són capaces d'iniciar una cridada en una estació principal, pero no capaç d'iniciar cridades en qualsevol atra estació (a voltes cridades unitats esclaves).
  • Porter - Són subestacions, pero estes unitats només són capaces d'iniciar una cridada a una estació base. Solen ser resistent al ras.
  • Estació d'Intercomunicacó - unitat remota en totes les funcions. és capaç d'iniciar i rebre cridades, conversacions individuals i en senyalisació. Pot ser montat en rack, en paret o poden ser portàtils.
  • Estació montada en la Paret - Estació de posició fixa d'intercomunicacó en altaveu incorporat. Pot tindre un kit per a mans lliures, o auricular (fono).
  • Pack de cintura - dispositiu portàtil per al cinturó. Requerix d'un kit mans lliures o l'auricular portàtil de cap.
  • Auricular - conexió telefònica d'estil permanent o portàtil per a una estació d'intercomunicacó. Compost d'un auricular i un micròfon per a parlar.
  • Auricular Portàtil - (headset) És un dispositiu fix o inalàmbric que està compost per un audífon i un micròfon integrat en un braç articulat. Es conecta a un pack de cintura.
  • Senyal de Perifoneo - Consta d'una senyal audible o visual d'alerta en una estació d'intercomunicacó, lo que indica que algú en una atra estació vol iniciar una conversació.
  • Font d'Alimentació - S'utilisa per a alimentar d'energia a totes les unitats. A sovint incorporada en el disseny de l'estació base.


Tipos de conexió

Intercomunicadors cablejats- Si ben cada llínea de productes d'intercomunicacó és diferent, la majoria dels sistemes d'intercomunicacó analògiques tenen molt en comuna. Senyals de veu d'aproximadament un o dos volts es duen al cim d'una llínea de tensió de corrent contínua de 12 volts, 30 o 48 que utilisa un parell de conductors. indicacions de senyals de llum entre les estacions es pot conseguir per mig de l'ús de conductors adicionals o es pot dur en el parell de la veu principal a través de les freqüències de to enviades per damunt o per baix del ranc de freqüències del parla. Múltiples canals de conversacions simultànees es pot dur sobre els conductors adicionals dins d'un cable o per freqüència o multiplexacó per divisió de temps en el domini analògic. Varis canals poden ser fàcilment transportats per commutació de paquets de senyals digitals d'intercomunicacó. intercomunicadors portàtils es conecten utilisant principalment comú protegit, micròfon cablejat de parell trenat en conectors XLR de 3 pines. Construcció i intercomunicadors vehícul estan conectats d'una manera similar en cables blindats a sovint contenen més d'un parell trenat. intercomunicadors digitals utilisen cable de categoria 5 i transmeten informació d'anada i regrés en els paquets de senyes utilisant l'arquitectura de protocol d'Internet.

Intercomunicadors inalàmbrics- Els intercomunicadors inalàmbrics utilisen tecnologies de radiofrecuencia per a transmetre la comunicació entre estacions sense necessitat de cablejat específic. S'ampren habitualment en vivendes, edificis, instalacions industrials i aplicacions temporals a on l'instalació de cables resulta poc pràctica o costosa. Depenent del seu disseny, poden operar per mig de bandes de radi dedicades, Wi-Fi o atres tecnologies de comunicació inalàmbrica, permetent la comunicació bidireccional entre els usuaris. Alguns models també poden integrar-se en sistemes de videovigilancia, control d'accessos, computadores|rets IP o aplicacions mòvils per a ampliar les seues funcionalitats.[3]

 
Video Intercom

Intercomunicadors per mig de radioemissió a dos fils- Són sistemes d'intercomunicacó utilisats en les estacions de televisió i unitats mòvils, tals com les observades en els events deportius o d'entreteniment, hi ha essencialment dos tipos d'intercomunicadors utilisats en el món de la televisió: Sistemes de matriu de dos fils o de quatre fils. Al principi, les estacins de televisió simplement construïen els seus propis sistemes de comunicació en un equip vell de telefonia. No obstant, hui en dia hi ha varis fabricants que oferixen sistemes exclusius. Des de finals de 1970 fins a mediats dels anys 90 els sistemes de dos fils varen ser els més populars, degut principalment a la tecnologia que estava disponible en eixe moment. La varietat de dos canals varen utilisar una impedència de 32 volts en la generació de la font d'alimentació central per a impulsar les estacions externes o paquets de banda. Este tipo de format va permetre que els dos canals operaren en un cable de micròfon estàndar, una característica molt desijada pels organismes de radiodifusió. Estos sistemes són molt robusts i fàcils de dissenyar, mantindre i operar, pero tenien una capacitat i flexibilitat llimitada ya que varen ser per lo general cablejats. Un usuari típic del sistema no podia elegir en quí parlar, ell es comunicava en la mateixa persona o grup de persones fins que el sistema es re-configure manualment, per a permetre la comunicació en un grup diferent de persones. Routers de dos fils o panels d'assignació de fonts varen ser implementats per a permetre un ràpit re-enrutament. Esta reconfiguracó es va manejar per lo general en una central, degut a que el voltage era utilisat en el circuit d'alimentació de les estacions d'usuaris externs, aixina com també per a comunicar-se, per lo que generalment cap a un pop quan es canviaven els canals. Encara que es podria canviar el canal sobre la marcha, no era per lo general convenient fer-ho en mig d'una producció, ya que el soroll distrauria al restant de l'equip.

Intercomunicadors per mig de radiodifusió a quatre fils- La tecnologia de quatre fils a mitan dels anys 90 va començar a guanyar més importància debid o a que la tecnologia cada volta es feya més barata i el producte més menut. La tecnologia de Quatre fils hi havia estat present durant un temps, pero era molt costosa d'implementar, per lo general requeria d'un gran espai en l'estudi, per lo que només s'utilisava en les estacions molt grans o cadenes de televisió.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ «[http://web.archive.org/web/20260412051405/https://darkcoon.es/és/dispo sitivos-via-ràdio_c154 Dispositius via ràdio]». darkcoon. Archivat des de l'original, el 2026-04-12. Consultat el 2026-07-17.

Enllaços externs